I i

m \ ( N

\ \ /:. < < r>

y \ i

-Y -■ ¿M I ^

'"« -- -x \" u u ii #ha

írtVftí y ('0^-:; í, í« i?,., cflKoh s íktitr de iiatímn n

Digitized by the Internet Archive

in 2010 with funding from

University of Toronto

http://www.archive.org/details/diccionaridelall02barc

Diccionari

de la

Llengua Catalana

ab la correspondencia castellana

Nova edició, enciclopédica il-lustrada

r> 5 4-5" 5

Diccionari

de la

Llengua Catalana

ab la correspondencia castellana

Nova edició, enciclopédica A-lustrada

Conté a mes de les accepcions deis diccionaris fins ara publicáis,

hincrraftes de oersones célebres, noms de poblacions, ñus y montanyes de fes^egíons ont s'h" parla cátala, en qua.sevu.la de les seues variants.

VOLÚM SEGÓN

AB9 MAPES EN COLORS, 35 LAMINES EN COLOR Y EN NEQRE, 1,141 GRAVÁIS Y 4 MAPES COMARCALS INTERCALÁIS AL TEXT

Barcelona

Solvat y Comp.8, S. en C, edltors

220-Carrer de Mallorca -220

ES PROPIETAT

Establimenttipolitografich.de Salvat y.C,\ S. en C ed'tors Barcelona

DlC. CAT.

Retrats (Lletres H, I, J y L)

Rafel Hernández Mercadal (1779-1857) pág. 13

Caries Ibáñez (1825-1891) pág. 39

Jaume I, el Conqueridor (1208-1276) pág. 88

f 'rm ^fBSH

M

^■H

Joan Jaumandreu pág. 88

F. Jover y Casanovas (M. en 1890) Joseph de Letamendi (1828-1897) Pág. 99 pág. 119

Caries Latorre (1798-1872) pág 115

Francesch Lersundi (1817-1874) pág. 118

F. López Fabra (M. en 1901) pág. 128

M

H. Lletra del abecedari cátala y de tots els abece- daris de les lleagües neu-llaünes, encara que, segons els gramáticas, és sois un signe d' aspirado que sei- veix pera donar torga al so de la lletra a quina 's jun- ta. Els antichs la consideraven com numeral y valía 200 y ab una ratlleta demunt 200,000. || f. Quim. S' usa com abreviatura d' hidrógen. H.

¡HA! interj. Explica 'ls diferents afectes y accions ab que s' avisa, anima o alaba. ¡Ha! || Tercera per- sona del verb liaver. Ha.

¡HA, HA! interj. Pera manifestar que 's trova a algú fent alguna malesa. ¡Ay! ¡ayl ¡ha, ha!

¡ha, ha, ha! interj. De riure. ¡Ha, ha, ha! ¡hi, hi, hi!

HAARCIALITA. f. Min. Substancia que molta analogía ab la mesotipa, y 's trova en forma de filets lluents a les cavitats de la fonolita radiada. Haar- cialita.

HABANERA, f. Danga de compás ¡ndolent, propia de 1' illa de Cuba y anomenada també ameiicana.

HABANO, A. adj. Cosa de I' Habana. Habano y habanero, dit de les persones. || m. Cigarro fet ab tabacli de 1' Habana. Habano.

HÁBIL, adj. Intelligent, capá?, docte. Hábil. || Apte, adequat, a propósit. Hábil. || Viu, subtil, fí. Hábil.

HABILESA. f. HABILITAT.

HABILIOR. f. Ter. ESMA.

HAB1LÍSSIM, A. adj. sup. Habilísimo.

HABILÍSS1MAMENT. adv. m. sup. Ab molía habi- litat. Habilísimamente.

HABILITACIÓ. f. Acció d' habilitar. Habilitación.

HABIL1TADAMENT. adv. m. Ab habilitado. Ha- bilitadamente.

HABILITADOR, A. tu. y f. Qni habilita. Habili- tador. || m. pl. Els divuit diputats nombráis nou per part del rei y nou per part deis bracos que a les Corts d' Aragó devíen formar la comissió examina- dora úi les circunstancies legáis deis diputats y de si estaven en regla 'ls poders que portaven, donant d' aixó '1 degut dictamen. Habilitadores, comisión de actas.

HABILITAR, v. a. Declarar a algú apte y capác, pera fer alguna cosa o desempenyar algún cárrech. Habilitar. || Fer hábil o capác. a algú. Habilitar. || Proveir a algú de lo necessari. Habilitar. || LLEGí- TIMAR.

HABILITARSE, v. r. APROFITARSE.

HABILITAT, DA. p. p. Habilitado. || f. Capacita^, talent, aptitut. Habilidad. || Destresa, art, manya pera fer alguna cosa. Habilidad. || Suficiencia. Ha- bilidad. || El primor d' una obra. Habilidad. || Pint. Propietat y acert en la semblanza de lo que 's pinta, perfecta imitado. Valentía. || ni. Mil. Oficial recau- dador deis interessos del eos que 1' anomeiia. Habi- litado. || L' encarregat de pagar determinades agru- pacions y nombrat per elles meteixes. Habilitado. r>ic. caí. v. ii, i.

VALDRÉ 'S DE LES SEUES HABILITATS. fr. VALERSE DE LES SEUES MANYES.

HÁBILMENT. adv. ni. Ab tracj, ab habilitat. Hábilmente.

HÁBIT. m. Vestit peculiar deis ecclesiástichs, y mes comunament deis frares o de les monges. Hábito || Insignia ab quina se distingeixen les ordres militars. Hábito. || Costúni, facilitat adquirida per la repetició de molts actes. Hábito, habituación. || Túnica de monja. Monjil.

HÁBIT SOBRENATURAL. El que s' adquireix pél exer- c¡ci de les virtuts sobrenaturals; també 's diu de les virtuts infuses, fe, esperanza y caritat, per rao d'ésser una qualitat permanent intrínseca a 1' ánima. Hábito sobrenatural.

HABiTS DE CHOR. Aquells ab que 'ls ecclesiástichs assisteixen al clior. Hábitos de coro ó corales.

HABITS llarchs. La sotana y '1 manteu que usen els ecclesiástichs. Hábitos.

L' HÁBIT NO FA 'l MONJO. Ref. Ensenya que 1' exte- rior no sempre és una senyal certa del interior. El hábito no hace el monje; á veces debajo una mala capa se esconde un buen bebedor.

pendre L' HÁBIT. fr. Ferse relligiós. Tomar, vestir el hábito.

penjar ELS hábits. fr. Deixar la carrera ecclesiás- tica. Ahorcar, colgar los hábitos.

HAB1TABILITAT. f. Indinado a coinplaure's en una residencia fixa. Habitabilidad.

HABITABLE, adj. Lo que 's pot habitar. Habita- ble, vividero.

HABITACIÓ. f. Casa o paratge ont s' habita. Ha- bitación, habitáculo, vivienda, morada. || La part de la casa propia pera habitarse. Habitación. || Lo temps que s' habita a alguna part. Habitación, resi- dencia. || Pera varis companys. Contubernio. || La qu' es molt freda. Nevera.

HABITACIÓ DE LA LLUNA. Astrol. Certes parts del sodíach, en que 'ls astrólechs imaginen que la lluna adopta algunes qualitats de les estrelles. Habita- ción de la luna.

HABITADOR, A. m. y f. HABITANT.

HABITAMENT. m. Ant. HABITACIÓ, ESTADA.

HABITANT. p. a. Qni habita. Habitante || adj. Veí d' uní casa o poblé. Habitante, habitador, vecino, morador. || Qui viu al camp y no disfruta '1 dret de ciutadá. Pagano.

HABITAR, v. a. y n. Residir, viuie a algún lloch. Habitar, morar, vivir.

HABITAT, DA. p. p. Habitado.

HABITATGE. m. Ant. HABITAT, POBLAT.

HABITAVITAT. f. Fren. Propensió fatal al quie- tisme. Habitavidad.

HABITAY. m. Ant. HABITACIÓ.

HAB1TET. m. diin. Habitillo.

HABITUACIÓ. f. HÁBIT, 3.

HEB

HEL

HAVEDOR, A. adj. Lo que s' ha de posseir o re- bre. Habedero.

HAVENT. gerun. Habiendo. || Ant. Teniendo.

HAVER. v. a. ALCANCAR, LOGRAR. || Ant. Posseir, tindre. Haber. || És auxiliar pera conjugar altres verbs en el temps d' activa. Haber. || inipers. Sobre- vindre o esdevindre. Haber, acaecer. || Ésser o exis- tir. Haber. || Cumplirse '1 temps d' alguna cosa, cóm: n' havém hagut. Haber, alcanzar, || Ésser castigat o représ, cóm: haurás cops. Llevar.

HAVER A CAMES. fr. Fam. ACONSEGUIR.

haver DE Cap DE DiTS. fr. Met. Tindre desitg de castigar a algú o venjarse'n. Coger en las uñas ó en- tre las uñas.

ALLÁ SE LES HAOI O SE LES HAOIN. fr. Allá se las haya; allá se lo haya; allá se lo avengan; allá se las campaneen.

D' ONT NO 'N HI NO 'N POT RAJAR. Ref. Ab que se dona a entendre que no 's pot treure molt de fruit d' ont no hi substancia. De orujo exprimido nunca mosto corrido.

D' AixÓ LES HAVÉM. Expr. De lo que hablamos, pre- dicamos.

NO haverhi PA partit. f. Éser alguns moltamichs. Morder en un confite.

NO Hi HA MES QUE VEURE O MIRAR. Expr. Pondera 1' aburrdor o perfecció de les coses. Es para alabar á Dios.

NO N' HI MES DE CUITES, Y TANT N* HI Y BON PÉS. Loe. fam. NO HI MES CERA QUE LA QUE CREMA.

HAVER. m. Crédits en alguns empleus. Haber. 1| pl. BENS.

HAVERAT. m. POSSEIDOR, HISENDAT.

HAVERLES. Loe. TRACTAR. || Queixarse ab algú, cóm: ¿De qué les heus? Haberlas, ó habérselas con alguno.

HAVERSE. v. r. Proa-ir, portarse o mal. Por- tarse.

haverse DE VEURE. fr. Denota que '1 d' alguna cosa no se sap de cei t encara que 's pugui preveure. Estar por ver; no me digas oliva hasta que me veas cogida; desde allí ha de venir.

HAV1RANCA. f. Ant. BENAVENTURANCA.

HAVIRAT, DA. adj. BENAVENTURAT, DITXÓS.

HAY. Bot. FAIO.

HAYDENITA. f. Min. Silicat hidratat d' alúmina; ratlla '1 talch, se fon a la flesca y 1' ácit sulfúrica el disol. Haydenita.

HAYESEN1TA. f. Min. Varietat de borat de cals trovat al Perú. Hayesenita.

HAYR. v. a. Ant. ODIAR, ABORRIR.

HAYR AMOR. fr. Ant. El amor excita la ira.

HAYTOSITA. f. Min. Silicoborat de cals, trovat a una mina de ferio d' Inglaterra. Haytosita.

HE. Jo he, del verb haver.

HÉ. Exc. Que serveix pera cridar 1* atenció d' algú.

HEBDÓMADA, f. setmana. || Doma, 1' espai de set anys, com les setanta hebdómades de Daniel. Hebdómada.

HEBDOMADARI, A. m. y f. Qui en les comunitats O capítols se destina pera oficiar cada setmana. Heb- domadario, semanero. [| Lo que lloch una vegada a la setmana, com publicado hebdomadaria. Hebdo- madario.

HEBET1NA. f. Min. Silicat de zench de color blanch algunes vegades, encara que generalment és groguench o pardo. Hebetina.

HEBRAICH, CA. adj. Lo pertanyent ais hebreus. Hebraico, heb eo.

HEBRAISAR. v. a. Servirse de locucions propies de la llengua hebrea. Hebraizar. || Estudiar 1' he- breu. Hebraizar. || Adoptar els dogmes deis hebreus. Hebraizar.

HEBRAÍSME. m. La professió de la llei antiga o de Moisés. Hebraísmo. || Idiotisme de la llengua he- brea. Hebraísmo.

HEBRAÍSTA, s. La persona versada en la llengua hebraica. Hebraísta. || Qui estudia o conreua la llen- gua y literatura hebiaiques. Hebraizante.

HEBREU, A. adj. HEBRAICH. || m. y f. Qui professa la llei de Moisés. Hebreo. || La llengua deis hebreus. Hebreo. || Lo que pertany al poblé hebréu. Hebreo.

HEBRONITA. s. y adj. Natural o propi de la ciu- tat d' Hebrón, de la Palestina. Hebronita.

HECATOMBA. f. Sacrifici de cent victimes d' una meteixa mena entre 'ls grechs y romans que 's feia en cent altars per cent sacerdots a un meteix temps. Hecatombe. || Met. Desgracia o aconteixement que causa moltes victimes. Hecatombe.

HECATONSTIL. m. Arquit. Porxo format de cent columnes. Hecatonstilo.

HECTÁREA, f. Mida superficial que és un quadrat de 100 metres de costat, o siguin 10,000 metres qua- drats, y equival a 100 áreas. Hectárea.

HECTO. m. Paraula grega qu' anteposada a noms de pesos, mesures, etc., indica una quantitat cent vegades mes gran que V unitat que li serveix de base. Hecto.

HECTOEDRIA. f. Min. Estat d' un cristall hectoé- drich. Hectoedria.

HECTOÉDRICH, CA. adj. Min. Calificado d' un prisma exagonal de tall transversal, del qual van cap a cada costat sis cares que no teñen una inclinació igual sino de dues en dues. Hectoédrico.

HECTOGRAM. m. Pés de cent grams. Hectogramo.

HECTOLITRE. m. Mesura de cent litres. Hecto- litro.

HECTÓMETRE. m. Mida longitudinal de cent me- tres. Hectómetro.

HECTOMETRICH, CA. adj. Que pertany al hectó- metre. Hectométrico.

HÉCTOR, n. p. d' home.

HEDEMBERGITA. f. Min. Varietat de piroxen de color vert fosch. Hedembergita.

HEDÍFAN. m. Min. Varietat d' arseniat de plom, en el qual certa quantitat de cals ne substitueix a un' altra d' igual de plom. Hedífano.

HEDRA. f. Ant. bot. HEURA. || Med. Fractura del crani. Hedra. || La fractura disposada de tal manera que deixa senyal o rastre del instrument que V ha produit. Hedra.

HEGELIÁ, NA. adj. Partidari de les doctrines de Hegel.

HEGELIANISME. m. Sistema filosófich d' Hegel.

HEGEMONÍA, f . Preeminencia o superioritat que a la seua época de grandesa relativa, s' apropiaren al- gunes ciutats sobre unes altres, com Barcelona, per exemple, sobre les demés del antich comtat cátala. Hegemonía.

HÉGIRA. f. Época deis maometans, els quals co- mencen a comptar els anys desde '1 15 al 16 de Juliol del 622 de Jesucrist, en que Maoma se 'n va anar de la Meca a Medina, si Amasi diu que va ésser al any 630. Hégira.

HEIX. Ter. Arañes, feix.

HELCIDRIÓ. m. Med. Llaga superficial de la cór- nia transparent. Helcidrión.

HELCISTRE. ni. Instrument en forma de ganxo pera extreure '1 fetus de dins de la matriu. Helcistro.

HELCOLOGÍA. f. Med. Tractat relatiu a les llagues. Helcología.

HELEBOR. m. Bot. Planta medicinal molt comuna a Espanya. Helebor.

HELENA, f. Foch fatue qu' en díes de tempestat

HEL

HEL

sol apareixer ais país deis barcos y ais campanars o pedrés molt elevades. Helena. || Nom propi de dona. Helena.

HELENA. Geog. ant. Nom donat per 1' emperador roma Constantí, en recort de la seua mare a la po- blado construida en el llocli qif are ocupa la d' Elna.

HELÉNICH, CA. adj. Pertanyent ais grechs. He- lénico.

HELENINA. f. Quim. Oli volátil que s' obté de la arrel de 1' herba del ala. Helenina.

HELENISME. m. Idiotisme de la Mengua grega o construcció d' ella usada en un' altra llengua. Hele- nismo. || Influencia relligiosa, científica, literaria, artística y política exercida per 1' antiga cultura grega en la civilisació moderna. Helenismo.

HELENISTA, m. Qui conreua la llengua y la lite- ratura gregues. Helenista. || Qui estudia la Grecia de 1' antiguitat. Helenista.

HELENÍSTICH, CA. adj. Lo que pertany ais hele- nistes. Heienístico.

HELESPONT. m. Hidrol. Estret que separa la Eu- ropa del Asia Menor. Helesponto, estrecho de Ga- lípoli, brazo de San Jorge.

HELESPÓNTICH, CA. adj. Pertanyent al Heles- pont o estret deis Dardanels o Galípolis. Helespón- tico, helespontíaco, helespontino. || Cosa del He- lespont. Helespóntico.

HELÍACH. ni. Astron. Se diu del astre que surt y se pon al meteix temps que '1 sol. Helíaco.

HELICH, CA. adj. Pertanyent al hélix. Hélice, he- líceo. |i De forma espiral. Hélico. || adj. Geom. Es- piral.

HELICÓ. m. Pamas.

HELICOIDES. f. Geom. Superficie produida per una recta horitsontal que s' apoia constantment a una hélix y sobre 1' eix vertical del cilindre dret, ont hi és tragada la corva. Helicoides.

HELICÓIDICH, CA. adj. Paregut a una hélix. He- licoideo. || f. Med. La túnica vaginal del cordó esper- niátch. Helicoldea.

HELIODOR. n. p. Heliodoro.

HELIOCROMÍA, f. Procediment pera rtproduirels colors naturals ab la fotografía. Heliocromía.

HELIOGRAFÍA. f. Procediment que consisteix en reproduír y fixar les imatges per medí del sol. Helio- grafía.

HELIOGRAVAT. ni. Bell. Art. Gravat heliográficli, mitjantsant quin procediment, s' obtenen facsímils, dibuixos, proves fotográfiques y transports al metall. En alguns casos, aquest mot s' usa com a sinónim de fotogravat. Heliograbado.

HELIOMAGNETÓMETRE. m. Instrument que ser- veix pera amidar ab exactitut la declinació de 1' águ- ila magnética y determinar per la presencia del sol una hora qualsevulla del día. Heliomagnetómetro.

HELIÓMETRE. ni. Instrument pera amidar el diá- metre del sol. Heliómetro.

HELIOSCOP. m. Ullera, instrument de vidres de colors pera observar el sol. Helioscopio.

HEL1ÓSTATA. m. Ins- trument ab un mi rail cóncau movible, disposat de modo que'ls raigs del sol reflectits per ell va- gin a parar a un meteix punt sense variació per causa del moviment de la barra. Helióstata.

HELIOTIT. m. Zool. Insectes lepidópters noc- turns, que viuen en les plantes baixes, destruint les seues flors. Heliotide.

Brot de he'iotropi c uropeu

HELIOTROP. m. Instrument que serveix pera en- viar un raig de sol a un observador colocat a Marga distancia. Helíótropo. || Instrument paregut a la má- quina paralácti- ca, perqué 's pot girar fácilment cap al sol pera observar aquest astre. Helíótro- po. II Ant. Certa mena de rellot- ge de sol. Helio- tropo.

HELIOTROPI. f. Bot. Plantes bo rraginiesdetanys peluts y flors pe tites blavenques formant espigues enroscades y molt flairoses. || Ant. bol. GIRASSOL. || Min. Pedra pre- ciosa de color vert blavench y ab clapes vermel'oses. He'ioíropio.

HiiLiOTROPI EUROPEU. Bot. Planta que floreix al istiu, de tany ramos y pelut y flo¡s petites.

HELIOTROPIA. f. Bot. Particularitat d' algunes plantes d' estar sempre girades de cara al sol. He- líotropia.

HÉLIX. f. Conqui. Caragol en forma d' espiral. Hélice. || Mar. Roda impulsoria de paletes espiráis moguda pél vapor, que obra ficada del tot dins de 1' aigua. Hélice. || Med. Replech casi semicercolar que rodeja 'I pabelló de la orella deis éssers racionáis. Hélice. || ni. Anat. La vora del pabelló de la orella. Hélix.

HELMiNTÍASIS. f. Med. Malaltía causada péls cuchs. Helmintíasis.

HELMÍNT1CH, CA. adj. Med Vermífugo, helmín- tico. || Que figura de cuch. Helmíntico. I| Remei que mata els cuchs. Helmíntico. || m. pl. Ordre de cuchs que compren tots els paregi:ts ais cuchs de térra. Helmínticos.

HELMINTIFORM. adj. Med. Paregut a un cuch intestinal. Helmintado.

HELMINTOGENESIS. f. Med, Malaltía causada pels helmintes. Helmintogenesis.

HELMINTOG!, A. adj. Parfgut a un cuch. Hel- míntico, helmintado, helmintógeo, helmintcideo.

HELMINTÓLECH. m. Naturalista que 's dedica al estudi deis cuchs. Helmintologista, helmintó- logo.

HELMINTOLIT. ni. Cuch fóssil. Helmintolito.

HELMINTOLOGÍA f. Part de la zoología que trae- rá deis cuchs. Helmintología.

HELMINTOLÓGICH, CA. adj. Relatiu a la helmin- tología. Helmintológico.

HELMINTOPIRA. f. Med. Febre produida péls cuchs. Helmintopira.

HELMINTÓTICH, CA. adj. Que venes cilíndri- ques semblantes ais cuchs. Helmintótico.

HELMINTOYDES. m. pl. Ictiol. Ordre de peixos que respiren y engendren com els cuchs. Helmin- toídes.

HELMINTUS. m. Denominació científica del cuch intestinal. Helminto, lombriz.

HELOD1T. adj. Que viu al fanch. Helodito.

HELOPiRA. f. Med. Febre ¡ntermitent tercianaria. Helopira.

HELOSIS. f. Med. Malaltía deis ulls que consisteix en una mena de convulsió. Helosis.

HELPERICH. Biog. Abat de la diócesis de Elna

HEM

HEM

que reclama 1' ajuda de Caries el Calvo contra la de- vastado deis normants.

HELVECI, A. adj. y

HELVÉTICH, CA. adj. SUÍQ.

HELVETISME. m. Idiotisme de la llengua suiQa. Helvetismo.

HELVINA. f. Min. Sulfosilicat de magnesi unit ab sulfat de glucina. Helvina.

HEMA. f. Partícula grega que significa sanch y entra en la composició de inolts noms científichs.

HEMACATE. f. Min. Ágata ab vetes roges. He- macate.

HEMACELINOSIS. f. Med. Malaltía caracterisada per una porció de clapes roges que surten a la pell. Hemacelinosis.

HEMACRIM, MA. adj. Zool. Que la sanch fre- da. Hemacrimo.

HEMAFOB1A. f. Aversió a la sanch. Hemafobia.

HEMAFÓBFCH, CA. adj. Que 's relaciona ab la hemafobia o hi pertany. Hemafóbico. || s. y adj. Que odia la sanch, que s' horroritga al véurela. Hemafobo.

HEMAGIOTITIS. f. Med. Inflamado deis vasos sanguínis. Hemagiotitis.

HEMAGOGI, A. adj. Med. Qu' es propi pera facili- tar la menstruació. Hemenagogo, hemagogo.

HEMALOPIA. f. Med. Derrame de sanch al globus de 1' ull. Hemalopia. || Turbació de la vista. Hema- lopia.

HEMANDÉR. m. Aparato vascular sanguíni. He- mandero.

HEMASTOGOGI. ni. Qui estudia o escriu sobre Y equilibri y forga de la sanch. Hemastagogo.

HEMASTÁT1CA. f. Med. Part de la fisiología que tracta de la for^a inherent ais vasos sanguínis. He- mastática.

HEMATEMESIA. f. Med. Vómit de sanch. Hema- temesia, hematemesis.

HEMATEMÉTICH, CA. adj. Med. Que pertany a la hematemesia. Hematemético.

HEMATERM, A. adj. Que la sanch calenta. He- matermo.

HEMAT1DROSIS. f. Med. Mena de suor de sanch, exhalació espontánia de sanch per la pell a modo de transpiració cutánia. Hematidrosis.

HEMATINA. f. Substancia animal de la sanch, a la qual s' uneix 1' oxígen. Hematina. || Materia colo- rant que s' extreu del campetxo, la qual se presenta en petites escates d' un blanch sembrat de roig, de aspecte metálich y de gust un poch astringent, amarch y acre. Hematina. || També s' ha donat aqueix noni a la materia vermella de la sanch. Hematina.

HEMATISACIÓ. f. Med. Aglomerado de sanch a un orgue qualsevol. Hematización.

HEMATITA f. Min. .Mineral de ferro de color ver- mell. Hematites, hematita.

HEMATITES, f. Min. Peróxit de ferro de color de sanch, algunes vegades pardo, que s' usa pera bru- nyir metalls. Hematites.

HEMATITI. m. Mena de coliri al que hi entra 1' óxit de ferro. Hematítino.

HEMATOCÉFAL. ni. Med. Monstre que presenta '1 íenómen de la hematoceíalia. Hematocéfalo.

HEMATOCEFALIA. f. Med. Monstruositat que pro- d' un derramament de sanch al cap. Hematoce- íalia.

HEMATOCEFÁLICH, CA. adj. Med. Que presenta els carácters de la hematocefalia. Hematocefálico.

HEMATOCELE. f. Tumor format per un derrama- ment de sanch al teixit celular del escroto o a la túnica vaginal. Hematocele. II Vel. Infartac ó deis testículs per efecte d' un cop. Hematocele.

HEMATÓDICH, CA. adj. Med. Lo qu' está produit per la sanch o peí desenrrotllo deis vasos sanguinis. Hematódeo. || Lo que participa de la naturalesa de la sanch o 'ls seus carácters. Hematódeo.

HEMATÓFACH, GA. adj. Que xucla la sanch. He- matófago.

HEMATOFLEBÉSTASIS. f. Med. Cessació repen- tina y espontánia de la hemorragia. Hematoflebés- tasis.

HEMATÓGRAF. s. y adj. Escriptor d' hematogra- fía o que hi es versat. Hematógrafo.

HEMATOGRAFÍA. f. Descripció de la sanch. He- matografía.

HEMATOGRÁFICH, CA. adj. Relatiu a la hemato- grafía. Hematográflco.

HEMATÓLECH. m. La persona versada en hema- tología. Hematólogo.

HEMATOLOGÍA, f. Tractat sobre la sanch. He- matología.

HEMATOLÓGICH, CA. adj. Relatiu a la hemato logia. Hematológico.

HEMATOMANÍA. f. Manía de receptar sangríes. Hematomania.

HEMATOMANIÁTICH, CA. s. y adj. Qu' está posseit d' hematomania. Hematómano.

HEMATONCIA. f. Med. Tumor produit pél desen- rollo deis vasos sanguínis. Hematoncia.

HEMATÓNFAL. m. Med. Trencadura umbilical complicada ab vessament de sanch. Hematónfalo.

HEMATONOSIS. f. Med. Malaltía causada per un vessament de sanch ais teixits orgánichs. Hemato- nosis.

HEMATOPISIA. f. Med. Presa de la sanch mens- trual al úter. Hematopisia.

HEMATOPOSIA. f. Med. Migranya que prové de la falta de sanch. Hematoposia.

HEMATOQUESSIA. f. Med. Cólich sanguinos. He- matoquesia.

HEMATOSPILIA. f. Med. Clapa roja que ix a les membranes mucoses. Hematospilia.

HEMÁTOSINA. f. Med. Principi o matera ver- mella de la sanch. Hematosina.

HEMATOSIS. f. Med. Transformado del quilo en sanch. Hematosis. || Conversió de la sanch negra o venosa en smch vermella o arterial. Hematosis.

HEMATÓXIL. m. Bot. L' arbre del campetxo. H;- matóxilo.

HEMATOXILINA. f Substancia o principi que dona color a la fusta del campetxo. Hematoxilina.

HEMATOYDES. adj. Min. Calificado d' una va- rietat de quartc. de co!or de sanch Hematoídes.

HEMATROSIS. f. Med. Vessament de sanch fora deis vasos, y la seua acumulado a una cavitat del eos. Hematrosis.

HEMATURIA. f. Med. Hemorragia de la membrana mucosa de les víes urinaries. Hematuria. || Fenómen morbos que consisteix en orinar sanch. Hematuria.

HEMATÚRICH, CA. adj. Pertanyent a la hematu- ria. Hematúrico.

HEMERÁLOP. a 'j. Med. Qui hemeralopia. He- merálope, hemerálopo.

HEMERALOPIA. f. Med. Malaltía que consisteix en no veure'ls obgectes mes que quan son il-lumínats péls raigs del sol. Hemeralopia.

HEMERALÓPICH, CA. adj. Pertanyent a la heme- ralopia. Hemeralópico.

HEMERÓLECH. adj. Práctich o entes en hemero- logía. Hemerólogo. || s. Qui 's dedica a fer o escriu- re pronóstichs. Hemerólogo. || Tractat sobre la com- posició y concordancia deis pronóstichs. Hemeró- logo.

HEM

HEM

HEMEROLOGÍA. f. Art de compondré pronóstichs. Hemerologia.

HEMEROLÓG CH, CA. adj. Lo que pertany ala hemerologia. Hemerológico.

HEMERÓPATA. s. y adj. Med. La persona ataca- da d' hemeropatía. Hemerópata.

HEMEROPATÍA. f. Med. Malaltía que sois se fa sentir de día. Hemeropatía.

HEMEROPÁTICH, CA. adj. Referent a la hemero- patía y qui 'n pateix. Hemeropático.

HEMI. f. Paraula que precedeix en combinado a varíes veus pera indicar la meitat d' una cosa. Hemi

HEMIACEFALIA. f. Monstruositat que consisteix en que un tumor disforme oct-pi '1 lloch de la meitat del cap. Hemíacefalia.

HEMIACEFÁLICH, CA. adj. Que presenta '1 ca- rácter de la hemíacefalia. Hemlacefálico.

HEMICICLE. m. Lloch que forma anfiteatre semi- cercolar. Hemiciclo.

HEMICILINDRE. m. La meitat d' un cilindre tallat perpendicularment a les bases. Hemicilindro.

HEMICILlNDRICH, CA. adj. De figura plana per un costat y cilíncrica p_'r un altre. Hemicilíndri'o.

HEMICRIS1, A. adj. De color semblant al de 1' or. Hemicrisio.

HEMIDÁCTIL, A. adj. Que díts petíts. Heml- dáctilo.

HEMIDIRRÓMBICH, CA. adj. Min. S' aplica ais cristalls quines cares romboidals han desaparescut. Hemid ir rómbico.

HEMIDOTÓ. m. Ant. mus. Dito al que li falta la meitat d' un to. Hemidotono.

HEMIEDRE adj. Min. Se díu d' un cristall que solament presenta la meitat de llurs cares. He- miedro.

HEMIENCÉFAL. m. Med. Monstre per hemiencefa- lia. Hemiencéfalo.

HEMIENCEFALIA. f. Med. Monstruositat que con- sisteix en no tindre cara ni orgues sensitius, encara que '1 cap tingui la forma normal. Hemiencefalia.

HEMIENCEFÁLICH, CA. adj. Pertanyent a la he- miencefalia. Hemiencefaliano, hemiencefálico.

HEMIOPE. s. y adj. Med. Qui pateix hemiopía y lo referent a aquesta malaltía. Hemiope.

HEMIOPÍA. f. Med. Malaltía de la vista que con- sisteix en veure tan sois una part deis obgectes. He- miopia, hemiopsia.

HEM5PAGIA. f. Med. Estat del hemípach. Hemi- pagia.

HEMÍPACH. ni. Med. Monstre produit per la re- unió de dos individus ab un llombrígol comú y units fins a les barres. Hemípago.

HEMIPLEGIA. f. Med. Feridura de mitg eos de cap a peus, és dir, de tota la part dreta o de tota la part esquerra. Hemiplegía, hemiplexia.

HEMIPRISMÁTICH, CA. adj. Min. Calificac ó deis cristales prismátichs que sois descubreixen la meitat de llurs cares. Hemiprismático.

HEMÍPTERS. m. pl. Orde d' insectes quines ales superiors son la meitat membranoses y 1' altra meitat coriácies, com les de les cigales, xinxes, etc. He- mípteros.

HEMIRAQUIALGIA. f. Med. Dolor que se sent a un sol costat de la columna vertebral. Hemira- quialgia.

HEMIRAQUIÁLGICH, CA. adj. Relatiu o propi de la hemiraquialgia. Hemiraquiálgico.

HEMIS. m. Med. La sanch y Ms demés líquits cir- culatoris del eos huma. Hemis.

HEMISFERI. m. La meitat d' una esfera. Hemis- ferio.

HEMISFÉRICH, CA. adj. Lo que la figura de mitja esfera. Hemisférico.

HEMISFEROIDAL. adj. Que la figura d' un he- misferi. Hemísferoydal.

HEMÍSTICH, CA. m. Meitat d' un vers heróich. Hemístico.

HEMITEA. f. Med. Febre inflamatoria. Hemitea.

Hemípters: i, Cigala; 2, Xinxa; 3, Psila; i, Pugó; 5, Ranatra

HEMITERIA. f. Deformitat poch pronunciada en el eos huma. Hemlteria.

HEMITIS. j. Med. Inflamado de la sanch. Hemitis.

HEMITOM. m. Med. Certa mena d' envenat. He- mítomo.

HEMITRENA. f. Min. Roca anfibólíca cauca. He- mitremo, hemitrena.

HEMITRÍTEA. f. Med. Malaltía que presenta al- ternativament els carácters de la terciana y de la quartana. Hemitrítea.

HEMITROPIA. f. Min. Cristallisació que produeix cristalls hemítrops. Hemitropia.

HEMÍTROP, A. adj. Min. S' aplica ais cristalls formats de dues meitats iguals, pero colocades en sentit contrari. Hemítropo.

HEMOCERNIS. f. Med. Erupció de sanch a la gola, acompanyada de singlot. Hemocernis.

HEMODIA. f. Entorpiment de les dents, causat per la sanch. Hemodia.

HEMODINAMÓMETRE. m. Med. Instrument qui- rúrgich que serveix pera amidar la forga contráctil de les cavitats del cor. Hemodinamómetro.

HEMOFILIA, f. Afició a la sanch. Curíosítat pél crim.

HEMOFTALMÍA. f. Med. Vessament de sanch a les cambres del ull. Hemoftalmía.

HEMOFTÁLMICH, CA. adj. Relatiu o pertanyent a la hemoltalnra. Hemoftálmico.

HEMOGLOBINA, f. Producte per deseniotllar els globus de sanch en 1' economía humana.

HEMÓMETRE. m. Med. Instrument pera amidar la sanch. Hetnómetro.

HEMOPLANIA. f. Med. Vessament de sanch per una vía insólita. Hemoplania.

HEMOPROCTIA. f. Med. Vessament de sanch pél cés. Hemoproctia.

HEMÓPTER. A. adj. Que les ales de color de sanch. Hemóptero.

HEMOPTÍSICH, CA. adj. Med. Que hemoptisis; pertanyent a aquest síntoma. Hemoptisico.

HEMOPTISIS, f. Med. Hemorragia per la boca, procedent de les freixures. Hemoptisis.

HEMORRAGIA, f. Med. Fluix de sancl-, particular- ment pél naq. Hemorragia.

8

HEP

HEP

HEMORRÁGICH, CA. adj. Med. Lo pertanyent a la hemorragia. Heraorrágico.

HEMORRAQUIS. m. Med. Vessament de sanch al canal vertebral. Hemorraquis.

HEMORREA. f. Med. Hemorragia per debilitat. Hemorrea.

HEMORREICH, CA. adj. Med. Pertanyent a la he- morrea. Hemorreico.

HEMORRINIA. f. Med. Perdua de sanch pél nac. Hemorrinia. || Els medicaments que obren sobre les venes hemorroidals fent'hi afluir la sanch. Hemo- rrinia.

HEMORRÓSCOP. m. La persona versada en la hemorroscopia. Hemorróscopo.

HEMORROSCOPIA. f. Med. Examen de la sanch treta de les venes. Hemorroscopia.

HEMORROSCÓPICH, CA. adj. Med. Pertanyent a la hemorroscopia.

HEMORROYDAL. adj. Med Pertanyent a les mo- reius. Hemorroidal. || Calificació deis vasos sangui- nis del cés. Hemorroidal.

HEMORROYDES. f. pl. Med. Nom científich de les morenes. Hemorroides.

HEMOSPASSIA. f. Med. Medi terapéutich que con- sisteix en fer el vuit en superficies grans per medi de apareils particulars, al obgecte d'atréure en pochs instants una massa de sanch y de fluits mes o menys considerables a una part sana, y aliviar aixís les parts afectades d' alguna congestió morbosa. He- mospasia.

HEMOSPÁSSICH, CA. adj. Med. Relatiu a la he- mospassia. Hemospásico.

HEMOSTASIA. f. Med. Estancament general de sanch, ocasionada per la plétora. Hemostasia. II Operació quirúrgica que 's fa ab el d' aturar una hemorragia. Hemostasia.

HEMOSTÁTICH, CA. adj. Med. Epítst deis reméis que aturen les hemorragies. Hemostático.

HEMOTÓRAX. m. Med. Vessament de sanch al pit. Hemotórax.

HEMÓVOR, A. adj. Que beu sanch o se 'n no- dreix. Hemóvoro.

HEMURESIA. f. Med. Evaquació de sanch per la uretra. Hemuresía.

HEMURÉSICH, CA. aJj. Med. Propi de la hemu- resía. Hemurésico.

HENRICH. m. n. p. ENRICH.

HENRICH (Joan). Biog. Esculptor cátala. A fináis del sigle xvm travallava a Barcelona. Havía estudiat a Roma. Era bon mestre, empró artista mediocre. Afectat al estudi de l'anatomía, que exercitava so- bre 'ls cadavres del Colegi de Cirurgía, les seues es- culptures se'n ressenten y son forca dures. Va morir ais cincuanta dos anys. L'any 1782 era membre ho- norari de 1' Academia de Sant Ferrán. Son obra seua, a Barcelona: el sepulcre del marqués de la Alina a Sant Miquel de la Barceloneta; el del mar- qués de Meca en la iglesia de les Mínimes, y tres re- lieus en el fossar del Hospital de Santa Creu.

HEPATALGIA. f. Med. Dolor al fetge. Hepatalgia. || Cólich hepátich. Hepatalgia.

HEPATÁLGICH, CA. adj. Med. Pertanyent a la hepatalgia. Hepatáigico.

HEPATENFRAXIA. f. Med. Obstrucció del fetge. Hepatenfraxia.

HEPATENFRÁXfCH, CA. adj. Med. Referent a la hepatenfraxia. Hepatenfráxico.

HEPATICACIÓ. f. Med. Enduriment d' algún teixit que's torna una massa análoga al fetge. Hepatiza- ción.

HEPATICAR. v. a. Med. Causar hepatisació. Hc- patizar.

HEPÁTICH, CA. adj. Med. Cosa del fetge o lo que serveix pera curarlo. Hepático.

HEPATIRREA. f. Med. Fluixde la bilis, procedent del fetge. Hepatirrea.

HEPATiRREYCH, CA. adj. Med. Pertanyent a la hepatirrea. Hepatirreico.

HEPATÍSICH, CA. adj. Med. Qui pateix hepatisis. Hepatísico. || Propi de la hepatisis. Hepatísico.

HEPATISIS. f. Med. Inflamado del fetge. Hepa- tisis.

HEPATITA. f. Min. Nom que 's donava antiga- ínent a una varietat de serpentina de color del fetge. Hepatita.

HEPATOCELE. f. Med. Trencadura del fetge. He- patocele.

HEPATOCiSTICH, CA. adj. Med. Pertanyent al fetge y a la bufa deis orins. Hepatocístico. || pl. Anat. Nom de certs vasos que condueixen directa- ment la bilis desde '1 fetge a la buíeta del fel. Hepa- tocísticos.

HEPATOFRÁCTICH, CA. adj. Med. Pertanyent a la hepatoíraxia. Hepatofráctico.

HEPATOFRAXIA. f. Med. Alteració patológica del fetge, infartació o obstrucció d' aquesta entranya. Hepatoíraxia.

HEPATÓGRAF. s. y adj. Med. Périt en hepatogra- fía; qui n'escriu alguna cosa. Hepatógrafo.

HEPATOGRAFÍA. f. Descripció del fetge. Hepa- tografia. || Med. Tractat de les ma'altíes del fetge. Hepatografía.

HEPATOHEMIA. f. Med. Congestió del fete,e. He- patohemia.

HEPATÓLECH. m. Versat en hepatología. Hepa- tólogo.

HEPATOLOGÍA. f. Med. Med. Tractat sobre '1 fet- ge. Hepatologia.

HEPATÓNFAL. m. Med. Trencadura al fetge a través del mélich. Hepatónfalo.

HEPATÓTOM. m. Instrument empleat pera fer la dissecció del fetge. Hepatótomo.

HEPATOTOMÍA. f. Med. Dissecció o anatomía del fetge. Hepatotomía.

HEPATOTÓM1CH, CA. adj. Med. Pertanyent a la hepatotomía. Hepatotómico.

HEPATOTOMISTA. ni. Qui's dedica a la dissec- ció o anatomía del fetge. Hepatotomista.

HEPITÉMESIS. f. Med. Hemorragia de la boca. Hepitémesis.

HEPTA. Veu grega que vol dir set, la qual en'.ra en la composició de moltes paraules.

HEPTACORDE. adj. Mus. Mena de lira ab set cor- des. Heptacorde.

HEPTACORDI. m. Mus. La séptima especie com- presa en el diapassó o octava. Heptacordo.

HEPTAEDRE. m. Geom. Sólit limitat per set ca- res. Heptaedro.

HEPTAÉDRICH, CA. adj. Que la forma d' hep- taedre. Heptaédrico.

HEPTAGONAL, adj. De set ánguls. Heptagonal.

HEPTÁGONE, A. Geom. adj. y m. Figura de set costats y set ánguls. Heptágono.

HEPTÁMETRE. m. Vers que consta de set peus. Heptámetro.

HEPTANGULAR adj Heptagonal.

HEPTAPÉTAL, A. adj. Bol. Que set petáis. Heptapétalo.

HEPTASÉPAL. adj. Se diu del cálcer format per set sepáis o peces. Heptasépalo.

HEPTASÍLAB, A adj. De set silabes. Heptasí- labo.

HER

HLIÍ

HEPTATEUCH. m. Conjunt deis set primers 1I¡- bres del Antich Testament. Heptateuco.

HER. Ter. arares. Ferro.

her BLANCH. Ter. arañes. LLAUNA.

HERACLI, A. adj. Natural o pertanyent a Hera- clia, ciutat del Asia Menor, capital de la Tracia. Heracleo.

HERACLI. n. p. Heraclio.

HERALDÍA, f. Blas. El cárrech o ofici d'heralt. Heraldía. || Provincia quin norn portava un heralt. Heraldía.

HERÁLDICA, f. La ciencia del blasó. Heráldica.

HERÁLDICH, CA. adj. Pertanyent a la heráldica. Heráldico.

HERALT. m. Rei d' armes. Heraldo.

HERAULT. ni. Regió de la Catalunya francesa que are forma part del departament del Herault.

HERBA. f. Bot. Noni genérich de les plantes peti- tes que moren cada any. Hierba. |] El conjunt de di- ferentes herbcs que hi lia al canip. Hierba. II pl. La deis prats, etc , pera pasturar el bestiar. Hierbas, pastos.

HERBA AFERRADIQA. ROJA. HERBA ANGÉLICA. ANGÉLICA. HERBA APEGALOSA. GRANCA. herba Barbera. Hierba de Santa Bárbara. HERBA BAYERA. TARONGINA. HERBA BLANCA. CAPS BLANCHS. HERBA BORMERA. Planta de la familia de les ranun- culácies, que les fulles molt tallades excepte les del capdemunt que son sencilles y molt estretes; aquesta herba és molt cáustica y dona un such molt irritan t. Ranúnculo, apio de ranas, flámula.

HERBA BOSERA. POTA DE LLEÓ.

HERBA CABRUNA. Planta de la fam. de les llegumi- noses molt comuna a Ca- talunya. Calén.

HERBA CANA. APAGA- LLUMS.

HERBA CAIXALERA. Plan- ta narcótica y verinosa de la familia de les solaná- cies; uns cinquanta cen- timetres d' aleada; les fu- lles ampies, retallades, blanquinoses y apegaloses; les flors surten al capde- munt de les branques y son grogues per dalt y mora- des per baix, y'l fruit és una capseta plana de gra- nes petites y groguenques. Beleño, beleño negro, benji, adamanta.

herba Cansera. Planta medicinal de la familia de les compostes; les branques peludes, lo meteix que la llevor y les fulles y fa floretes grogues. Oreja de ratón, pelosilla, vellosilla. HERBA CAPITAL. ÁRNICA.

herba carnera. Tipus de la fam. de les acantácies; planta indígena y perenne de fulles ampies, llargues y retallades, quina forma s'ha reproduit en pedra com ornament del art gótich o ogival. Acanto, branca ursina, alas de ángel, nazarenos.

HERBA CAVALLERA. QÜA DE CAVALL. herba COL. Planta de la familia de les compostes, mena de carxofera conreuada y renadiua , quines flors serveixen pera fer pendre la llet y fer mató. Alcachofera, hierba cuajera ó de cuajo. HERBA COLERA. HERBA COL.

herba cuquera Planta medicinal de la familia de

les compostes, de carnes altes de 50 a 80 centimetres,

rodones, ratllades y molsudes; fulles llargues, grans,

retallades, serrades, de color vert groguench; flors en

dic. cat. v. n. 2.

Herba cana

corimbus terminal; cálcer conuí, hemisférich, d' tn groen vetdós; escates llanceolades, agudes; corola composta, de groch daurat y convexa; olor molt forta y gust aromátich molt amarch y un poch canforat. propietats tóniques, estimulantes, emenagoguesy sobre tot antihelmíntiques. Hierba lombriguera, ta- maceto, abrótano macho.

herba cuquera de Mallorca. Coralina de Córce- ga, musgo de mar.

HERBA DAURADA. DAURADELLA.

HERBA D' ATACAR LA SANCH. HERBA XINXERA.

HERBA D'AURENETES. CELIDONIA.

HERBA DE BALLESTER. MARXIBULS.

herba de BOJOS. Anagálide acuática, bernia.

HERBA DE CENT NUSOS. ESCANYAVELLES. || ESTIRA- VELLES.

HERBA DE COP. FLOR DE SANT JOAN.

HERBA DE FER VINDRE LES REGLES. ALTIMIRA.

HERBA DE FONT. FALSÍA.

HERBA DE GALLINA. APEGALOSOS.

HERBA DE JARDÍ. Césped.

HERBA DE MATAR MOSQUITS. OLIVARDA.

HEKBA DE MATAR POLLS. MATAPOLL.

HERBA DE NOÉ. CENT EN GRANA.

herba DE ROCA. Mena de liquen verrugos que fa com una crosta blanquinosa demunt de les roques. Cuchilla de tierra.

HERBA DE SANT ANTONI. HERBA DE LA FERIDURA.

HERBA DE SANT CRISTÓfol. Planta de la familia de les ranunculácies, quin'aigua serveix pera matar els parásits. Hierba de San Cristóbal.

HERBA DE SANT DOMINGO. CAMEDRIS.

HERBA DE SANT FELIP. PASTELL.

herba DE SANT joan. Planta de la familia de les hipericínies, d' uns trenta cinch centimetres d' alea- da, fulles oblongues, nervudes y cobertes de butllo- fetes plenes d' un líquit transparent y floretes gro- gues o de color de rosa formant ratnets al capdemunt de les branques. Hipericón, hierba de San Juan.

HERBA DE SANT PELEGRÍ. MALRUBÍ.

HERBA DE SANT PERE. MORELLA ROQUERA.

HERBA DE SANT PONS. HERBA CUQUERA.

herba DE SANT robert. Planta de la familia de les geraniácies, de carnes ntioses, peludes y rogenques, les fulles ixen de 1' arrel y deis nusos de les carnes y son també peludes y rogenques, fan pudó de pixats y teñen un gust salat. Geranio roberciano, hierba de San Roberto ó roberiana.

herba de Sant SEGIMÓN. Saxífraga.

herba de santa margarida. Centaura menor.

herba DE santa MARÍA. Didalera.

herba DE single. Corona de rey.

HERBA DE TALPES. Ter. HERBA TAUPERA.

HERBA DE tall. marfull. Corona de rey.

HERBA DEL ALA. ALA.

HERBA DEL CARGOL. MORELLA ROQUERA.

HERBA DEL CUCH. Ter. HERBA XINXERA.

HERBA DEL ESPARVER. HERBA CANSERA. .

HERBA DEL FICHS. OLIVERETA.

HERBA DEL FRARE. FRARE.

herba del mal gra. Planta de la fam. de les ra- nunculácies, aixis nomenada perqué, segons diuen aplicada ais grans de mal carácter dona molt bons resultáis.

HERBA DEL MAL DE PEDRA. CENT EN GRANA.

HERBA DEL MAR. ALGA.

HERBA DEL MESCH. AGULLOTS.

HERBA DEL MORO. AGULLOTS.

herba DEL POBR'HOME. Planta de la familia de les rosácies quines arrels son astringentes y diurétiques. Filipéndula, saxífraga roja.

HERBA DEL traidor. Planta de la familia de les llabiades que s' usa contra les hemorragies y 1' es- corbut. Brumela oficinal.

herba DE la cervesa. Lúpulo, hombrecillo.

HERBA DE LA CREU. RAIMS DE GUINEU.

HERBA DE LA D1SSIPELA. GATSERANS O GALCERANS.

10

HER

HER

HERBA DE LA DISSÍPULA. HERBA DE LA DISSIPELA.

HERBA DE LA EPIDEMIA. HERBA DELS GATS.

herba DE LA FERIDURA. Planta de la familia de les llabiades; la infusió de les seues flors és sudorífica, atemperant y emenagoga. Estáquida recta, hierba de la perlesía.

HERBA DE LA FLUXIÓ. Herba de la fam. de les crucí- feres, de fulles molt ampies y alternes, retallades al entorn, y floretes blanques en figura de eren. Se conrea prop deis masos pera remei, sobre tot co:itra les fe- bres y la rabia. Lepidio, mastuerzo silvestre mayor.

herba DE LA FREIXURA. Planta de la fam. de les borraginacies, quines tulles, cobertes de taques blan- ques, s' usaven en infusió contra 'ls cadarns. Pulmo- naria, rosetas.

HERBA DE LA GRAVA: HERBA DEL MAL DE PEDRA.

HERBA DE LA MALA QÚA: HERBA FELERA.

HERBA DE LA MARE DE DEU: HERBA CAIXALERA.

herba DE la MARFUGA. Planta de la fam. de les aristoloquiácies, quines arrels son febrífugues. Aris- toloquia común.

herba DE LA TOS. Herba de la fam. de les poliga- lácies; és molt petita, les fulles alternes, les flors blaves o morades, en forma d' espiga, y 1' arrel pri- ma, dura y amarganta. Polígala amarga. \\ Planta de la fam. de les ramondiacies. orella D'ÓS. Hierba toserá.

HERBA DE LA PRIMPCESA: MARÍA-LLUISA. HERBA DE LA VÍBORA: LLENG'JA BOVINA. herba DE les llagues. Planta de la fam. de les ranunculácies que s' usa contra la sarna, el cranch y jes llagues malignes. Hierba de los pordioseros.

herba de les morenes. Herba de la fam. de les ra- nunculacies, ab les flors en figura de cor y anguloses y una tija ab una sola flor groga. Celidonia menor. herba de les nou camises. mil fulles. HERB* DE LES PUSSES. Herba pussera. herba DE les Set SANGRÍES. Herba medicinal de la fam. de les borraginacies, que les carnes radi- cáis, llenyoses y perennes, junt ab les se.¡es fulles; les carnes que floreixen son Uargues d' un sis centi- nietres y un poch peludes; les fulles lineáis, Uargues y quasi filiformes, exteses y rasposes; les flors apila- des, termináis, ab el cálcer la meitat mes curt que la corola; inodora y de gust herbad. És diurética y molt mes temperant que la sanguinaria. Pulmonaria sufruticosa. hierba de las siete sangrías

HERBA DELS CANTORS: RAVE BOSCÁ O DE CAVALL. HERBA DELS C.NCH NIRVIS: PLANTATGE DE FULLA ESTRETA.

herba DELS GATS. Planta de la fam. de les llabia- des, que un gust molt amarch y olor a canfre. Maro ó maro oficinal.

HERBA DZLS HUMORS FRETS: PILIPODI. HERBA DELS HUMORS PICANTS: DOLQAMARE. HERBA DELS IGNOSCENTS: FUM DE TERRA. herba DELS LEPROSOS. Planta de la fam. de les veroniacies; de carnes de 1' algaria d' uns 25 a 30 centimetres, sensilles, dretes, nusoses, quadrangu- lars, un poch peludes, ab fu'les oposades, pesciola- des, en figura de cor, molt perllon- gades y quasi arrodonides de la punta, arrugades, un poch raspo- ses, dentades y de color vert mes fosch per sobre que per sota; flors formant espigues, de olor débil, de gust un poch amarch, fret y cálit al ensemps; 1' arrel, composta de mol- tes fibres Uargues y aderides a un centre comú. És emenagoga, y la pols de les fulles fa estornudar. BORT. Verónica oficinal ó macho, de Europa.

HERBA DONCELLA: VIOLA DE BRUIXA. HERBA ESPITLLERA: CANT ESTRELLAT. HERBA ESTANYERA: TRENCANUA. HERBA FELERA: HERBA FLATERA.

Herba doncella

HERBA fetgera. Planta de la fam. de les ranuncu- lácies, que s' usa contra algunes afección; del fetge. Hepática, hierba de la Trinidad.

HERBA FLÁMULA. HERBA DE LES LLAGUES.

HERBA flatera. Planta de la fam. de les lla- biades; de carnes petites, peludes, rastreres, rodeja- des de fulles partides en tres parts, liniars, sense- ríssimes, de vert que tira a groch, un poch pelu Jes, d' olor y gust de pi o de reina, y tal vegada gust de romaní; flors formant rai'm, petites y grogues. És aperitiva y vulneraria. Pinillo oloroso, camepitio, ca- mepiteos y a'amántica és el nóm comú de 1' arrel. || L' almescat se considera cóm varietat de 1' anterior y les meteixes propietats; sois se diferencia en que les flors vermelles y mes grans; les carnes inés primes; les fulles quasi de tres puntes y blanquino- ses; olor u:és forta y gust amarch. Pinillo almizclado, iva, ó iva almizcleña, ayuga.

HERBA FORADADA: herba de santjoan.

HERBA FURRERA: PIMPINELLA.

HERBA GARRAFONERA: caps BLANCHS.

HERBA GATERA: NEPTA.

HERBA GELADA: HERBA PLATA.

HERBA GROGA: CENTAURA GROGA.

HERBA LLETERA: LLETERA, LLETRESA.

HERBA MELSERA: HERBA FLATERA. Planta de la fam. de les falgueres; les fuiles ampies y Uargues y sense retallar péls costats. Escolopenda, lengua de ciervo, cerval ó cervina, hierba del músico, culambrillo real de los Pirineos.

herba MORA. Planta verinosa de la fam. de leí solanacies, qu nes fulles fan certa pudor narcótica y s' usen e:i medicina. Solano negro ú oficinal, hierba mora, tomate del diablo

HERBA MOSQUITERA: OLIVARDA

H£R3A NEGRA. Planta de la fam. de les globu- lariacies, que s' usa cóm depurativa y refrescanta. Globularia menor ó nana.

HERBA PEDR£RA: CENT EN GRANA.

herba plata. Planta petita, de branques arra- padas a térra y plenes de floretes blanques que sem- blen fetes de seda. Escarchada, plateada, hierba de la plata.

HERBA prima. Planta de la fam. de les cariofi- lacies, de fulles rodones y fistonejades per les vores, de tija roja y peluda y de flors blanques, que abans s' usava contra '1 mal de pedra. Saxífraga. || herba NEGRA. I| Planta de la fam. de les rubiacies, que se usa molt en tisana y cataplasmes cóm diurética y contra la esquinancia. Aspérula, hierba de la esqui- nando.

herba pudenta. Planta de la fam. de les que- nopodiacies; fa molta fortor de pixats y és anties- pasmódica y antihistérica. Vulvaria, sardinera, mea- perros, armuelle hediondo.

HERBA puntera. Crespinell picant, planta pe- renne de la fam. de les crassulacies, que 's a les parets y teulades velles; les fulles oblongues y quasi perfectament rodones, llanceolades, crasses, grosses, niolsudes, tendres, plenes de such, sempre verdes, rogenques del capdemunt; del mitg ix una cama dreta, d' uns 25 centimetres d' alta, revestida de fulles semblantes a les de la base, pero mes es- tretes y punxagudes, y les flors al cap de dalt ab la llevor molt petita; sense olor, y de sabor herbad un poch acre. És molt fresca, astringent, cosmética, bona pera les inflamacions, cremadures y talls. Hier- ba puntera, siempreviva mayor, yusbarba, uvas de gato. H CONSOLVA.

herba pussera. Planta de la fam. de les plan- taginacies, que unes espigues ab una grana molt petita, ab la que 's la bandolina. Zaragatona, llantén de perro, lurtadeagua, bazara, pulguera ó poli- caria.

HERBA sabonera. Planta de la fam. de les ca- riofilacies, de tiges tobes y nuoses, fulles Margues y estretes y floretes blanques o de color de rosa ciar;

HER

HER

II

el such y 1' arrel d' aquesta planta serveixen de sabó pera rentar la roba. Jaboneta, jabón de la Mancha.

HERBA SALADA. Planta de la fa:n. de les queno- podiacies, qnins brots tendres son mengívols; és an- tiescorbútica y molt bona pera curar la infllamació de les genives. Alacranera, pollo, polluelo ó salicor- nia.

HERBA SANA. Ant MENTA.

HERBA SANGUINARIA: SANGUINARIA.

herba taupera. Figuera infernal borda, planta de la fam. de les solanacies, de 60 centimetres a poch mes d' un metre d' aleada, ramosa, de tulles ampies, períeccionades, alternes, ováis, sinuoses, an- guloses, d' un vert fosen, d' olor molt desagradable, de gust amaren y fastigós; flors blanques o de co- lor de viola, comunament axilars; té'l fruit dins de una capsa espinosa del tamany d' una non ab quatre ventalles, ab les llevors un poch mes petites que les llentíes, negrenques, arrugacies y comprimides. propietats narcótiques. Estramonio, higuera loca, trompetilla.

herba TORA. Bot. Planta de la fam. de les r.inun- Cllácies. || ESCANYA LLOPS.

herba turmera. Planta de la fam. de les cis- tacies, que abans s' usava contra 1' aufech y la tisis. Flor del sol, hierba turmera ó perdiguera.

HERBA VELLOSA. Herba setublanta y de la rneteixa familia que 1' herba de la feridura. Estágnida anual.

herba vermella. Planta de la fam. de les estela- riacies. Arenaria roja.

herba vomitoria, baladre, elebor blanch.

herba verruguera. Planta de la fam. de les borraginies, quin such, segons la gent, fa cáure les verrugues. Heliotropio, hierba verruguesa, verrucaria.

HERBA XINXERA: BODRIS.

CRÉIXER CÓM LA MALA HERBA. fr. Fam. Se diu deis nois que creixen molt y s' apliquen poch. Crecer como la mala hierba.

en herba. ni. adv. Se diu del blat y altres llevors qu' encara son verdes y tendres. En hierba.

mala herba mai MOR. fr. Se diu quan se 'n van o moren les persones bones y queden les dolentes. Cosa ó hierba mala nunca muere; hierba mala no la empece la helada; vaso malo nunca cae de la mano

SEGAR L' herba SOTA 'LS peus. fr. Denota la vivesa d' algú respecte d' un altre. Segar la hierba debajo de sus pies; cortar el revesino.

sentir CRéixer L' herba. fr. Ésser molt llest. Cor- tar un hilo en el aire.

ésser mes conegut que la mala herba. fr. Ésser molt conegut de tothom.

VAL TOTES LES HEI>BETES DE LA NIT DE SANT JOAN. fr. Se diu d' alió que costa molt. Es poner una pica en Flan des.

HERBABA, m. Certa roba de llana ordinaria. Herbaza.

HERBACAR. m. Lloch de molta herba. Herbazal.

HERBACI, A. adj. De la naturalesa o qualitats de 1' herba. Herbáceo.

HERBADA, f. Bot. Planta de la fam. de les cario- filacies, de carnes un poch aspres, fulles liniars, mol- sudes y mes llargues que 'ls entrenusos y flors for- tnant grupets. Albada, jabonera de la Mancha. || Beguda de molt mal gust. Brebaje.

HERBÁM. m. El conjunt d' herbes que a una térra. Herbaje.

HERBAR, v. a. Operació d' adobar ab herbes les pells; és propi deis blanquers. Herbar.

HERBARI. m. Colecció mes o menys nombrosa de plantes diverses, dessecades al temps de llur fructi- ficado ab molt de cuidado, pera que 's conservin llurs formes y caiácters, posades entre papers y arre- glades per un sistema de modo que 's puguin consul- tar quan convingui. Herbario.

HERBASCH. ni. Certa mena de raí'm. Herbasco.

HERBATGE. m. Herba deis prats y deveses. Her- baje, pasto. || Dret d' herbes que 's cobra del bestiar foraster. Herbaje. || Confecció de such d' herbes o les meteíxes herbes que hi entren. Herbaje. || Tela aspra d' herbes, setublanta al xamellot. Herbaje. || Tribut que a la corona d' Aragó 's pagava ais reis al principi de llur regnat, per rao y a proporció del bes- tiar que cada hu posseía. Herbaje.

FER HERBATGE. Ant. FARRATJAR.

HERBATGER, A. ni. y f. Ant. FARRATJADOR.

HERBEJAR. v. a. Ter. XARCOLAR. || pasturar.

HERBEQUITA. f. Min. Mineral pardo trovat en unes mines de ferro de Bohemia. Herbequita.

HERBERA. f. La dona que culi o ven herbes. Her- bera.

HERBEROLA. f. CERVEROLA.

HERBES. Geog. Poblé de la prov. de Castelló, bisb. de Tortosa, part. jud. de Morella; és a la vora d' un barranch, al peu de la serra de la Mola y 696 hab.

HERBESET. Geog. Aldea del tenue munpal. de Morella, prov. de Castelló.

HERBETA. f. dim. Hierbecllla.

JA 'T CONECH, HERBETA, QUE 'T DIUS MORADUIX. Expr. met. fam. Denota que 's penetra 1' intenció de algú. Ya te veo, besugo, que tienes el ojo claro; ya te conozco por la pinta.

HERBEY. m. HERBÁM.

HERBÍCOLA. adj. Que viu entre l' herba Herbí- cola.

HERBICULTOR. s. y adj. Que conreua i' herba. Herbícola, herbicultor.

HERBÍFER, A. adj. Que produeix herba. Herbí- fero.

HERBIFICACIÓ. f. Deseniotllo o creixement de les herbes. Herbificaclón.

HERBIFORME. adj. Semblant a 1' herba Herbi- forme.

HERBÍVOR, A. adj. S' aplica ais animáis que se alimenten únicainent de vegetáis. Herviboro.

HERBOLARI, A. m. y f. Qui, sense principis cien- tífichs, recull herbes y plantes medicináis pera vén- dreles. Herbolario.

HERBOR1SAC1Ó. f. Acte y efecte d' herborisar. Herborización.

HERBORISADOR, A. ni. y f. Qui herborisa. Her- borizados

HERBORISAR. v. a. Bot. L' acte de buscar y cu- 11 i r herbes péls camps. Herborizar.

HERBORISAT, DA. adj. Que herborisacions. Herborizado.

HERBORISTERÍA, f. Comers d' herbes. Herboris- tería. || El llóch ont se venen herbes medicináis. Herboristería.

HERBÓS, A. adj. Pié d' herba. Herboso.

HERCINITA. f. Min. Aluminat de ferro negre y bastant dur, que, cóm 1' esmeril, pot servir pera pu- liment. Hercinita.

HERCULÁ. n. p. Herculano.

HÉRCULES, m. Asiron. Constelado del hemisferi boreal. Hércules. |i Fig. Home robust y de molta for- ?a. Hércules.

HERCULI, A. adj. Cosa d' Hércules. Hercúleo.

HERDERITA. f. Min. Substancia mineral composta de fosfat d' alúmina y de fosfat y fluat de cals. Her- derita.

HEREDIA (Geronim). Biog. Poeta del sigle xvn, natural de Tortosa. Escrigué varíes obres en castellá, especialment de carácter relligiós.

HEREDITARI, A. ni. y f. Pertanyent a la herencia y lo que correspón per ella. Hereditario. || Met. Lo

12

HER

HER

que passa de pares a filis y 's continúa en els des- cendents, cóm: malalties, inclinacions, etc. Heredi- tario.

HEREDITARIAMENT. adv. m. D' un modo here- ditari. Hereditariamente.

HERENCIA, f. Successió ais bens y drets del di- f unt. Herencia. |! Els bens y drets heretats. Heren- cia.

ACCEPTAR LA HERENCIA A BENEFICI D' INVENTARI. Loe. Admétrela judicialment per niedi d' inventari, pera no quedar obligat a pagar mes de lo que val la herencia. Aceptar, recibir, tomar la herencia con ó á beneficio de inventario.

adir la HERENCIA, fr. For. Acceptarla. Adir la he- rencia.

HERES (Les). Geog. Poblé del dist. munpal. d' Al- puente, prov. de Valencia.

HERESIARCA. m. Autor, cap principal d' una he- retgía. Heresiarca.

HERESIÓGRAF. s. y adj. Autor de les obres sobre les heretgíes y heretges. Heresiógrafo.

HERESIOGRAFÍA. f. Historia de les heretgíes y deis heretges. Heresiografía.

HERESIÓLECH. m. Escriptor d' alguna colecció d' heretgíes. Heresiólogo. || Versat en el coneixe- ment de les heretgíes. Heresiólogo.

HERESÍOLOGÍA. f. Tractat sobre les heretgíes. Heresiología.

HERETADETA. f. dim. Heretat petita. Heredad pequeña,

HERETAMENT. m. Ant. HERENCIA. || Institució de hereu. Heredamiento. || Donació qu' en capítols ma- trimoniáis se fa per rao del tractat de matrimoni y ab la mira d' establirl' ordre de successió a la fami- lia. Son de tres menes: purs, condicionáis y prelatius. segons si no 's tracta d' altre matrimoni posterior ni de cap condició; si s' estableixen condic ons, o si 's diu qu' en cas de segon matrimoni serán hereus o preferits els filis del primer. Heredamiento.

HERETAR. v. a. Succeir al universal dret d' algún difunt. Heredar. || Donar algú en propietat heretats, bens o possessions. Heredar. || Met. Contreure 'ls filis les inclinacions o propietats deis pares. Heredar.

heretar A hu del vent. Loe. ant. Donarli una he- rencia imaginaria. Heredar ilusoriamente.

HERETAT, DA. p. p. Heredado. || f. Porció de térra conreuada. Heredad, predio y fundo. || HISEN- DA. || HERENCIA.

heretats DOTALS. Les possessions que 's donen per dot a la dona. Heredades dótales.

HERETATGE. f. Herencia, heretat.

HERETER, A. adj. Ant. hereu.

HERETGE. adj. El cristiá que s' aparta deis prin- cipis de la relligió católica. Hereje.

heretqe FORMAL. Qui sap que va contra la fe. He- reje formal.

heretge material. Qui desconeix que la heretgía que sosté és contra la decisió de la Iglesia. Hereje material.

HERETGÍA. f. Dogma contrari ais principis de la relligió católica. Herejía. || Met. Sentencia errónia contra 'ls principis d' alguna ciencia o art. Herejía. || Páranla molt injuriosa. Herejía.

HERETICAL, adj. y

HERETICAMENT. adv. m. Mitjancant heretgía.

HERÉTICH, CA. adj. Lo que pertany a la heretgía. Herético, heretical.

HERETICITAT. f. El grau major o menor d' heret- gía d' una proposició. Hereticidad.

HERETIFICACIÓ. f. Cerimonia que usen els he- retges pera admetre a un individu a llur secta. Here- tificación.

HERETIQUEJAR. v. n. Defensar ab pertinacia al- guna heretgía. Hereticar.

HERETISAR. v. n. Sustentar una heretgía. Here- tizar.

HERETJÁC, (¿A. adj. aum. y

HERETJOT, A. adj. aum. Herejote, herejazo.

HEREU, VA. adj. Aquell a qui pertany una heren- cia. Heredero. || En la familia catalana el fili que neix primer. Si és una noia pert el dret al heretatge quan neix un noi.

hereu DE CONFIANQA O FiDUCiARi. Qui deu distri- buir la herencia segons la voluntat del testador, pero sense qu' aquesta condició consti al testament. He- redero fid.icomisario, heredero confidenciario ó fidu- ciario.

HEREU DE la CASA CREMADA. fr. Met. iron. Se diu d' aquell que no res.

hereu FORQÓS. El que no pot ésser excluit de la herencia sense causa Ilegítima. Heredero forzoso.

hereu lliure. Qui ho és sense cárrech. Heredero libre.

hereu universal. Heredero universal ó en todo.

FER hereu. fr. No nenar algú per hereu en el testa- ment. Instituir, nombrar heredero.

HEREU. m. Bot. BOIX GRÉVOL.

HERÍBERT. n. p. Heriberto.

HERIL o ERILL (Arnau). Biog. Noble cátala del sigle XIV. Primer governador del regne de Mallorca al apoderárse'n el rei En Pere IV de Aragó, un cop destronat el malhaurat Jaume III. L' Arna;i d' Heril va formar 1' any 1344 el eos de liéis titolat: Consue- tudines et Stitus Majoricarum, existents en P Arxiu general de Palma.

HERILL. m. Senyor principal. || adj. Lo pertocant al senyor feudal.

HERILL CASTELL. Geog. Poblet de Palta Conca de Tremp.

HERISÉ. Ter. arañes. FERIDURA

HERMADON. f. Astron. Grupus d' estrelles situat aprop del signe Aquari. Hermadono.

HERMAFRODISME. m. Reunió deis sexes en un sol individuo. Hermafrodismo.

HERMAFRODITA. adj. Animal o planta que re- uneix els dos sexes. Hermafrodita, hermafrodito, andrógino.

HERMEDONA. f. Astron. Grupu d' estrelles situat aprop de la constelació de la Balena. Hermedona.

HERMENÉUTICA, f. Art d' interpretar textes pera fixar llur verdader sentit y especialment el d' inter- pretar els textes sagrats. Hermenéutica.

HERMENÉUTICH, CA. adj. Pertanyent o relatiu a la hermenéutica. Hermenéutico.

HERMENTER. n. p. Emeterio.

HERMÉTICAMENT. adv. m. Junt ab el verb tan- car significa tapar un pot ab la meteixa materia de qu' ell és fet ablanintla al foch. Se diu també de tot lo qu' és ben tapat. Herméticamente.

HERMINI, A. n. p. m. y f. Herminio, a.

HERMOGLIF. m. Gravador d' inscripcions sobre pedra. Hermoglifo.

HERMONA. f. Zool. Anélits afrodites que se troven al Mediterrani.

HERMÓS, A. adj. Vistos, bonich, graciós, agrada- ble, de bona forma. Forniós. Hermoso. || Epítet de carinyo ab que s' afalaga a les criatures. Hermoso, mono.

NI TAN HERMOSA QU' ENCANTI NI TAN LLETJA QUE ESPANTI. Reí. Denota qu' alguna dona no és ni molt guapa ni molt lletja, y també 's sol dir d' altres co- ses que no son excel-lents, ni despreciables. Ni tan hermosa que encante, ni tan fea que espante.

HERMOSAMENT. adv. m. Hermosamente.

HER

HER

13

HERMOSEJADOR, A. m. y f. Qui hermoseja o cosa que hermose^i. Hermosear.

HERMOSEJAR. v. a. Adornar, embellir, posar bo- nich. Hermosear.

HERMOSEJAT, DA. p. p. Hermoseado.

HERMOSET, A. adj. dim. Hermosito, Jilo.

HERMOSÍSSIM, A adj. sup. Hermosísimo.

HERMOSURA, f. Boniquesa, bellesa, bona propor- ció de parts. Hermosura. || La persona hermosa. Hermosura. || Dit del estil. Elegancia. || Lo agrada- ble d' alguna cosa que recrea per la seua amenitat o altra causa. Hermosura. || Rcf Adorno, ornato.

HERNÁNDEZ (Joseph). Biog. Frare francisca maonés, del sigle XVII. Orador eloqüentíssim, filosoph notable y gran teólech. Va tindre els cárrechs mes distingits de la provincia. L' any 1682, en el capítol de Toledo va deíensar ab lluiment la doctrina de Scolus. El Gran Consell Balear va designarlo en 1688 postulador de la causa pera canonisar al beat Rai- mon Lull, per lo qual va passar mes de dos anys a Roma, sens éxit. Retornat a Mallorca, moría 1' any 1714, ais setanta cinch d' etat. Com a escriptor, és autor de bons travalls Iulians y d' altres temes, al- guns estampats y altres manuscrits, per los quals va obtindre títol y honors de pare de provincia.

(TOMÁS). Biog Pintor que va néixer a Valencia al sigle xvi, y va ferse remarcar pél seus preciosos freschs pintats per ell a la capellade la Concepció al colegí del Patriarca de la seua ciutat nadiua.

DE MOREJON (SEBASTIÁ). Biog. Capcllá menor- quí, nat al derrer ters del sigle XVIII. Servía en 1' exér- cit espanyol. Va trovarse en el s i de Sarago;a del any 1808, del qual va publícame un quadern titolat: ¡dea histórica de los principales sucesos ocurridos en Zaragoza durante el último sitio (Mallorca, iuip. Real, 1809). També és autor del Elogio fúnebre de la sere- nísima Sra. Doña María Antonia de Borbon infanta de Ñapóles y princesa de Asturias (Maó, 1806).

SANAHUJA (bonaventura). Biog. Arqueólecli re- marcable. Nat y mort a Tarragona (1810 a 1891). Desde jovenet y durant tota sa llarga vida va de- dicarse ais estudis arqueológicas y históríchs d'aque- 11a ciutat y a la prosperitat de son Museu, fins a do- narli la importancia qu' are té. En una vintena de obres escrites va reconstruir la historia de la Tarra- gona primitiva fins al temps de la casa comtal cata- lana. L' any 1851 era designat director del Museu Arqueológich tarragoní, conservant el cárrech fins a sa mort. L' any 1853 entrava a ésser inspector d' an- tiguetats de Catalunya y Valencia. La Reial Acade- mia d' Arqueología de Madrit va ferio membre d' ella per sos niérits, revent també la creu d' Isabel la Ca- tólica y mols títols de corporacions sávies forasteres. Tots els seus llívres y travalls de revista son erudi- tíssims, clars y correctes. L' aqüeducte roma (poní de les Ferreres) va ésser restaurat baix la seua direc- ció (1854), aixís com alguns travalls fets a Santas Creus y a Poblet, tant de restaurado com pera con- servado. Títols deis principáis travalls publicats, origináis d' ell: Reseña del puerto de Tarragona y vi- cisitudes que ha sufrido, desde su origen en tos tiempos prehistóricos hasta nuestros días (1859); Muros cicló- peos de Tarragona; Extinción de la orden de los Tem- plarios en la Corona de Aragón; causas que motivaron su extinción en el año 1321 ( 1864) ; Disertación histó- rica sobre los primeros fundadores de Tarragona en la época prehistórica (1871); Puerta ciclópea de la Por- tella (1872); Tarragona en poder de los árabes, etc., (1882); Estudios sobre el origen, épocas y vicisitudes de las monedas autónomas de Cose, de carácter ibérico, etc., (1884); Opúsculos históricos y arqueológicos de Tarragona (1884); historia del Real monasterio de Santa Creus (1886); Roger de Lauria (1890); El Preto- rio de Augusto en Tarragona (1894). Deíxá inédita una obra de carácter historien arqueológich local ti- tolada Tarragona cristiana, la qual se publica en

part, en la que havía reunit tots els seus conai- xements y forca intelectual.

Y BASiLi (andreu). Biog. Famós botánich y apo- tecari balear Nat a Maó 1' any 1744; mort allá nie- teíx 1' any 1817. Guanyá el títol académích 1' any 1782; dos anys mes tart era membre del Colegí de M drit y poch després lio era del Jardí botánich de la cort. L' any 1789 rebía el títol d' examinador de farmacia de Maó. Va escríure un bon travall titolat: Discurso sobre los espíritus ácidos minerales dulcifica- dos, y la Flora menorquina,

Y CONQUET. Biog. Esculptor que va néixer a Va- lencia en 1837 y va morir a 1' any 1868. Entre les seues obres mol t celebrades hi figuren algunes bones estatúes relligíoses y profanes. Va ésser professor de la escola de Sevilla y va pertanyer a 1' Academia de Santa Isabel.

Y GUASCO (ANDREU). Biog. Metge maonés, fill del metge balear Hernández Mercadal y net del apo- tecarí y botánich notable del meteix nom. Nat 1' any 1817. Era bon guardador de les riques coleccions cíentífiques de son aví. Conreuava la poesía castella- na y el periodisnie. És autor de memories professío- nals, tractant de les ferídes d' arma de foch, de la influencia deles passíons en la economía animal; d' un estudi h stórich de les epidemies de cólera hagudes a la ciutat de Maó (1S54, en el Siglo Médico, Madrit); del conreu de les mores y deis cuchs de seda a Me- norca; aixís com també va portar al teatre de Maó obres de genres distínts ben aplaudides. Posseía molts títols.

Y mercadal (rafel). Biog. Metge maonés de gran renom. Nat 1' any 1779 y mort a Maó en 1857. Home de talent sólit y de molta activitat. Era fill de n' Andreu Hernández y Basili, autor de la Flora Me- norquina. L' any 1802 va anar a fer els estudis a To- lón, després a Marsella y d' allá a Montpeller; quina famosa Escola de Medicina al publicar la nota deis estudiants mes distingits durant trenta anys, posava a N' Hernández en quint Iloch. Va distingirse moltís- sim com epidemiólecli. És notable la llista deis seus travalls escrits, premiats alguns per academies foras- teres. Va escriure tractant del instint deis vegetáis (1805); deis cuchs en el eos huma (1806); del aire y la respiració (1806); de la fabricado del nitre (1810); la vacuna y 1' escarlatina (1815'; hidropesía (1820); de botánica; de meteorología aplicada, deis contagis y de la desinfecció.

HERNIA, f. TRENCADURA.

HERNIARIA. f. Bot. Plantes apetales superovacia- des, ab tanys ramosos. És medicinal, usantla com diurética els pastors y la gent del camp deis Pirineus Orientáis. Hemiaria.

HERNIÓS, A. adj. TRENCAT.

HERNISTA. m. Qirurgiá que cura les trencadures. Hernista.

HEROARD (Joan). Biog. Anatómich provencal, nascut en 1551 y mort en 1627 al siti de La Rochelle. Va ésser metge del reí di Franca En Caries IX y de Na María de Médicis, que va nomenarlo metge del delfí, que havía de néixer. Era autor d' algunes obres de la seua facultat.

HERODES. Nom de varis reis egipcis.

ANAR D' HERODES A pilat. fr. Anar de I' un lloch a 1' altre inutilnient.

HÉROE, adj. Home que 's fa ilustre per les senes fa^anyes o virtuts, feutse inmortal. Héroe. || Princi- pal personatge d' un poema o fábula. Héroe. || Qui realisa alguna acció heroica. Héroe.

HEROICAMENT. adv. m. Ab heroicítat. Heroica- mente.

HERÓICH, CA. adj. Pertanyent al héroe y ais seus fets. Heroico. || S' aplica al poema que descriu les accions deis héroes, y per analogía ais que descriuen alguna empresa extraordinaria. Heroico, épico. || Se

14

HET

HET

aplica al vers niés convenient péls poemes heroi'chs en cada llengua; en llatí son els exámeties, y en cas- tellá y cátala Ms d' onse silabes. Heroico. || Dit del estil. Sublime.

A LA HEROICA, m. adv. Al us del temps heróicli. A la heroica.

HEROIC1TAT. f. Carácter y qualitat de loheróich. Heroicidad.

HEROÍNA, f. Dona il-lustre, de gran virtut y va- lor. Heroína.

HEROÍSME. m. Les qualitats y accions que cons- títueixen un héroe. Heroísme. || Valentía inaudita. HEROYCH, CA. adj. heroich. HERPES, m. pl. BRIÁNS.

HERPÉTICH, CA. adj. Lo pertanyent ais brians y també aquell que 'n pateix. Herpético.

HERRAGUDO. Geog. Caseriu del terme de Viver, prov. de Castelló.

HERRERA (Francesch). Biog. Artista mallorquí del sigle xvili, fill del esculptor Gregori y net d'altre esculptor y arquitecte foraster molt savi nomenat Francesch, 1' autor del frontis de 1' iglesia de Sant Francesch (fináis del xvn). El net era deixeble del pare y del avi. Practicava la esculptura y la pintura, lluint per les seues qualitats d' artista. Va tindre bous deixebles, entre ells 1' esculptor balear En Mi- quel Tomás. L' Herrera petit és autor de les pintures al oli que adornen les capelles de Sant Miquel y de 1' Assunipta en la parroquia de Mur. Pinta bastant. Va morir jove.

HERREROS (Francesch Manel de los). Biog. Ma- temátich y poeta. Nat a Maó. Cursada la carrera a Barcelona, va fer llarchs viatges, retornant a Menor- ca envers 1' any 1835, en que establía 1' Academia menorquina de Belles Lletres. Sa ploma fácil colabo- rava en prosa y vers en el Eco Menorquin, El Balear y en el Diario de Palma. L'any 1846 se li represen- tava a Mallorca la comedia El doble enlace. Era di- rector y catedrátich de niatemátiques y topografía de' Institut Balear. Va escriure tractant de la malu- ra de les vinyes (1853); deis detectes de la matrícula de mar del any 1802, (1856); deis medís de fer pro- gressar la inteligencia humana y de un sislema de educado particular y pública. És autor del estudi: El siglo de oro de la literatura española, etc., travall extens y d'empresa.

(MANELA DE LOS). Biog. Llorejada poetissa ma- llorquína, de les derreríes del sigle xix, autora d'ex- quisides composícions, que va figurar en el primer número dedicat a les escriptores catalanes, per La Llumanera de New-York en 1879.

HERS. Hidrog. Ru de la Catalunya Francesa, que passa per la vora de Belesta. HERT. adj. Yerto.

HESPERI, A. adj. Natural d' una o altra Hesperia (Espanya y Italia). Hesperio. || Lo que pertany a qualsevulla de les dues hesperies. Hesperio.

HÉSPERO, m. Astron. El planeta Venus quan se veu al occident després de post el sol. Héspero.

HESPEROFANI m.Zool. Insectes coleopters subpen- tamers longicornis, quines larves viuen a les fustes se- ques que no sien reínoses. Hesperófano.

HESTÉRICH. ni. HISTÉ- RICH.

H ES TES. Ter. arañes. FESTES. HETERADFLF. m. Med. Monstre per heteradel- fia. Heteradelfo.

Hesperolani

HETERADELFIA. f. Med. Monstruositat que con- sísteix en la implantado d'un individu a la part de devant d'un altre. Heteradelfia.

HETERALIA. f. Med. Estat deis monstres hetera- lians. Heteralia.

HETERALIA, NA. s. y adj. Med. Monstre quin pa- rásit presenta varies anomalíes. Heteraliano.

HETERÁLICH, CA. adj. Pertanyent a la heteralia o que presenta Ms seus carácters. Heterálico.

HETERO. m. Mot grech que significa desigualtat, apropiantlo a moltes veus cíentífiques.

HETERÓCLIT, A. adj. Que s' aparta de les regles de la gramática; irregular, extrany. Heteróclito.

HETEROCRIMA. f. Med. Secreció anormal. Hete- rocrinia.

HETEROCROM, A. adj. De colors variats. Hetero- cromo.

HETERODÁCTIL, A. adj. De dits diferents els uns deis altres. Heterodáctilo.

HETERODERM. adj. Que la pell clapada de diferents colors. Heterodermo.

HETFRODIM. m. Med. Monstre per heterodimia. Heterodimo.

HETERODIMIA. f. Med. Monstruositat que consis- teix en tindre '1 cap implanlat demunt del epigastii d'un altre individu. Heterodimia.

HETERODÍMICH, CA. ad¡. Med. Pertanyent a la heterodimia o al heterodim. Heterodímico.

HETERODONT. adj. Que les dents desiguals. Heterodonte.

HETERODOXE. adj. Teol. Contrari a la relligió católica. Heterodoxo.

HETERODOXIA, f. Conjunt de doctrines contra- ríes al dogma católich. Heterodoxia. || Oposició o parer contrari. Heterodoxia.

HETEROFONÍA. f. Med. Alterado de la veu. He- terofonía.

HETEROGEN1TAT. f. La qualitat d' heterogeni. Heterogeneidad.

HETEROGÉNESIS. f. Med. Anomalía produida per la situado, color y nombre deis orgues, o per la si- tuado y nombre deis fetus, producte d'una meteixa gestació o prenyat. Heterogénesis.

HETEROGENI, A. adj. Compost de parts de dife- renta naturalesa. Heterogéneo.

HETEROGENIA. f. Bot. Produce ó d' un ésser vi- vent per altres éssers d' especie diferenta de la seua. Heterogenia.

HETEROGINI, NA. adj. Calificació deis animáis quina especie 's compon de máseles, femelles y neu- tres. Heterógino.

HETERÓGON, NA. adj. D'ánguls diferents. Hete- rógono.

HETERÓNOM, A. adj. De mida diferenta. Heteró- nomo. || Min. Se diu de certs cristalls fets, quina se- nyal indica liéis de decreixement ignorades fins ara. Heterónomo.

HETERÓPACH. m. Monstre doble, quins dos indi- vidus se diferencien entre y están units per la base del pit al melích. Heterópago.

HETEROPAGIA. f. Med. Monstruositat del hete- rópach. Heteropagia.

HETEROPÁGICH, CA. adj. Que presenta 'ls carác- ters del heterópach, o's refereix a la heteropagia. Heteropágico.

HETEROPLASSIA. f. Med. Producció de substan- cies que al estat normal no s'hauríen manifestat. Heteroplasia.

HETERÓPOR, A. adj. Min. Que Ms porus dife- rents en nombre, forma o magnitut. Heteróporo.

HEX

hí;

15

HETEROPSIT, DA. adj. Min. Calificació deis me- talls que 's presenten al estat de térra o d' álcali. Heterópsido.

HETEROREXIA. f. Med. Depravado del apetit. Heterorexia.

HETERORITME. adj. Med. Calificació del pols de- sigual o anómal ab la etat del malalt. Heteroritmo. HETEROSCIA, NA. adj. Calificació deis habitants de les sones temperades perqué Tombra que proyec- ten al mitgdía's dirigeix a diíerent pol. Heteroscio, heterosciano.

HETEROSCIS. m. pl. Els habitants de les sones temperades, que a mitgdía fan ombra del costat de llur pol. Heteroscís.

HETEROS1TA. f. Min. Substancia d' un color gris blavench, que a ésser una mena de fosíat de ferro. Heterosita.

HETERÓSTROFE, A. adj. Que volta en sentitcon- trari al natural. Heteróstrofo.

HETEROTAXIA. f. Med. Anomalía complexa, que s' oposa al exercici d' alguna funció. Heterotaxia. HETEROTÁXICH, CA. adj. Med. Propi de la he- terotaxia. Heterotáxico.

HETEROTÉTICH, CA. adj. Excel-lent, egregi. He- terotético. || En la filosofía de Kant la metafísica heterotética és la ciencia de les coses absolutes y '1 seu obgecte és la saviduría divina y la suprema in- teligencia. Heterotético.

HETERÓTIP. m. Med. Monstre per heterotipia. Heterótipo. || Min. Un deis noms del anfíbol. Hete- rótipo.

HETEROTIPIA. f. Med. Monstruositat que con- sisteix en la fusió de dos individus en un sol. Hete- rotipia.

HETEROTÍPICH, CA. adj. Que presenta 'ls carác- ters de la heterotipia. Heterotípico.

HÉTICH, CA. ra. y f. Med. Qui pateix febre lenta Hético.

HETIGUESA. f. Med. Febre lenta que consúm les forces y el eos. Etica, hética. || L' estat de la malaltía del que pateix la febre hética. Hetiquez.

HETXURA. f. La acció y efecte de v fer. Hechura, forma.

\jj ¡HEU!. inter. Ter. ¡EP! ¡EYl ES A DIR.

V> HEULANDITA. f. Miner. Varietat

d' estilbita que conté cals. Heulan- dita. HEURA. f. Boí. Vegis EURA. HEURE. v. a. HAVER. HÉURELES. fr. Havérseles, parlant ab altri.

HEUS. Veus aquí. HEXACORDI. m. El conjunt de sis cordes. Hexacordo.

HEXAEDRE. m. Geom. Cos limitat

per sis superficies planes. Hexaedro.

HEXAÉDRICH, CA. adj. Lo qu' és

pertanyent o relatiu al hexaedre. He-

xaédrico.

HEXAFÁRMACH. ra. Emplastre Brotd'heura que's componía de sis ingredients. Hexafármaco. HEXAGON. m. Geom. Figura plana terminada per sis costáis. Hexágono.

HEXAGONAL, adj. Se diu de la figura de sis án- guls. Hexágono, sexángulo, sexagonal.

HEXÁGRAMA. m. Conjunt de sis lletres. Hexá- grama.

HEXAHÍDRICH, CA. adj. Quim. Calificació deis compostos que contenen sis parts d' hidrógen y d' un altre qualsevol componeut. Hexahídrico.

HEXÁMETRE. m. Vers llatí de sis peus, el quint dáctil, el sisé espondeu y'ls altres dáctiis y espon- deus. Hexámetro.

HEXÁSTIL. m. Arquit. Porxo de sis columnes. He- xástilo.

¡HEY!. ¡nterj. Usada pera cridar a algú. ¡Hela! ¡di- go! ¡hola! ¡oyes!

HI. adv. Aquí, allí. || ¡Ay!

HI. Partícula gramatical determinativa del lloch o del subgecte.

HÍADES. f. pl. Grupo de set estrelles que hi al cap de la constelado nomenada Tauro. Hiadas o hiades.

HIALEÓ. m. Med. Humor vítreu y gelatinós que raja deis ulls o de les orelles. Hialeón.

HIALÍ, NA. adj. Miner. Transparent cóm el cris- tall. Hialino.

HIALITA. f. Miner. Varietat de quartc que's trova a la superficie d' alguns productes volcánichs. Hia- lita.

HIALITIS. f. Med. Inflamació de la membrana hia- loides. Hialitis.

HIALODES. adj. De color del cristali. Hialodes.

H1ALÓGRAF. m. Instrument que reprodueix a una escala mes petita que la natural els obgectes que 's volen copiar o dibuixar. Hialógrafo.

HIALOGRAFÍA, f. Art de pintar o dibuixar, valent- se del hialógraf. Hialografía.

HIALOGRÁFICH, CA. adj. Pertanyent a la hialo- grafía. Hialográfico.

HIALOIDES. f. Med. La membrana vitrea deis ulls. Hialoides. || Miner. Pedra preciosa transparent, coneguda únicament deis anticlis. Hialoides. || Troc rodó de cristali dur que's trova a les liberes del Ma- ranyó. Hialoides.

HIALOIDÍ, A. adj. Que sembla vidre. Hialoideo, hialoides.

H1ALOIDIÁ, NA. adj. Pertanyent o paregut a la membrana hialoides. Hialoidiano.

H1ALOMICTA. f. Miner. Roca composta de quartc, y de mica. Hialomicta.

HIALÓPTER. m. Instrument pera fer que una sus- pira eléctrica atravessi una planxa de ciistall. Hia- lóptero.

HIALOSIDERITA. f. Min. Substancia d' origen volcánich composta de sílice, de magnesia y d' algu- nes parts d' alúmina, de potassa y de manganes. Hialosiderita.

HIALURGIA, f. Art de fabricar vidre o cristali. Hialurgia.

HIALÚRGICH, CA. adj. Pertanyent a la hialurgia. Hialúrgico.

HIBOMETRAT, DA. adj. Med. Se diu de la defor- mitat a que s' ha aplicat 1' hibómetre. Hibometrado.

H1BÓMETRE. ni. Med. Instrument pera amidar els pro^ressos de la curació mecánica de la raquitis. Hibómetro.

HIBOirtETRIA. f. Med. Tractat sobre '1 modo de emplear 1' hibómetre y la operació qu' ab ell se fa. Hibometría.

H1BOMÉTRICH, CA. adj. Referent a la hibometría. Hibométrico.

HIBRIDACIÓ. f. Reunió de dues especies diverses, de la que 'n resulten les plantes o animáis híbrits. Hibridación.

HiBRIDISME. m. Qualitat de lo híbrit. Hibridis- mo. || Defecte en la composició de les paraules per péndreles de dilerents idiomes. Hibridismo.

HIBRIDAR. v. a. Produir barrejant dues especies.

HÍBRIT, DA. adj. Epítet deis animáis o plantes produits per generadors de diversa mena. Híbrido.

16

HID

HID

Hidátich

|| Calificació de les páranles compostes d' altres de diferentes llengües. Híbrido.

HIC. adv. 11. Ant. AQUÍ. || Ant. DE AQUÍ HICAR. Ter. arañes. FICAR.

HIDALGO (Joan). Biog. Autor barceloní que pu- blica un diccionari castellá-gennánicli.y algunes poe- síes traduides del alemany en el sigle XVII.

HIDARIDA. f. Med. Materia lí- cuida pareguda a 1' aigua. Hida- rida.

HIDARTRE. ni. Med. Hidropesía de les articulacions. Hidarto, hi- dartros, hidartropia, hidartrosis. HIDÁTICH, CA. adj. Format de hidátides. Hidático. || Insectes co- leopters deis dicidits, aquátichs y de color groen y negre.

HIDÁTIDE. f. Med. Bufeta petí- ta plena d' aigua que 's a algu- nes parts del eos. Hidátide. || pl. Tumors enquistats que contenen un such transpa- rent. Hidátides.

H1DATÍDICH, CA. adj. Med. Pertanyent a la hidá- tides. Hidatídico.

HIDAT1DOCELE. m. Med. Tumor format per la reunió de molts hidátides. Hidatidocele.

HIDATIDÓS, A. adj. Med. Pié d' hidátides. Hida- tidoso.

H1DATÍFORME. adj. Med. De figura semblant a la hidátide. Hidatiforme. || Calificació de tot lo que forma de butllofeta o bombolla. Hidatitorme.

HIDATÍGEN. adj. Med. Calificació de les malal- tíes produides per la tenia o solitari. Hidatígeno.

HIDATIGENOSIS. f. Med. Desenrotllo deis ous de la tenia dins deis orgues del eos ont entra 1' aire exterior. Hidatigenosis.

HIDATIS. m. Med Tumor gras que sol formarse a la pálpebra superior. Hidatis.

HIDATISME. m. Med. Soroll que fa la fluctuado deis humors contingtits dir.s d' algún abscés exterior, etc. Hidatismo.

HIDÁTODI. ni. Med. L' humor aquós contingut a la úvea y la córnia del ull. Hidátodo.

HIDATOIDI, A. s. y adj. Med. Se diu de la orina descolorida y de les persones que pateixen d' ana- sarca. Hidatoideo. || adj. AIGUALIT.

HIDATÓSCOP. ni. Versat en la hidatoscopia. H¡- datóscopo.

HIDATOSCOPIA. f. Art d' endevinar o pronosticar els temporals per cortes senyals que 's veuen al mar, al aire o ais núvols. Hidatoscopia.

HIDATOSCÓPICH, CA. adj Relatiu a la hidatos- copia. Hidatoscópico.

HIDRA, f. Erpet. Serp d'aigua que 's cría al mar Pacífich. Hidra. || Poét. La serp de set caps que mata Hércules. Es símbol deis plets, y en sentit mo- ral se pren per les sedicions populars y coses sem- blantes. Hidra. || Constelació boreal. Hidra.

HIDRA femella. f. Astron. Constelació del hemis- feri austral. Hidra hembra.

HIDRA hidráulica. Mee Máquina que posada a un pon o manantial petit dona un dolí gros d'aigua. Hidra hidráulica.

hidra mascle. Astron. Constelació mes cap al Mitgdía que la hidra femella. Hidra macho.

HIDRÁCIT. m. Quim. Ácit que resulta de la com- binado d' un eos ab 1' hidrógen. Hidrácido. HIDRACOFOLL. m. Aiguardent. HIDRAGOGI, A. adj. Med. Epitet deis reméis que se creien capacos de fer desaparéixer la serositat escampada pels teixits orgánichs o per les cavítats del eos. Hidragogo.

HIDRANOSIS. f. Med. Infiltrado de serositat. Hidranosis.

HIDRARGIR. m. Min. Nóm antich del argentviu. Hidrargiro

HIDRARGIRIA. f. Med. Malaltía de la pell, cau- sada pél us del argentviu. Hidrargiria.

HIDRARGÍRICH, CA. adj. Semblant al argentviu o que 'n conté. Hidrargírido.

HIDRARGIROCIANAT. m. Quim. Combinado del ácit hidrargirociánich ab una base salificable. Hi- drargiroclanato.

HIDRARGIROCIÁNICH. adj. Quim. Calificado del ácit produit per la combinado del cianur de mer- curi o argentviu ab 1' hidrógen o ab un hidrácit. Hi- drargirociánico.

HIDRARGIROSIS. f. Med. Frega mercurial. H¡- drargirosis.

HIDRARGIRURO. m. Amalgama d' argentviu ab un altre metall. Hidrargiruro, hidrarguro.

HIDRARSENIAT. m. Quim. Arseniat aquós. Hi- . drarseniato.

HIDRARTRITIS. f. Med. Hidropesía de les articu- lacions. Hidrartritis.

HIDRAT. m. Quim. Cos compost d' aigua y d' un óxit metálich. Hidrato.

HIDRATABLE. adj. Quim. Que 's pot combinar ab 1' aigua. Hidratable.

H1DRATACIÓ. f. Quim. Conversió d' un cos en hidrat. Hidratación.

HIDRATAR, v. a. Quim. Combinar un cos ab 1' ai- gua. Hidratar.

HIDRATAT, DA. adj. Inflar, pié d' aigua. Hidra- tado.

HIDRÁTICH, CA. adj. Combinado que conté ai- gua. Hidráteo. || Pertanyent al hidrat. Hidráteo.

HIDRÁULICA, f. Ciencia que tracta del modo de conduir y fer pujar les aigües. Hidráulica.

HIDRÁULICAMENT. adv. m. Segons els principis hidráulichs. Hidráulicamente.

HIDRÁUL1CH. m. Professor d' hidráulica. Hidráu- lico. || adj. Pertanyent a la hidráulica. Hidráulico.

HIDREMIA. f. Med. Extraordinaria abundor de serositat a la sanch. Hidremia.

HIDRENTEROCELE. m. Med. Trencadura intesti- nal, quin sach és pié de serositat. Hidrenterocele.

HIDRENTERONFALIA. f. Med. Trencadura meti- cal ab vessament de serositat dins del seu sach. Hi- drenteronfalia.

H1DREÓ. m. Med. Humor aquós que surt deis ulls y de les orelles. Hidreon.

HIDREOLA. f. Mee. Máquina pera fer pujar 1' ai- gua mes alta que '1 seu nivell ordinari. Hidreola.

HIDREPIPLOCELE. f. Med. Trencadura del epipló complicada ab I' hidrocele. Hidrepiplocele.

HIDREPIPLOFALIA. f. Med. Trencadura melical complicada ab 1' epipló. Hidrepiplofalia.

HÍDRICH, CA. adj. Quim. Calificació deis compos- tos d' un cos simple y un halógen o hidrógen. Hí- drico.

HIDRICHPOTÁSICH, CA. adj. Quim. Que conté hidrógen y potassi. Hidricopotásico.

HIDRICHSÓDICH, CA. adj. Quim. Que conté hi- drógen y sodi. Hidricosódico.

HIDRICONÍTRICH, CA. adj. Quim. Epitet del compost d' ácit sulfúrich, aigua y ácit nítrích. Hidrí- conítríco.

H1DR1FORME. adj. Semblant a la hidra. Hidri- forme.

HIDRIODAT. m. Quim. Combinació del ácit h¡- driódich ab una base. Hidriodato.

HID

HID

17

hidriodat DE POTASSA. ni. Sal que 's treu de les algues marines, de les esponges y algunes aigües ni¡- nerals. Hidriodato de potasa, yoduro de potasio.

HIDRIÓD1CH. adj. ni. Quim. Calificado del ácit produit pél iodo y 1' hidrógen. Hidriódico.

HIDRIOD1T. ni. Quim. Combinació del ácit hidrio- dós ab una sal. Hidriodito.

HIDRIODÓS, A. adj. Quim. Calificado d' un deis dos ácits produits per la combinació del iodo ab el hidrógen. Hidriodoso.

HIDRIODUR ni. Quim. Combinació del iodo y del hidrógen ab un altre eos simple. Hidrioduro.

HIDROA. f. Med. Erupció, petites panses o pústu- tules a la pell. Hidroa

HIDROALUMINÓS, A. adj. Quim. Que conté aigua y alúmina. Hidroaluminoso.

HIDROARGENTCIÁNICH. adj. Quim. Ácit produit per la combinació del cianur d' argent ab V hidró- gen. Hidroargentociánico.

HIDROARGILÓS, A. adj. Q.ie conté argila disolta ab 1' aigua. Hidroarcilloso.

HIDROAUROCIÁNICH, CA. adj. Quim. Ácit pro- duit per la combinació del hidrógen y 'I cianur de or. Hidroaurociánico.

H1DROBEL. m. Med. Inflamado de la pell del es- crot Hidrobelo.

HIDROBENSÁMIDA. f. Substancia cristallina que pervé de la influencia del amoníach sobre I' oli de ametlles amargues. Hidrobenzámida.

H1DROBICARBUR. m. Quim. Compost d' hidró- gen, carbur y un altre eos simple. Hidrobicarburo.

HIDROBISSULFAT. m. Qmm. Hidrossulfat que conté sofre en doble quantitat que 1' hidrógen. H¡- drobisulfato.

HIDROBLEFARON. m. Med. Hidropesía de les pálpebres. Hidroflefarón.

HIDROBORACITA. f. Min. Mineral que's trova al Caucas. Hidroboracita.

H1DROBÓRICH, CA. adj. Quim. Compost d' hi- drógen y de borus. Hidrobórico.

HIDROBROMAT. m. Quim. Combinació del ácit hidrobrómich ab una base. Hidrobromato.

HIDROBRÓMICH, CA. adj. Quim Calificado de un ácit que resulta de la combinació del bromus ab 1' hidrógen. Hidrobrómico.

HIDROCAMPA. f. Zool. Insectes lepidópters noc- turns que viuen y se transformen a 1' aigua. La pa- pellona no s' allunya mai del lloch en que ha nascut, y sois vola a la nit, restant de día amagada entre les plantes.

HIDROCARBONAT, DA. adj. Quim. Compost de aigua y de carboni. Hidrocarbonado. || m. Carbonat que aigua en la seua composició química. Hidro- carbonato.

HIDROCARBÓNICH, CA. s. y adj. Quim. Epítet d' un gas que 's desprén del hidrocianat de potassa. Hidrocarbónico.

HIDROCARBUR. m. Quim. Combinació d' hi- drógen, carboni y un altre eos simple. Hidrocar- buro.

HIDROCÉFAL, A. adj. Med. Qui pateix d' hidroce- falia. Hidrocéfalo.

HIDROCEFALIA, f. Med. Hidropesía del cap. Hi- drocefalia.

HIDROCEFÁLICH, CA. adj. Med. Pertanyent a la hidrocefalia. Hidrocefálico.

HIDROCEFALITIS. f. Med. Inflamado del cervell. Hidrocefalitis.

HIDROCELE. m. Med. Tumor produit per la sero- sitat infiltrada dins del teixit celular del escrot. Hi- drocele.

ríe. cat.-v. ii. —3.

HIDROCÉLICH, CA. adj. Med. Qui pateix del hi- drocele. Hidrocéli:o.

HIDROCIANAT. m. Quim. Combinació del ácit hidrociánicli ab una base. Hidroclanato.

HIDROCIÁNICH, CA. adj. Quim. Epítet deis ácits que resulten de la combinació del hidrógen ab el cia- nógen. Hidrociánico.

HIDROCIANOFERRÓS, A. adj. Quim. Un deis ácits produits per la combinació del hidrógen ab el cianuférrich. Hidroclanoferroso.

HIDROC1RSOCELE. m. Med. Tumor forniat per la distenció varicosa de les venes del cordó testicular. Hidrocirsocele.

HIDROCISTIS. f . Med. Cutis aquós. Hidroclstis.

HIDROCLORAT. ni. Quim. Combinació del ácit hidroclórich ab una base. Hidroclorato.

hidkoclorat DE morfina. Compost de dues sais molt solubles y amargues. Hidroclorato de morfina.

hidroclorat D' OR. Mena de sal, producte del art, sólida, cristallisada en forma d' agulles, de gust agre, un poch amarga, metálica, soluble a 1' aigua, al alcofoll y al' éter. Hidroclorato ó clorato de oro.

HIDROCLÓRICH, CA. adj. Quim. Epítet del ácit clórich combinat ab hidrógen. Hidroclórico.

HIDROCLOROCIÁNICH, CA. adj. Quim. Califica- do d' un ácit compost de cloro, hidrógen y cianó- gen. Hidroclorociánico.

HIDROCLORONÍTRICH, CA. adj. Quim. Ácit pro- duit per la combinació deis ácits hidroclórich y ní- trich. Hidrocloronítrico.

HIDRODERMIS. f. Med. Hidropesía de la pell. H¡- drodermis.

HIDRODINÁMICA, f. Ciencia del moviment deis fluits y de llur pressió y equilibri. Hidrodinámica.

HIDRODINÁMICH, CA. adj. Pertanyent o propi de la hidrodinámica. Hidrodinámico.

H1DROELÉCTRICH, CA. adj. Epítet deis fenómens eléctriclis que necessita 1' aigua pera produirse. Hi droeléctrlco.

HIDROEMIA. f. Med. Excés de serositat a la sanch. Hldroemia.

HIDROÉMICH, CA. adj. Med. Relatiu a la hidroe- mia. Hidroémico.

HIDROENCEFALOCELE. m Med. Hidropesía deis ventriculs del cervell. Hidroencefalocele.

HIDRÓFAN, A. adj. Que brilla dins de 1' aigua. Hidrófano.

HIDRÓFANA. f. Min. Varietat d' opal, que, ficada a 1' aigua, adquireix un hermós tornasolat. Hidró- fana.

HIDROFÉRRICH, CA. adj. Quim. Calificado del ácit format del hidrógen y del ferro. Hidroférrico.

HIDRÓFIL, A. adj. Aficionat a 1' aigua. Hidrófilo.

COTO HIDRÓFIL. El que s' emplea pera les cures antiséptiques pera privar la part cuberta de V hu- mitat y de 1' infecció.

HIDROFISOCELE. m. Med. Trencadura del escrot quan conté gasos. Hidrofisocele.

HIDROFISOMETRA. f. Med. Malaltía déla matriu que pervé d' haver'hi acumulat gasos y serositats. Hidrofisómetra.

HIDROFISOMÉTRICH, CA. adj. Med. Relatiu a la hidrofiiometría. Hidrofísométrico.

HIDROFITITA. f. Min. Cals muriática. Hidrofi- tita.

HIDROFITÓGRAF. s. y adj. Qui descriu les plan- tes aquátiques o 'n tracta per escrit. Hidrofitógrafo.

H1DROFITOGRAFÍA. f. Bot. Descripció de les plantes aquátiques. Hidrofitografía.

HIDROFITOGRÁFICH, CA. adj. Bot. Relatiu o pertanyent a la hidrofitografía. Hidrofitográfico.

18

HID

HID

HIDROFITOLECH. s. y adj. Naturalista especial- ment dedicat a 1' estudi de les plantes que viuen dins de V aigua. Hidrofltólogo.

HIDROFITOLOGÍA. f. Bot. Coneixement deis ca- rácters, formado y condicions de les plantes aquáti- ques. Hidrofitología.

HIDROFLOGOSIS. f. Med. Inflamado seguida de vessament de sanch. Hidroflogoxis.

HIDROFLUAT. m. Quim. Combinació del ácit hl- drofluórich ab una base. Hidrofluato.

HIDROFLUOBÓRICH, CA. adj. Quim. Ácit com- post d' hidrógen, flúor y boro. Hidrofluobórico.

HIDROFLUÓRICH, CA. adj. Quim. Epítet del ácit produit per la combinació del hidrógen ab el flúor. Hidrofluórico.

HIDROFLUOSILÍCICH, CA. adj. Quim. Hidrógen, flúor y sílice combináis. Hidrofluosilicico.

HIDROFLUOTITÁNICH, CA. adj. Quim. Combi- nació del hidrógen ab el flúor y '1 titani. Hldrofluo- tltánico.

HIDRÓFOB. m. Qui pateix hidrofobia. Hidrófobo-

HIDROFOBIA, f. Horror a 1' aigua que solen tin- dre 'ls animáis rabiosos. Hidrofobia.

HIDRÓFOSFAT. m. Quim. Fosfat combinat ab P aigua. Hidrofosfato.

HIDROFOSFUR. m. Quim. Combinació d' hidrógen fosfurat y una base. Hidrofosfuro.

HIDROFTALMI. m. Med. Inflor edematosa de la conjuntiva, que se observa en els que pateixen de hidropesía. Hidroftaimio.

HIDROFTALMÍA. f. Med. Hidropesía deis ulls. Hidroftalmía.

HIDROFTÁLMICH, CA. adj. Med. Pertanyent a la hidroftalmía. Hldroftálmico.

HIDRÓGEN. m. Quim. Substancia simple y un deis principáis constitutius de 1' aigua y de 1' aire at- mosíérich. Hidrógeno.

HIDROGENACIÓ. f. Quim. Acció y efecte d' hi- drogenar o hidrogenarse. Hidrogenación.

HIDROGENAR, v. a. Quim. Barrejar ab hidrógen. Hidrogenar. || v. r. Combinarse ab 1' hidrógen. Hi- drogenarse.

HIDROGENAT, DA. adj. Quim. Saturat d' hidró- gen. Hidrogenado.

HIDROGÉNESIS. f. Med. Malaltía ocasionada per la falta o excés d' hidrógen ais humors. Hldrogé- nesis.

HIDROGENIA. f. Part de la cosmogonía que trac- ta de la formació de les grans masses d' aigua. Hi- drogenia.

HIDROGÉNIT, DA. adj. Quim. Que conté hidró- gen. Hidrogénido. || Se diu deis cossos gaseosos, quina combustió produeix hidrógen. Hidrogénido.

HIDROGEOLOGÍA. f. Historia de les aigües que hi a la superficie de la térra. Hidrogeología.

HIDROGEOLÓGICH, CA. adj. Que pertany a la hidrogeología. Hidrogeológico.

HIDROGEOLOGISTA. s. y adj. Périt en hidrogeo- logía. Hidrogeólogo, hidrogeologista.

HIDRÓGER, A. adj. Que conté aigua o serositat. Hidrógero.

HIDRÓGICH, CA. adj. Compost de térra y aigua. Hidrógico.

HIDROGLOSSIS. f. Med. Tumor aiguós que 's a la llengua. Hidroglosis.

HIDROGNOMONÍA. f. Art imaginaria pera descu- brir les aigües que hi sota térra. Hidrognomonía.

HIDROGNOMÓNICH, CA. adj. Pertanyent a la hidrognomonía. Hidrognomónico.

HIDROGNOMONISTA. m. La persona que estudia o posseeix la hidrognomonía. Hidrognomonista.

HIDROGNOSIA. f. Historia o coneixement de les aigües. Hidrognosia.

HIDROGOGIA. f. Art de nivellar les aigües. H¡- drogogía.

HIDRÓGRAF. m. Périt en la hidrografía. Hidró- grafo.

HIDROGRAFÍA, f. Descripció de les aigües. Hi- drografía.

HIDROGRÁFICH, CA. adj. Pertanyent a la hidro- grafía Hidrográfico.

HIDROHIGRÓMETRE. m. Instrument pera conéi- xer 1' humitat de 1' atmósfera. Hidrohigrómetro.

HIDROL. m. Farm. Medicament aiguós. Hidrol.

HIDROLAT. m. Farm. Nóm farmacéutich de 1' ai- gua destilada. Hidrolato. || adj. Medicament format per la disolució de qualsevulla substancia medicinal ab aigua. Hidrolado.

HIDROLATURA. f. Farm. La infusió o decocció de una substancia medicinal. Hidrolatura.

HIDRÓLECH. m. Qui 's dedica a la hidrología o qui la sap. Hidrólogo.

H1DROLI. m. Farm. Medicament que resulta de haver disolt algunes substancies ab aigua. Hidróleo.

HIDRÓLICH, CA. adj. Med. y farm. Que 1' aigua per base. Hidrólico.

HIDRÓLIT, A. adj. Min. Soluble a 1' aigua. Hi- drólito.

HIDROLITA. f. Min. Substancia mineral d' un co- lor blanch, que conté molta aigua. Hidroüta.

HIDROLOCIA. f. Farm. Decocció o infusió usada cóm medicament extern. Hidrolocia.

HIDROLOGÍA, f. Ciencia que tracta de 1' aigua, de les seues diverses especies, qualitats, etc. Hidro- logía.

HIDROLÓGICH, CA. adj. Pertanyent a la hidrolo- gía. Hidrológico.

HIDROMANCIA. f. Art supersticiós d' endevinar per medi de 1' aigua. Hidromancia.

HIDROMANTICH, CA. adj. Qui professa la hidro- mancia. Hidromántlco.

HIDROMECÁNICH, CA. adj. Epítet de les maqui- nes mogudes per 1' aigua. Hidromecánico.

HIDROMEDIASTINA. f. Med. Mena d' hidropesía del mediastí. Hidromediastina.

HIDROMEL, m. Aigua barrejada ab mel. Agua- miel.

HIDROMÉLICH, CA. adj. Farm. Epítet deis medi- caments que teñen per base 1' hidromel. Hldroméleo.

HIDROMELÓ. m. Medicament d' hidromel y such de codony. Hidrómelon, hidroméleon.

HIDROMENING1TIS. f. Med. Inflamado de les me- ninges ab hidropesía. Hidromeningltis.

H1DROMETEOR. m. Meteor produit per 1' aigua. Hidrometeoro.

HIDRÓMETRA, m. Qui 's dedica a la hidrometría. Hidrómetra.

HIDRÓMETRE. m. Instrument pera pesar els lí- quits. Hidrómetro.

HIDROMETRÍA, f. Part de la física que tracta de la medido deis flluits. Hidrometría. || Med. Hidro- pesía de la matriu. Hidrometría.

HIDROMÉTRICH, CA. adj. Pertanyent a 1' hidró- metre o a la hidrometría. Hidrométrico.

HIDRONEUMÁTICH, CA. adj. Epítet d' un aparell destinat a recullir gasos insolubles a l'aigua. Hldro- neumático.

HIDRONEUMATOCELE. m. Med. Trencadura que conté serositat y gas. Hidroneumatocele.

HIDRONEUMONIA. f. Med. Hidropesía de la frei- xura. Hidroneumonía.

HID

HID

[9

HIDRONEUMÓNICH, CA. adj. Pertanyent a la h¡- droneumonía. Hidroneumónico. || s. y adj. Qui 'n patcix. Hidroneumónico.

HIDRONEUMOPERICARDIA. f. Med. Acumulació de serositat y gas al pericardi. Hidroneumoperi- cardia.

HIDRONEUMOSARCA. f. Med. Bony pié d' aigua, de gas y d' una substancia pareguda a la carn. Hi- droneumosarca.

HIDRONEUMOTÓRAX m. Med. Vessament de sanch y de gas al pit. Hidroneumotórax.

HIDRÓNFAL. s. y adj. Med. Qui pateix hidronfalia. Hidrónfalo. [| Relatiu o propi de la hidronfalia. Hl- drónfalo.

HIDRONFALIA. f. Med. Tumor pié de serositat que 's fa al melich. Hidronfalia.

HIDRONOSIA. f. Med. Febre acompanyada de suor. Hldronosia.

HIDRONOSIS. f. Med. Exhalació serosa conside- rada coni causa de malalties orgániques. Hidronosis.

HIDROOL. m. Quim. Nom de V aigua qu' entra com a base de certes coniposicions químiques. HI- drool.

HIDROÓLAT. m. Aigua destilada. Hidroolato.

HIDROOLEU. m. Farm. Solució aqüosa d' una substancia medicinal. Hidroóleo.

HIDROOLIT. ni. Aigua medicamentosa en que hi disoltes varíes substancies medicináis. Hidroólito.

HIDROÓLÍTICH, CA. adj. Que propietats d' h¡- droólit. Hidroolítico.

HIDROÓLUR. m. Quim. Aigua mineral Hidro- oluro.

HIDROPALADOCIÁNICH, CA. adj. Quim. Cali- ficado d' un ácit que resulta de la combinado del hidrógen ab el cianur de paladi. Hidropaladociá- nico.

HIDRÓPATA. s. y adj. Med. Partidari de la hi- dropatía. Hídrópata.

HIDROPATÍA, f. Med. Sistema médich que 's dife- rencia deis demés per emplear principal o exdusiva- ment 1' aigua comuna, ireda pél regular, pera curar les malalties. Hidropatía.

HIDROPÁTICAMENT. adv. m. D' un modo hidro- pátich. Hidropáticamente.

HIDROPÁTICH, CA. adj. Lo pertanyent o relatiu a la hidropatía. Hidropático.

HIDROPEDICIS. f. Med. Suor excessiu. Hldrope- dicis.

H1DROPERICARD1TIS. f. Med. Hidropesía del pe- ricardi. Hidropericardias, hidropericarditis.

HIDROPERIONI. m. Med. El líquit que dilata '1 sach de la membrana caduca. Hidroperionio.

HIDROPERITONIA. f. Med. Hidropesía del perito- neu. Hidroperitonia.

HIDROPER1TONITIS. f. Med. H dropesía inflama- toria del peritoneu. Hidroperitonitis.

HIDROPERSULFAT. ni. Quim. Hidrosulfat en quin la proporció del sofre es cinch vegades mes gran que la del hidrógen. Hidropersulfato.

HIDROPESÍA, f. Med. Malaltía causada per 1' aglo- merado d' humors serosos a alguna part del eos. Hidropesía. || La del cap. Hidrocéfal. || Set violenta. || Met. Ansia d' alguna cosa. Hidrepesía.

HIDROPESÍA general. La que s' escampa per tot el eos. Anasarca.

HIDRÓPICH, CA. adj. Med. Qui pateix hidropesía. Hidrópico. || Lo que pertany a la hidropesía. Hidró- pico.

HIDROPIRÉTICH, CA. adj. Med. Propi de la hi- dropiretis. Hidropirético. |i Caliíicació de les malal- ties acouipanyades de febre y de suor. Hidropirético.

HIDROPIRETIS. f. Med. Febre maligna acompa- nyada de disolució d' humors. Hidropiretis.

HIDROPLANIA. f. Med. Metástasis de 1' acció suatoria de la pell o de qualsevulla altra part del eos. Hidroplania.

HIDROPLÁNICH, CA. adj. Med. Pertanyent a la hidroplania. Hidroplánico.

HIDROPLATINOCIÁNICH, CA. adj Quim. Se diu d' un ácit en quin el cianur de platini de radical d' un hidrácit. Hidroplatinociánico.

H1DROPLEURIA. f. Med. Hidropesía del pit. Hi- dropleura, hidropleuria.

HIDROPLEURIT1S. f. Med. Hidropesía de la pleura ab inflamació. Hidropleuritís.

HIDROPOTA. s. y adj. Que beu sempre aigua o que se 'n nudreix. Hidrópota.

HIDROPTALMÍA. f. Med. Hidropesía ais ulls. Hi- droptalmía.

HIDROQUELÓMETRE. m. Instrument pera amidar la velocitat deis líquits. Hidroquelómetro.

HIDROQUÍMICA. í. Quim. Part de la química que tracta de 1' aigua. Hidroquímica.

HIDROQUÍMICH, CA. s. Quim. Qui entén la hi- droquímica o se n' ocupa. Hidroquímico. || adj. Propi de la hidroquímica. Hidroquímico.

HIDRORAQUITIS. i. Med. Hidropesía de la colum- na vertebral. Hidroraquis, hidroraquitis.

HIDRORODÓN. m. Composició d' aigua y olí de roses. Hidrorodino, hidrorodón.

H1DRORQUITIS. f. Med. Inflamado d' un iestícul ab derramament de serositat. Hidrorquitis.

HIDRÓSCOP. s. Qui professa la hidroscopia. Hl- dróscopo. || Rellotge d' aigua. Hidróscopo.

HIDROSCOPIA. f. Hidatoscopia. || Art d' endevi- nar per medi de 1' aigua.

HIDROSPIROYLICH. adj. Quim. Calificatiu del Oli volátil d' ulmaria. Hidrospiróilico.

HIDRÓSQUEONIA. f. Med. Hidropesía de la túnica vaginal del testícul. Hidrosqueonia.

HIDROSSACARÍ, NA. adj. Compost d' aigua y sucre. Hidrosacarino, hidrosacaroide, hidrosácaro.

HIDROSSANA. f. Min. Varietat d' opal blanch. Hidrosana.

HIDROSSARCA. f. Med. Tumor format per serosi- tat y excrecencies carnoses. Hidrosarca.

HIDROSSARCOCELE. m. Med. Complicado del sarcocele ab 1' hidrocele de la túnica vaginal. Hidro- sarcocele.

HIDROSSAT. m. Farm. Aigua de roses barrejada ab hidromel. Hidrosato.

HIDROSSELENIAT. m. Quim. Combinado del ácit hidrosselénich ab una base. Hidroseleniato.

HIDROSSELÉNICH, CA. adj. Quim. Caliíicació de un ácit produit pél hidrógen combinat ab el seleni. Hidroselénico.

HIDROSSÍDER. m. Quim. Fosfur de ferro. Hidro- sídero, hidrosiderón.

HIDROSSILICAT. m. Min. Silicat que conté aigua al estat de cristallisació Hidrosilicato.

HIDROSSOAT, DA. adj. Calificatiu deis animáis que necessiten aigua a totes les etats y estats. Hí- drozoado.

HIDROSSULFAT. m. Quim. Combinado del ácit hidrossulfúrich ab una base. Hidrosulfato.

HIDROSSULFUR. m. Quim. Combinado del hidró- gen sulfurat ab un altre eos. Hidrosulfuro.

HIDROSSULFURAR. v. a. Quim. Produir hidrógen sulfurat sobre qualsevol obgecte. Hidrosulfurar.

HIDROSSULFURAT, DA. adj. Quim. Que s' ha transforma! en hidrossulfur. Hidrosulfurado, hidro- sulfúreo.

20

HIE

HIG

HIDROSSULFÚRICH, CA. adj. Quim. Epítet del ácit compost de sofre y d' hidrógen. Hidrosulfúrico.

HIDROSTÁTICA. f. Part de la física que tracta del equilibri deis líquits. Hidrostática.

H1DROSTÁTICH, CA. adj. Lo que pertany a la hidrostática. Hidrostático.

HIDROTALÁSTICA. f. Mar. Art de navegar per sota 1' aigua. Hidrotalástica.

HIDROTALCITA. f. Min. Mineral blanch y fullós com el talen, que 's trova a Noruega, unit a la estea- tita. Hidrotalcita.

HIDROTAQUÍMETRE. m. Instrument pera amidar la velocitat de 1' aigua. Hidrotaquímetro.

HIDROTECNIA, f. Part de la mecánica que tracta de la direcció de 1' aigua. Hidrotecnia.

HIDROTELURAT. m. Qulm. Combinado del ácit hidrotelúrich ab una base. Hidrotelurado.

HIDROTELÚRICH, CA. adj. Qulm. Calificatiu del ácit compost del hidrógen abel telur. Hidrotelúrico.

HIDROTELUROCIÁN1CH, CA. adj. Quim. Se diu de la combinació del hidrógen ab el cianur de telur. Hidrotelurociánico.

HIDROTERAPIA, f. Med. Tractament ü' algunes malaltíes per medi de 1' aigua. Hidroterapia.

HIDROTERÁPICH, CA. adj. Med. Pertanyent a la hidroterapia. Hidroterápico.

HIDRÓTICH, CA. adj. Med. SUDORífich.

HIDROTIONAT. m. Quim. Combinació del ácit h¡- diotiónich ab una base. Hidrotionato.

H1DROTIÓNICH. adj. Quim. HIDROSSULFÚRICH.

HIDROTIONIT. m. Quim. Combinació del ácit h¡- drotionós ab una base. Hidrotionito.

HIDROTIONÓS. adj. m. Quim. Calificatiu d' un ácit produit per la combinació del hidiógen ab el sofre. Hidrotionoso.

HIDROTITA. f. Med. Hidropesía del sentit auricu- lar. Hidrotita.

HIDROTITIS. f. Med. Acumulació d' humors o re- tenció de materies mucoses a la cavitat del tímpan y a les celdetes mastoidies, quan el condticte gutu- ral, obstruit per una causa qualsevulla, no dona pas ais mochs. Hidrotitis.

HIDROTÓRAX. m. Med. HIDRONEUMONÍA.

HIDROTRISSULFAT. m. Quim. Trisulfat que con- té aigua al estat de combinació. Hidrotrisulfato.

HIDROTRISSULFUR. m. Quim. Compost d' una part d' hidrógen ab tres de sofre. Hidrotrlsulfuro.

HIDROXANTAT. m. Quim. Combinació del ácit hidroxántich ab una base. Hidroxantato.

HIDROXÁNTICH, CA. adj. Quim. Calificado d' un ácit produit peí xantógen y 1' hidrógen. Hidroxán- tico.

HIDROX1DI, A. adj. Quim. Reduit a óxit. Hidro- xídeo.

HIDRÓXIT. m. Quim. Combinació de 1' aigua ab un óxit. Hidróxido.

HIDRUR. m. Quim. Combinació del hidrógen y un altre eos que no sigui gaseós ni ácit, exceptuant 1' oxígen. Hidruro.

HIDRURAT, DA. adj. Quim. Reduit al estat d' h¡- drur Hidrurado.

HIENA, f. Zool. Animal fer y crudel, semblant al llop, pero ab les potes mes curtes, el peí mes aspre y la pell pintada de diferents colors. Hiena. || Met. La persona de mals sentiments.

HIENÍ, NA. adj. Propi deis instints de la hiena. Hienino.

HIENS. Ter. Arañes. FEMS.

HIERACIÓ. m. Farm. Coliri propi pera aclarir la vista. Hieración.

HIERADEMASSA. Orog. Collet de la serra de Bellmunt a miljorn de Vidrá, prov. de Barcelona; uns 950 met. d' altitut.

HIERAPICRA. f. Farm. Electuari purgant. Gira- pliega.

HIERÁTICA. f. Med. ant. Nom d' un cataplasma emolient que s' aplicava pera calmar el mal de cor o dolor del ventrell, del fetge, etc. Hierática.

HIERÁTICH, CA. adj. Pertanyent a les coses sa- grades o ais sacerdots. Híerático.

HIEROGENIA. f. Ciencia que tracta del origen de les relligions. Hierogenla.

HIEROGLÍFICH. m. GEROQÜFICH.

HIEROGRAF. m. Persona versada en la hierogra- fía. Hierógrafo. || m. Encarregat de guardar les coses sagrades. Hierógrafo.

HIEROGRAFÍA. f. Descripció de les diferentes re- lligions. Hierografía.

HIEROGRÁFICH, CA. adj. Pertanyent a la hiero- grafía. Hierográflco.

HIEROGRAMA. m. Carácter de la escriptura hie- roglífica. Hierograma.

HIEROLOGÍA. f. Tractat sobre les coses sagrades. Hierología.

HIEKOLÓGICH, CA. adj. Pertanyent a la hierolo- gía. Hierológico.

HIERÓN. m. Aiq. ant. Circumvalació y dependen- cies exteriors deis temples. Hierón.

HIEROPIRA. f. Med Mena d' erissipela, foch de Sant Antón:. Hieropira.

HIEROSCOPIT. f. Art d'endevinar per medi deis saciificis.

HIESTRA. Ter. Arañes, finestra.

H1ETÓMETRA. s. y adj. La persona práctica en el cálcul de 1' aigua caiguda en un lloch determinat y en el maneig del hietómetre. Hietómetra.

HIETÓMETRE. m. Instrument pera amidar la quantitat d' aigua que quan plou cau a un paratge donat y en cert temps determinat. Histómetro.

HIETOMETRÍA. f. Art d' usar del hietómetre. Hietometría.

HIETOMETRICAMENT. adv. m. Segons les regles de la hietometría. Hietométricamente.

HIETOMÉTRICH, CA. adj. Pertanyent a la hieto- metría. Hietométrico.

HIEU, HIU. Ter. Arañes. FIL.

HIGIÁSTíCA. f. Med. Conjunt de les parts de la medicina que teñen una relació immediata ab la con- servado de la salut y '1 seu restabliment. Higiástica.

HIGIENE, f. Med. Part de la medicina que tracta deis medís de conservar la salut. Higiene.

HIGIÉNICAMENT. adv. m. Conforme ab les regles que prescriu la higiene. Higiénicamente.

HIGIÉNICH, CA. adj. Propi de la higiene. Higié- nico.

HIGIENISTA, m. Versat en la higiene. Higienista.

HIGIOCERANIA. f. Vas de materia que no és per- judicial a la salut. Higiocerania.

HIGIOCERÁNICH, CA. adj. Propi de la higiocera- nia. Higioceránico.

HIGIN!, A. n. p. Higinio.

HIGIONOM. m. Versat en la higionomía. Higió- nomo.

HIGIONOMÍA. f. Tractat qu' ensenya 1* us de les regles de la higiene. Higionomía.

HIGIONÓMICAMENT. adv. m. Segons les regles de la higionomía. Higlonómicamente.

HIGIONOMICH, CA. adj. Propi de la higionomía. Higionómico.

HIGMORO. ra. Med. Dilatado que presenta la tú-

HILL

HIM

21

nica albugíuia prop de la vora de dalt del testícul. Higmoro.

HIGRENTÉREON. m. Med. Materia subcutánia formada per 1' absorció de la pell. Higrentéreon.

HIGROBAROSCOPIA. f. Part de la física que tracta del pés específica deis líquits. Higrobaros- copla.

HIOROBAROSCÓPICH, CA. adj. Pertanyent a la higrobaroscopia. Higrobaroscópico.

HIGROBLEFÁRICH, CA. adj. Med. Epítet deis conductes excretoris de la glánola llagrimal. Higro- ble'árico.

HIGROCOLIRI. m. Farm. Coliri líquit. Higroco- lirio.

HIGROGAROSCOPIA. f. Tractat del pés específich deis líquits. Hlgrogaroscopia.

HIGRÓLECH. ni. Qui está versat en la higrologia. Hlgrólogo.

HIGROLOGÍA. f. Tractat respecte de 1' aígua y deis demés líquits. Higrologia. || Med. Tractat deis fluits del eos. Higrologia.

HIGROLÓGICH, CA. adj. Pertanyent a la higrolo- gia. Higrológico.

HIGROMA. ni. Quist aiguós, de la grossor d'un ou, a i Hat y pié de linfa. Higroma.

HIGRÓMETRE. m. Instrument pera anudar els graus d' humitat y sequetat del aire. Hlgrómetro.

HIGROMETRÍA, f. Ciencia pera conéixer la quan- titat d' aigua que hi al aire atmosíérich. Higro- metría.

HIGROMÉTRICAMENT. adv. m. De una manera higromé trica. Higrométricamente.

HIGROMETRICH, CA. adj. Propi de la higrome- tría. Higrométrlco.

HIGROMETRICITAT. f. Qualítat de lo higromé- trich. Higrometricidad.

HIGRÓSCOP. m. Instrument pera apreciar la exis- tencia del vapor d' aigua que hi al aire o a un gas. Higróscopo.

HIGROSCÓPICH, CA. adj. Pertanyent al liigrós- cop y a la higroscopia o higrologia. Higroscópico.

HIGROSCOPICITAT. f. Propietat que teñen els cossos de xuclar o despedir humitat. Higroscopicidad. HIGROT. m. Zoot. Insectes co- leopters dificits que viuen ais es- tanys. Higroto.

HIGROTOLOGÍA. f. Higrologia. HIGROTOLÓGICH, CA. adj. Med. Pertanyent a la higrotologia o higro- logia. Higrotológico.

HIGUERAS. Geog. Poblé de la prov. de Castelló, bisb. de Segorb, part. jud. de Viver; és al N. de Serra Espina y 373 habitants.

HIGUER. Ter. Arañes. HIvern. HIGUERUELAS. Ceog. Poblé de la prov. de Va- lencia, bifb. de Segorb, part. jud. de Xelva; és entre montanyes, a la vora d' un barranch y 484 hab.

HILACTOR. m. Astron. Nom d' una constelació. Hilactor. HILARI. m. Nom propi d' home. Hilario. HILARI SACALM (Sant). Geog. Vila de la prov. de Girona, part. jud. de Santa Colonia de Farnés; 2,506 hab. y és remarcable per les seues aigiles me- dicináis. HILOGENIA. f. Origen de la materia. Hilogenla. HILÓN. m. Med. Trencadura del iris del ull. Hilón. HILL. Ter. Arañes. FILL. HILLOL. Ter. Arañes, fillol.

Higrot

Himexópters: 1, vespa; 2, abella

himeno-

HILLAR. m. Cada un deis costats del prim del ven- tre, aixís en les persones com en els animáis. Hijar.

HIMANTOSSIS. f. Med. Malaltía de la gola. Hi- mantosis.

HIMAS. m. Med. Prolongado y aprimament de la epiglotis. Himas.

HIMEN. ni. Anat. Replech membranós que sol ha- ver hi a la entrada de la vagina de les verges. Fil. Himen. || Bot. Capoll o pelleta que rodeja 'I botó de la flor. Himen.

HIMENEU. ni. Mot grech que equival a casament, boda. Himeneo. || GENERAC1Ó.

HIMENÓGRAF. m. Qui 's dedica a la himenografía. Himenógrafo.

HIMENOGRAFÍA. f. Anat. Part de la anatomía que tracta de les membranes. Himenografía.

HIMENOGRÁFICH, CA. adj. Pertanyent a la hi- menografía. Himenográfico.

HIMENÓLECH. m. Versat en himenología. Hime- nologlsta, himenólogo.

HIMENOLOGÍA. f. Anat. Tractat de les membra- nes del eos animal. Himenología.

HIMENOLÓGICH, CA. adj. Anat. Pro- pi de la himenolo- gía. Himenológico.

HIMENÓPTER. adj. Entom. Se diu deis insectes que teñen ales membra- noses. Himenóp- tero.

HIMENOPTERÓLECH. Qui s dedica a pterología. Himenopterólogo.

HIMENOPTEROLOGÍA. f. Entom. Part de la zoo- logía que tracta deis insectes himenópters. Hime- nopterologia.

H1MENOPTEROLÓGICH, CA. adj. Entom. Lo per- tanyent o relatiu a la himenopterologia. Himenop- terológico.

HIMENCPTEROLOGISTA. ni. La persona que s dedica a la himenopterologia. Himenopterólogo, himenopterologista.

HIMENOTOM. Cir. Instrument pera la dissecció de les membranes. Himenótomo. || Instrument pera foradar 1' himen. Himenótomo.

HIMENOTOMÍA. f. Anat. Part de 1' anatomía que tracta de la dissecció de les membranes. Himenoto- mía. || Cir. Operació que per obgecte foradar 1' hi- men. Himenotomía.

HIMENOTÓMICH, CA. ni. Cir. Qui fa la himeno- tomía. Himenotómico. || adj. Propi de la himenoto- mía. Himenotómico.

HIMNARI. m. Colecció d' himnes. Himnario.

HIMNE. m. Cant en alabanza de Deu, deis sants y de la patria. També 's diu d' una composició poética qu' alaba y pondera a un héroe, a un gran personat- ge, o ais fets maravellosos. Himno.

HÍMNICH, CA. adj. Propi del himne. Himnico.

HIMNÓGRAF. ni. La persona versada en la poesía hímnica. Himnógrafo.

HIMNOGRAFÍA. f. Génre de poesía que per obgecte 'ls himnes. Himnografía. || Colecció d' him- nes. Himnario, himnografía.

HIMNOGRÁFICH, CA. adj. Pertanyent al himne y a la himnografía Himnográfico.

HIMNÓLECH. m. Qui s' ocupa de himnología. Himnólogo.

HIMNOLOGÍA. f. Tractat de la poesía hímnica. Himnología. || Recitació y cant deis himnes. Himno- logía.

22

HIP

HIP

HIÑA. f. Deu, vena d' aigua. Hingla. || f. AN- GONAL.

HINC. adv. 11. Ant. AQUÍ.

HINXA. f. Punxa petita.

HINXAR. v. a. Met. Burxar, induir, instigar a fer quelcom.

HIOIDES. m. Anat. Nom d' un os del coll, sem- blant a una U. Hioides.

HIOVERTEBROTOMÍA. f. Vet. Operació que per obgecte obrir els tolans de les besties. Hiover- tebrotomía.

HIP. m. Sanglot. Hipo.

HIPANTIMONIÓS, A. adj. Quim. Epítet del pri- mer grau d' oxidado produit per 1' antimoni. Hipan- timonioso.

HIPANTIMÓNIT. m. Quim. Combinado del ácit hipantimoniós ab una base. Hipantimónito.

HIPÁNTROP. s. Med. Atacat d' hipantropía. Hl- pántropo.

HIPANTROPÍA. f. Med. Manía per la qual el pa- cient se creu convertit en cavall. Hipaniropía.

HIPANTRÓPICH, CA. adj. Med. Pertanyent a la hipantropía. Hipantrópico.

HIPARSENIÓS, a. adj. Quim S' aplica al segón deis sulfurs que 's desprenen del arsénich. Hiparse- nioso.

HIPARTIMÓS. adj. Quim. Epítet del segon deis sulfurs del arsénich. Hipartimoso.

HIPELIQUIOLOQUÍA. f. Part de la veterinaria qu' ensenya a conéixer la etat del cavall, examinant- les dents. Hipeliquioloquía.

HIPENTERA. f. Anat. Víes génito-urinaries, part interior del sistema mucos. Hipentera.

HIPER. Veu grega que vol dir aument o superpo- sició, y entra en la formado de moltes paraules cien- tífiques.

HIPERAURICH, CA. adj. Quim. Combinado en que hi entra mes or qu'altra cosa. Hiperáurico.

HIPERBÁTICH, CA. adj. Min. Que un carácter dominant entre 'ls minerals. Hiperbático.

HIPÉRBATON, m. Gram. Figura que consisteix en la transposició de paraules. Hipérbaton.

HIPERBIDASME. m. Ret. Figura per la que 's cam- bia un accent, posantlo a una lletra que no M neces- sita. Hiperbidasmo.

HIPÉRBOLA, f Mat. Figura corbilínea que resulta de la secció feta per un plá que talla dos conus iguals oposats pél vértix. La figura que resulta de la secció de cada conus se diu hipérbola, y les dues juntes, hi- pérboles coniugades u oposades. Hipérbola.

HIPÉRBOLE, f. Ret. Figura qu' exagera una cosa aumentantla o disminuintla ab excés. Hipérbole.

HIPERBÓLICAMENT. adv. m. Ret. Ab hipérbole. Hiperbólicamente.

HIPERBOLICH, CA. adj. Mat. y Ret. Lo perta- nyent a la hipérbola y a la hipérbole. Hiperbólico. || Calificatiu del mes elevat que tenia la música gre^a. Hiperbólico, hiperbóleo.

HIPERBOLIFORME. adj. Mat. Epítet de la corba de forma semblant a la hipérbola. Hiperboliforme.

HIPERBOLISAR. v. n. Ret. Usar d' hipérboles. Hiperbolizar.

HIPERBOLISME. m. Ret. V us continuat de la hipérbole. Hiperbolísmo.

HIPERBOLOIT. m. Geom. Sólit format per la re- volució de la meitat d' una hipérbola alentorn del eix mes liaren. Hiperboloide.

H1PERBORI, A. adj. Exposat al vent de tra- montana, que corre per les parts septentrionals; se aplica ais pobles y montanyes que hi en aquelles parts. Hiperbóreo.

HIPERCARDIOTROFÍA. f. Med. Aument de volúm del cor. Hipercardiotrofía.

HIPERCARDIOTRÓFICH, CA. adj. Med. Lo que és propi o relació ab la hipercar.liotrofía. Hiper- cardiotrófico.

HIPERCATARCIA. f. Med. Purgació excessiva. Hipercatarcia.

HIPERCINESIA f. Met. Irritabilitat nerviosa en alt grau. Hipercinesia.

HIPERCLORAT. m. Quim. Combinado del ácit hiperclórich ab una base. Hiperclorato.

HIPERCLÓRICH. ndj. Quim. Calificatiu deis oxá- cits de clorus. Hiperclórico.

HIPERCRINIA. f. Med. Aument de secrecions. Hi- percrinia.

HIPERCRISIS. f. Med. Crisis mes forta que les que s' observen ordinariament. Hipercrisis.

HIPERCRÍTICH, CA. adj. Med. Pertanyent a la hi- percrisis. Hipercrítico. || Censor rígit, exagerat. Hi- percritico.

HIPERCROMA. f. Med. Bultet carnós que ix al gran ángul deis ulls prop de la carúncula. Hiper- croma.

HIPERCUSSIA. f. Med. Sensació auditiva qu' au- menta Ms sons. Hipercusia.

HIPERDULÍA. f. El cult que 's dona a María San- tíssima. Hiperdulía.

HIPERDÚLICH, CA. adj. Propi de o relatiu al cult de la Verge María. Hiperdúlico.

HIPEREFRIDOSSIS. f. Med. Suor excessiu. Hipe- refridosis.

HIPEREMESSIA. f. Med. Vómit excessiu. Hipere- mesia, hiperemesis.

HIPERENCÉFAL. m. Med. Monstre que '1 cer- vell en gran part o tot fora del cap Hiperencéfalo.

HIPERENCEFALIA. f. Med. Deformitat que con- sisteix en tindre '1 cervell fora del cap. Hiperence- falia.

HIPERENTERITIS. f. Med. Inflamado excessiva deis budells. Hiperenterítis.

HIPERENTEROTROFIA. f. Med. Aument de vo- lúm deis budells. Hiperenterotrofia.

HIPEREPÍDOSIS. f. Med. Creixement extraordina- d' una part del eos. Hiperepídosis.

HIPERESSIA. f. Med. Funció que desempenya un conjunt d' orgues a un orgue sol del eos. Hiperesia.

HIPERESTENIA. f. Med. Excés de contractilitat Hiperestenla.

HIPERESTESSIA. f. Med. Sensibilitat excessiva. Hiperestesia.

HIPEREXÓSMOSIS. f. Med. Exósmossis excessiva. Hiperexósmosis.

HIPERFLOGOSSIS. f. Med. Inflamació que 's trova al seu mes alt grau de for?a. Hiperflogosis.

HIPERGASTRONERVIA. f. Med. Excés d' acció nerviosa al ventrell. Hipergastronervia.

HIPERGÉNESSIS. f. Med. Monstruositat per excés de forqa generatriu. Hipergénesis.

HIPERGEUSTIA. f. Med. Sensibilitat excessiva del paladar. Hipergeustia.

HIPERHEMIA. f. Med. Superabundancia de sanch. Hiperhemia.

HIPERHEMITIS. f. Med. Inflamado aguda de la sanch. Hiperhemitis.

HIPERIDROS1S. f. Med. Suor excessiva. Hiperi- drosis.

HIPERIODAT. m. Quim. Combinació del ácit hi- periódicli ab una base. Hiperiodato.

HIPERIÓDICH. adj. Quim. Epítet d' un deis oxá- cits de iodo. Hiperiódico.

HIP

HIP

23

HIPERMANGANAT. m. Quim. Combinado del ácit hipermangánich ab una base. Hipermanganato.

HIPERMANGÁNICH, CA. adj. Quim. Calificatiu d'un deis ácits de manganesa. Hípermangánico.

HIPERMETRÍA. f. Figura poética que 's comet quan se divideix una dicció, acavant un vers en la primera part y comengant l' altre per la segona. Hi- permetría.

HIPERMOLÍBDICH, CA. adj. Quim. S' aplica a un deis sulfurs que produeix el molíbden, y a certes sais que teñen per base '1 meteix ácit. Hipermolíbdido.

hipermolíbdich potássich. Combinació d'una sal hipermolíbdica ab un' altra de potassa. Hipermolib- dico potásico.

HIPERÓSTOSSIS. f. Med. Excrecencia d' un os. Hiperóstosis.

HIPERÓXIT, DA. adj. Qu' és punxagut en gran manera. Hiperóxido. || m. Quim. Oxit que un ex- cés d' oxígen. Hiperóxido.

HIPERQUEMATOSS1S. f. Med. Tumor cuniforme. Hlperquematosis.

HIPERSARCOSSIS. f. Med. Desenrrotllo excessiu del teixit celular a alguna part del eos y especial- nient a les parts ulcerades. Hipersarcosis.

HIPERSPLENALGIA. f. Med. Neuralgia violenta de la melsa. Hipersplenalgia.

HIPERSPLENOTROFIA. f. Med. Aument conside- rable de volúm de la melsa. Hipersplenotrofia.

HIPERSTANYÓS, A. adj. Min. Epitet deis sulfurs que produeixen estany. Hiperestañoso.

HIPERSTEN. m. Miner. Substancia en la que la pirámide superior deis cristalls acava ab dues cares molt estretes. Hipersteno.

HIPERSTENA. f. Miner. Varietat de piróxen que's presenta en mases fulloses d'un color pardo o bron- cejat. Hiperstena.

HIPERSTEN ITA. f. Miner. Roca composta de hi- perstena y de sausurita. Hiperstenita.

HIPERSÚLFIT. m. Quim. Combinació en que hi en- tra sofre ab excés. Hipersúlfido.

HIPERSULFOCIÁNIT. m. Quim. Combinació de sofre y de cianógen, en la que aquest algunes ve- gades 1' eíecte d' ácit. Hipersulfociánido.

HIPERSULFOCIANÓGEN. m. Quim. Combinació de cianógen y de sofre en qu' aquest derrer hi entra ab excés. Hipersulfocianógeno.

HIPERSULFOCIANUR. m. Quim. Combinació del hipersulfocianógen ab cossos simples. Hipersulfo- cianuro.

HIPERSULFOMOLÍBDAT. m. Quim. Combinació del hipersúlh't de molibdeu ab una base de sofre. Hi- persulfomolíbdato.

HIPERSULFUR. m. Quim. Sulfur ab excés de so- fre. Hipersulfuro.

HIPERTIRÓN. m. Arq. Mena de replá o frís que's posa demunt del cimaci de les portes dóriques. Hí- pertirón.

HIPERTONÍA, f. Med. Aument de propietats vi- táis. Hipertonía.

HIPERTÓNICH, CA. adj. Med. Lo que produeix una tonicitat excessiva. Hipertónico. || Referent a la hipertonía. Hipertónico.

HIPERTON1FICACIÓ. f. Med. Excessiu vital. Hipertonificación.

HIPERTROFIA, f. Med. Aument excessiu del teixit deis orgues del eos. Hipertrofia.

HIPERTROFIARSE, v. r. Med. Desenrrotllarse per hipertrofia. Hipertrofiarse.

HIPERTROF1AT, DA. adj. Med. Se diu deis orgues que han sofert o experimenten hipertrofia. Hipertro- fiada.

HIPERTROFICH, CA. adj. Med. Pertanyent a la hipertrofia. Hipertrófico.

HIPERVENOSITAT. f. Med. Predominado del sis- tema venós al organisme. HIpervenosidad.

HIPERZOODINAMIA. f. Med. Aument excessiu de activitat animal. Hiperzoodinamia.

HIPETRO. adj. Arq. Calificado antiga deis tem- ples qu' eren al descobert. Hipetro. || m. Temple ro- dejat per un ordre de columnes exterior e interior- ment, y '1 mitg descobert Hipetro.

HIPETROMAQUIA. f. Combat a camp ras. Hipe- tromaquia.

HIPIÁTRICA. f. Vei. Art de conéixer les malaltíes deis cavalls. Hipiátrica veterinaria.

HIPIÁTRICH, CA. adj. Vet. Pertanyent a la hipiá- trica. Hipiátrico.

HIPIATRE. m. Vet. La persona instruida en la hi- piátrica Hipiatro.

HÍPICH, CA. adj. Propi deis cavalls. Hipiano, hí- pico.

HIP NAL I A. f. Med. Dormida magnética. Hip- nalia.

HIPNALISME. m. Med. L' adormiment causat pél magnetisme. Hipnalismo.

HIPNALISTA. s. Med. La persona adormida per medi del magnetisme. Hipnalista, sonámbulo.

HIPNALÍSTICH, CA. adj. Med. Propi del hipnalis- me. Hipnalístico.

HIPNEPTE. s. La persona qu'endevina mentres se trova a 1' estat d' hipnalisme. Hipnepte.

HIPNIATRE. s. Med. Qui prescriu reméis durant el seu adormiment magnétich. Hipniatro.

H1PNIONIRIA. f. Med. Hipnalisme acompanyat de somnis. Hipnioniria.

H1PNOBLEPSIA. f. Med. Sonambulisme vident de les persones magnetisades. Hipnoblepsia.

H1PNOFOBIA. f. Med. Mena de somni pesat. Hip- nofobia.

HIPNÓFONI, A. s. Qui parla o canta adormit. Hipnófono.

HIPNÓGRAF. m. Med. Qui escriu sobre '1 dormir. Hipnógrafo. || Qui escriu dormint. Hipnógrafo.

H'PNOGRAFÍA. f. Med. Tractat sobre '1 dormir. Hipnografía.

H1PNÓLECH. m. Med. Qui s' ocupa de la hipnolo- gia. Hipnólogo.

HIPNOLOGÍA. f. Tractat de la son y del desvet- llament. Hipnología.

HIPNOLÓGICA. f. Med. Part de la higiene que fixa P hora y la duració de la son. Hipnológlca.

HIPNOLÓGICH, CA. adj. Med. Pertanyent a la hipnología y a la hipnológica. Hipnológico.

H1PNÓLOQUO. s. y adj. Med. Qui enraona men- tres dorm. Hipnolócuo.

HIPNÓTICH, CA. adj. Med. Estat particular en que 's teñen totes les facultats y V organisme cóm endormit. Hipnótico. || Lo que pertany al hipnotisme; lo que son. Hipnótico.

HIPNOTISADOR, A. s. Qui hipnotisa.

HIPNOTISAR. v. a. Fer dormir a una persona o bestia per medi de la sugestió mental o per altre medi. Hipnotizar.

HIPNOTISME. m. Facultát que teñen certes per- sones y certs animáis de dormirse quan volen mirant flxament alguna cosa Uuenta posada prop de llurs ulls. Hipnotismo. || Dormida especial provinenta de aquesta facultát. Hipnotismo.

HIPNOTISTA. ni. HIPNOTISADOR.

HIPOACOAT. m. Quim. Producte de la combina- ció del ácit hipoa^ótich ab una base. Hipoazoato.

24

HIP

HIP

HIPOACÓTiCH. adj. y m. Quim. Se diu d' un deis oxácits d' ágoe. Hipoazótico.

HIPOCALICIA. f. Bot. Estat de les plantes que te- ñen el cálcer sota 1' ovari. Hipocalicia.

HIPOCAMP. m. Ictiol. Cavall marí. Hipocampo. II Med. Protuberancia deis ventrículs del cervell. Hipocampo.

HIPOCARP. m. Bot. Part de la planta ont des- cansa '1 fruit. Hipocarpo.

HIPOCATARSIA. f. Med. Purgació suau, insufi- cient. Hipocatarsta.

HIPOCATÁRSICH, CA. adj. Med. Epítet deis pur- gants suaus. Hipocatársico.

HIPOCISTOTOM. ni. Cir. Instrument pera operar la hipocistotomía. Hipocistótomo.

HIPOCISTOTOMÍA. f. Med. Talla perineal. Hipo- cistotomía.

H1POCLÓRICH. m. Nóm científich y racional del ácit oxiclórich. Hipoclórico

HIPOCÓFOSSIS. f Med. Duresa de 1' oído. Hipo- cófisis, hipocofosia.

HIPOCONDRI. m. Anat. Qualsevulla de les dues parts laterals de la regió epigástrica situada sota les costelles íalses. Hipocondrio.

HIPOCONDRÍA, f. Med. Malaltía crónica que 's manifesta per una susceptibilitat excessiva, mals de ventre y alteració de la digestió, sense que per aixó se sembli estar malalt. Hipocondría. || TRISTESA.

HIPOCONDRIAL. adj. Med. Lo pertanyent a la hipocondría. Hipocondrial.

HIPOCÓNDRICH, CA. adj. Med. Qui pateix d' hi- pocondría. Hipocondríaco. || Pertanyent a la hipo- candría o ais hipocóndrichs. Hipocóndrico. || maniá- TiCH. || ni. pl. Anat. Les parts del costats de sota les costelles sobre '1 fetge y la melsa. Hipocondrios.

HIPOCORIASS1S. f. Vel. Fluxió d' ulls propia de les besties de cárrega. Hipocoriasis.

HIPOCRANI. ni. Med. Bony que surt entre '1 crani y la duramáter. Hlpocráneo.

HIPOCRÁS. ni. Beguda de vi, canyella, sucre y altres varis ingredients. Hipocrás. II Hipócrates, cé- lebre metge grech. Hipocrás.

HIPOCRESSÍA. f. Virtut fingida, dissimulo y ficció de les bones costuins y bones obres. Hipocresía.

HIPÓCRITA, tu. y f. Qui fingeix ésser bo essent dolent. Hipócrita.

HIPÓCRITA?. CA. adj. aum. Hipocritón.

HIPÓCRITAMENT. adv. m. Ab hipocressía. Hipó- critamente.

HIPOCRITET, A. adj. dim. Hipocritillo.

HIPODESME. ni. Med. Mena d' envenat de mitg eos, niolt usat péls antichs. Hipodesis, hipodesmo.

HIPÓDROM. m. y f. Lloch destinat a les curses de cavalls. Hipódromo.

HIPOEMA. f. Med. Efusió de sanch a 1' ull. Hi- poema.

H1PÓFACH s. y adj. Qui s' alimenta de carn de ca- vall. Hipófago.

HIPOFAGIA. f. Manía o costúm de menjar carn de cavall. Hipofagia.

H1POFASSIA. f. Med. Un deis nóms de la catarata de 1' ull. Hipofasia. || Porció de substancia cerebral que circunscriu 1' infundíbul: algunes vegades se dona aquest nóm a la glándula pituitaria. Hipo- fasia

HIPÓFISSIS. f. Med. Porció de substancia cervi- cal que rodeja 1' intundíbul. Hipófisis.

HIPOFLEGMASÍA. f. Med. Inflamado lleugera. Hipoflegmasía.

HIPÓFORA. f. Med. Llaga fonda y fistolosa. Hipó- íora.

HIPOFOSFAT. m. Quim. Combinado del ácit h¡- pofosfórich ab una base. Hipofosfato.

HIPOFOSFIT. m. Quim. Sal que resulta de la combinado del ácit hipofosforós ab una base. Hipo- fosfito.

HIPOFOSFORICH, CA. adj. Quim. Epítet d' un ácit intermedi entre 'i fosfórich y 'i fósforos. Hip3- fosfórlco.

HIPOFOSFORÓS, A. adj. Quim. Epítet del primer grau d' acidificado del fósfor. Hipofosforoso.

HIPOFTALM adj. Med. Que vermella la part d: baix deis ulls. Hipoftalmo.

HIPOFTALMÍA. f. Med. Inflamado de la part in- ferior de P ull. Hipoftalmía.

HIPOFTÁLMICH, CA. Med. Concernent a la hi- poftalmía. Hipoftálmico.

HIPÓGALA. f. Med. Vessament de llet a les cam- bres de 1' ull. Hipógala.

HIPOGASTRE. m. Med. y

HIPOGASTRI. m. Med. Part del ventre compresa a la regió umbilical, les ¡Hades y '1 baix ventre. Hipo- gastrio, hipogastro.

HIPOGÁSTRICH, CA. adj. Anat. Lo que pertany al baix ventre. Hipogástrico.

HIPOGASTROCELE. m. Med. Trencadura que 's presenta a P hipogastre. Hipogastrocele.

HIPOGASTROREXIA. f. Med. Esquine, del hipo- gastri. Hipogastrorexla.

HIFOGENI, A. adj. Min. Calificado de les roques íormades sota de les altres, y quina forma y estruc- tura no s' han dcsenrotllat a la superficie. S' aplica a 1' ull de serp o granet. Hipogeno.

HIPOGEU. m. Arquit. Capella o edifici soterrani. Hipogeo.

HIPOGINIA. f. Bot. Nóm donat a la inserció deis estams o de la corola sota de P ovari o sobre '1 re- ceptacle del pistil. Hipoginia.

HIPOGÍNICH, CA. adj. Bot. Calificado que 's dona a la inserció deis estams sota del ovari. Hipogínico.

HIPOGLÓS, A. adj. Med. y anat. Epítet deis nírvis que hi a la Mengua, a la qual donen el sentit del gust. Hipogloso.

HIPOGLÓSSIDA. f. Med. Inflamado y ulceració de la part de sota de la llengua. Hipoglósida.

HIPOGLOSSIS. f. Med. Part de sota de la llengua. Hipoglosis.

HIPOGLOTIA. f. Med. Tumor que 's sota de la llengua. Hipoglotia.

HIPOGNAT. m. Med. Qui la monstruositat de la hipognatía. Hipognato.

HIPOGNATÍA. f. Med. Implantado d' un cap ru- dimentari demunt la extremitat de la barra inferior. Hipognatía.

HIPOGNÁTICH, CA. adj. Med. Semblant a la hi- pognatía. Hipognático.

HIPÓGRIF. ni. Monstre fabulós ab ales, mitg eos de grif y mitg de cavall. Hipógrifo.

HIPOHÉMICA. f. Med. Inflamado crónica de la sanch. Hipohémica.

HIPOLINFA. f. Med. Disminució de la linfa. Hipo- linfa.

HIPÓLIT. m. Nóm propi d' home. Hipólito.

HIPÓLITA, f. Vel. Pedra groga que 's trova al fel y ais budells del cavall. Hipólita || f. Nóm propi de dona. Hipólita.

HIPOMANES. rn. Vet. Humor que surt de les parts de 1' euga quan va moguda. Hipomanes.

HIPOMANÍA. f. Passió gran péls cavalls. Hipo- manía. || Vet. Frenesí o rabia deis meteixos. Hipo- manía.

HIP

HIP

25

HIPOMANIÁTICH, CA. adj. Se diu de la persona qu' és frenética péls cavalls. Hipomaníaco, hipó- mano.

HIPÓMETRE. m. Vet. Instrument que serveix pera ainidar 1' alearía del cavall. Hipómetre.

HIPOMOCLI. m. El punt d' apoi en que s' afirma la palanca pera alear pesos. Hipomoclio, hipomo- clión.

H1PONITRIT. m. Quim. Combinado del ácit hi- ponitrós ab una base. Hiponitrito.

H1PON1TRÓS, A. adj. Quim. Calificado d' un ácit intermedi entre M nítrich y '1 nitros. Hiponitroso.

HIPOPATÓLECH, CA. ni. Vet. Qui entén la hipo- patología. Hipopatólogo.

HIPOPATOLOGÍA. f. Vet. Patología del cavall. Hipopatología.

HIPOPATOLÓGICH, CA. adj. Vet. Pertanyent a la hipopatología. Hipopatológico.

H1POPEDI. m. Med. Emplastre que s' aplica a la planta del peu. Hipopedio.

HIPOPETALIA. f. Bot. Estat d' una planta que la corola insertada sota del ovari. Hipopetalia.

H1POP1Ó. m. Med. Bonyet que surt a la córnia o a les cambres de 1' ull. Hipopión.

HIPOPÓTAM. m. Zoo!. Animal, paquiderm de gran corpulencia que viu ais grans rius y renilla cóm un cavall. Hipopótamo.

HIPOQUIM. ni. Med. Vessament d' un humor es- pés al globus de 1' ull. Hipóquimo.

H1PORITA. f. Min. Pedra argilosa que la forma d' una qüa de cavall. Hiporita.

HIPOSARGA. m. Med. Tumor fixo que ocupa una part del abdomen. Hiposarca, hiposarcidio.

HIPOSFAGMA. m. Med. Vessament de sanch a la conjunctiva. Hiposfagma.

HIPOSFENAL. adj. Med. Epítet deis ossos que son sota 1' esfenoides. Hiposfenal.

H1PÓSOM. ni. Med. Membrana d' algunes cavitats del eos. Hipósomo.

HIPOSPADIES. m. Med. Forat de la vía urinaria sota la glándula. Hipospadias.

HIPOSPATISME. m. Cir. anl. Operado que 's practicava peía evitar la fluxió deis ulls, y consistía en tallar la pell del front, descobrint el pericrani. Hipospatismo.

HIPOSQUEOTOMÍA. f. Cir Operado del sarco- cele. Hiposqueotomía.

HIPOSQUEOTÓMICH, CA. adj. Cir. Propi de la hiposqueotomía. Hiposqueotómico.

HIPOSSOM. m. Med. Nóm donat a les membranes que separen dues cavitats. Hipozomo.

HIPOSSOICH, CA. adj. Min. Epítet donat ais te- rrenos inferiors ont s' ni troven restes de cossos or- gániclis. Hipezoico.

HIPOSSULFANTIMÓNIT. m. Quim. Sal produída per la combinado del sulfit hipantimoniós ab una sulfobase. Hiposulfantimónito.

HIPOSSULFARSENIT. m. Quim. Sal que resulta de la combinació del sulfit hipoarseniós ab una base. Hiposulfarsenito.

HIPOSSULFAT. m. Quim. Combinació del ácit hi- posulfúrich ab una base. Hiposulfato.

HIPOSSULFIT. m. Quim. Combinació del ácit h¡- posulfurós ab una base. Hiposulfito.

HIPOSSULFÚRICH, CA. adj. Quim. Epítet d' un ácit que un poch menys d' oxigen que '1 sulfúrich. Hiposulfúrico.

HIPOSSULFURCS, A. adj. Quim. Epítet d' un ácit de sofre en que 1' oxigen ni entra en la mes petita proporció. Hiposulfuroso.

DIC. CAT. V. II. é.

HIPOSTÁFILA. f. Med. Allargament o caiguda del gargamelló. Hipostáfila.

HIPÓSTASIS. f. Med. Sediment que a voltes la orina. Hipóstasis, hipostema. || f. Teol. Supósit o persona. S' usa parlant de les tres persones de la Santíssima Trinitat. Hipóstasis.

HIPOSTÁTICAMENT. adv. m. D' un modo hipos- tátich. Hipostáticamente.

HIPOSTÁTICH, CA. adj. Teol. Personal, lo perta- nyent a la hipóstasis. S' aplica a la unió del Verb ab la naturalesa humana. Hipostático.

HIPOSTENIA. f. Med. Disminució de torces. H¡- postenia.

HIPOSTEOGRAFÍA. f. Vet. Osteología del cavall. Hiposteologia, hiposteografía.

HIPOSTEÓLECH. m. Quim. Qui 's dedica a la hi- posteologia o hiposteografía. Hiposteologista, hi- posteógrafo.

HIPOSTIBIÓS. adj. Quim. Epítet d' un sulfit de antimoni. Hipostibioso.

HIPOSTIBIT. m. Quim. Combinació del ácithipos- tibiós ab una base. Hipostibito.

HIPOSTILB1TA. f. Min. Varietat d' estilbita que's trova en glóbuls poch Uuents. Hipostilbita.

HIPOSTROF. m. Med. Cambi de posició d' un ma- lalt al Hit. Hipostrofo. || Recaiguda d' una malaltía. Hipostrofo.

HIPOTECA, f. Finca que queda empenyada pera respondre del pago d algún ciédit. Hipoteca.

HIPOTECA ESPECIAL. For. La que s' estableix sobre alguna o algunes coses determinades y no sobre tots els bens. Hipoteca especial.

HIPOTECA general. For. La que 's sobre tots els bens del deu:or ab els fruits y tot. Hipoteca general.

hipoteca pretoria. For. La que per contumacia del reu que no vol comparéixer dona'l jutge al acree- dor entregantli 'ls bens pera que 's reintegri del seu crédit. Hipoteca pretoria.

hipoteca principal. For. La que respon en primer lloch a la seguretat d' un contráete. Hipoteca prin- cipal.

hipoteca privilegiada. For. La que no segueix 1' ordre d'antiguitat o de fetxes quan hi concurs de acreedors hipotecaris, sino que dona dret al acreedor pera ésser preferit ais demés, encara que siguin mes antichs qu' ell. Hipoteca privilegiada.

hipoteca propiament judicial. For. La que 's per medí de la vía executiva regular, en virtut de instrument que porta aparellada 1' execució. Hipo- teca propiamente judicial.

HIPOTECA simple. For. La que no dona al acree- dor pera reintegro del seu crédit altra preferencia que la de la seua fetxa. Hipoteca simple.

HIPOTECA SUBSIDIARIA. For. La que s' estableix pera '1 cas en que no n' hi hagi prou ab la principal. Hipoteca subsidiaria.

HIPOTECABLE. adj. Lo que pot ésser hipotecat. Hipotecable.

HIPOTECADAMENT. adv. m. Ab hipoteca. Hi- potecariamente.

HIPOTECAR, v. a. Empenyar, donar en prenda. Hipotecar.

HIPOTECARI, A. adj. Pertanyent a la hipoteca. Hipotecario. || s. y adj. El notari o 1' encarregat de guardar els llibres d' hipoteques y de fer'hi les apuntacions corresponents. Hipotecario.

H1POTECARIAMENT. adv. m. Intervenint'hi hi- poteca. Hipotecariamente.

HIPOTECAT, DA. p. p. Hipotecado.

HIPOTENAR. m. Anat. Eminencia que hi al pal- men de la m á y que correspón al quint os del meta- carp. Hipotenar. || Tota eminencia del palmell ue la m á o del de la planta del peu. Hipotenar.

26

HIR

HIS

HIPOTENUSA, f. Geom. El costat mes llarch d'un triángul rectángul, o la ratlla oposada al ángul recte. Hipotenusa.

HIPÓTESSIS. f. Suposíció d' una cosa possible o impossible pera tréure 'n alguna conseqüencia. Hipó- tesi, hipótesis. |] Ret. Qüestió particular o definida sobre persones o accions particulars. Hipótesis.

HIPÓTESSIS FUNICULAR. Sistema físich pera graduar- se '1 barómetre, qu' en compte del pes de 1' atmós- fera suposa la existencia d' una corda sumament pri- ma y sensible, quina majoro menordilatacióprodueix la elevació o descens del mercuri dins deis tubus o cañó. Hipótesis funicular.

HIPOTÉTICAMENT. adv. m. D' un modo hipoté- tich. Hipotéticamente.

HIPOTÉTICH, CA. adj. Pertanyent a la hipótessis o que s' hi funda. Hipotético.

HIPOTIPOSA. f. y

HIPOTIPOSIS. f. Ret. Figura que descriu les co- ses ab tanta exactitut y partictilaritat y ab uns colors tan vius, que sembla tindrerles devant. Hipotiposls, demostración.

HIPOTOMÍA. f. Vet. Anatomía del cavall. Hipo- tomía.

HIPOTOMISTA. m. Vet. Qui 's dedica a la hipoto- mía. Hipotomista, hipótomo.

H1POTRAQUELIÓ. m. Anat. Part inferior del coll. Hipotraquelión.

HIPOVANADAT. m. Quím. Sal produída per la combinado del ácit hipovanádich ab una base. Hipo- vanadato.

HIPOVANÁDICH, CA. adj. Quim. Calificació d' un deis ácits produits per la combinació del vanadi ab 1* oxígen. Hipovanádico.

HIPOXIDAT, DA. adj. Quim. Que 's trova poch oxidat. Hipoxidado.

HIPSI. m. Guió o ratlleta horitsontal que uneix dues paraules.

HIPSILOGLOS. m. Med. Muscle que pertany a la llengna y al os hioides. Hipsilogloso.

HIPSÓGRAF. m. Persona entesa en la hipsografía. Hipsógrafo.

HIPSOGRAFÍA. f. Descripció deis llochs elevats. Hipsografía.

HIPSÓMERIA. f. Supresió o eliminació de varis divisors en una eqtiació. Hipsomeria.

HIPSÓMETRA. s. Qui entén Phipsometria. Hipsó- metra.

HIPSÓMETRE. m. Fis. Instrument pera amidar la diferencia d' aleada entre dos punts, per comparació de llurs respectives temperatures ab la de 1' aigua bullenta. Hipsómetro.

HIPSOMETRÍ A. f . Art d' amidar 1* altura absoluta d' un punt qualsevol del globus. Hipsometría.

HIPSOMETRICAMENT. adv. m. Segons la hipso- metría. Hlpsométricamente.

HIPURAT. m. Quim. Combinació d' ácit hipúrich ab una base. Hipurato.

HIPÚRICH. adj. m. Quim. Calificació d' un ácit que hi ais pixats deis animáis herbívors en general. Hipúrico.

HIPURITA. f. Min. Mena de pedra ab la figura de una qüa de cavall. Hipurita.

HIRCÁ, NA. adj. Cosa d' Hircania. Hircano. || s. Epítet del mar Caspi. Hircano.

HIRCAT. m. Quim. Combinació del ácit hírcich ab una base. Hircato.

HIRCH. ni. Zool. Mena de cabra selvatge. Hirco.

HIRCÍ, NA. adj. Zool. Qu' és análech o pertany al boch. Hircinlo. [| Bot. Se diu de certes plantes que fan una fetor semblanta a la del boch. Hircinio.

HÍRCICH, CA. adj. Quim. Epítet deis ácits produits per la savonificació de la hircina. Hírcico.

HIRCINA. f. Quim. Substancia que s' extreu del greix del boch o cabro. Hircina.

HIRCÍPEDI, A. adj. Zool. Que 'ls peus de ca- bra. Hircípedo. || Sobrenom deis sátirs perqué teníen els peus o potes de cabra. Hircípedo.

HIRCIPELE, A. adj. Zool. De peí semblant al del boch. Hircipelo.

HIRCISME. m. Fetor que fan les aixelles de certs homes. Sobaquina, hircistno.

HIRMA. f. Nóm de dona.

HIRUDINACIÓ. f. Med. Aplicació de sangoneres.

HISENDA. f. Les heretats y terres que algú pos- seeix. Hacienda. || Els bens y riqueses. Hacienda. || Ministeri de Hisenda. Hacienda.

ferse hisenda. fr. Comprarla. Hacendarse.

QUI HISENDA Y NO LA VEU, SE FA POBRE Y NO S' HO CREU. Re}. Ab que s' indica 'ls considerables perjudicis ab que comunament está subgecte qui abandona enterament les seues coses al cuidado d' un altre. Hacienda, tu dueño te vea; quien tenga hacienda que la atienda, y sino, que la venda.

H1SENDARSE. v. r. Adc.uirir bens. Hacendarse.

HISENDAT, DA. adj. Qui molta hisenda. Hacen- dado, heredado. || m. Rich. Rico, pudiente, hereda- do. || Pagés que travalla hisenda propia. Cosechero.

HISENDETA. f. dim. Hacendeja.

HISGINA. f. Principi de la cotxinilla qu' és lo que dona '1 color. HIsgina. |) Tint de color de grana. Hisgina.

HISINGERITA. f. Min. Mena de silicat de ferro hidratat. Hi- singerita.

HISNIGIRITA. f. Min. Mena de n trat aluminós que's trova a la Escandinavia.

H1SOP. m. Bot. Planta de la fam. de les llabiades, d' uns 40 centímetres d'alta, de moltes bran- ques, de fulles llargues, estretes y Uises, semblantes a les de la sajulida, les flors en forma d' es- piga d' un blau hermós. Hisopo. || Pal rodó de metall gaire sempre ab una bola foradada al cap, pera espargir P aigua benei- ta en certes funcions d' Iglesia. || SALPASSER. II Nóm propi del millor fabulista grech.

HISOPET. m. Bot. SAJULIDA DE MONTANYA.

HISOPIFOLIAT, DA. adj. De flors semblantes a les del hisop. Hisopifoliado.

HISOPINA. Quim. Álcali que alguns químichs su- posen que hi al hisop. Hisopina.

HISÓP1T. m. Vi preparat ab hisops cóm a remei.

HISPA, NA. s. y adj. Hispano.

HISPALENSE, s. y adj. Sevilla; natural o propi de Sevilla. Hispalense.

HISPAN (Rahnón). Biog. Bisbe cátala del siglexil que va morir en 1215. Va ésser un deis homes mes remarcables del seu temps, per sa sabiduría y vir- tuts. Va Uiurar al rei conqueridor de la tutela de Simó de Montfort. Va ésser el segon bisbe d' Alba- rracín, després de lliurada deis infidels aquella ciutat.

HISPANI, A. s. y adj. Natural o propi d' Espanya. Hispano.

HISPANIA. f. Nom llatí d' Espanya. Hispania.

HISPÁNICH, CA. adj. Pertanyent a o propi d' Es- panya. Hispánico.

hispani-americá. Que relació ab els paissos d' América ont se parla '1 castellá per haver sigut colonies d' Espanya. Hispano-americano.

Brot d' hisop

HIS

HIV

27

Hister

hispani-romA. Que pertany a la dominado deis romans. Hispano-romano.

HISPANISAR. v. a. Acréixer 1' influencia d' Es- panya en les altres terres.

HISPANISME. m. Carácter deis pobles hispans, en la llengua, eos- tutus, etc.

HISTER. m. Zool. Insectes co- leópters clavicornis, negres y bri- llants que vegeten en els cadavres y ais llochs putreíactes. Hister. HISTERA. f. MATR1U. HISTERALGIA. f. Med. Dolor o mal a la matriu. Histeralgia. HISTERANDRIA. f. Bot. Mena de plantes que teñen mes de deu estams inserts a un ovari inferior Histerandria.

HISTERÁNDRICH, CA. adj. Bot. Pertanyent a la histerandria. Histerándrico.

HISTÉRICH. m. Med. Mal de mare. Histérico, mal de madre. [| adj. Qui pateix d' histerisme.

HISTERISME. m. Med. Nom científich de la malal- tía que vulgarment se diu mal de mare. Histerismo, histérico.

HISTER1TIS. f. Med. Inflamado de la matriu. His- teritis.

HISTEROBUBONOCELI. f. Med. Trencadura de la matriu que surt per 1' anell inguinal. Histerobu- bonocele.

HISTEROCELE. f. M d. Trencadura causada pél pas de la matriu at avessant el peritoneu. Histero- cele.

HISTEROCÍSTICH, CA. adj. Med. Pertanyent a la matriu o a la bufeta. Histerocistico.

HISTEROCISTOCELE. f. Med. Trencadura de la matriu y de la bufeta alhora. Histerocistocele.

HISTEROFISSA. f. Med. Dilatado de la matriu péls gasos. Hlsterofisa.

HISTERÓGRAF. m. Med. Qui 's dedica a la histe- rografía. Histerógrafo.

HISTEROGRAFÍA. f. Med. Descripció de les ma- laltíes de la matriu. Histerografía.

HISTEROLITA. f. Min. Pedra o petrificado que s' assembla a les parts genitals de la dona. Hlstero- Hta.

HISTEROLOGÍA, f. Reí. Figura que consisteix en el trastorn deis pensaments, com efecte de 1' agitado del esperit. Histerología.

HISTEROLOXIA. f. Med. Obliqüitat de la matriu. HIsteroloxia.

HISTERÓMANA. f. Med. La dona atacada de his teromanía. Histerómana.

HISTEROMANÍA. f. Med. Furor uterí. Histeroma- nia.

HISTEROPTOSIS. f. Med. Trastorn de la matriu. Histeroptosls.

HISTERORREA. f. Med. Vessament de la matriu. Histerorrea.

HISTERÓSCOP. m. Med. Instrument ab quin auxi- li 's pot veure '1 coll de la matriu. Hísteróscopo.

HISTEROSTOMÁTOM. m. Cir. Instrument pera tallar el coll de la matriu, quan la duricia esquirrosa priva '1 part. Histerostomátomo

HISTEROSTOMATOMÍA. f. Cir. Tall que 's al coll de la bufeta. Histerostomatomía.

HISTEROTOM. m. Cir. Instrument pera obrir la matriu. Histerótomo.

HISTEROTOMÍA. f. Med. Anatomía de la matriu. Histeroíomía. || Cir. La operació cessárea. Histero- tomía.

HISTEROTOMOTOCIA. f. Med. Art de facilitar el

part per medi de la incisn de la matriu. Histeroto- motocia.

HISTÓGEN, A. adj. Epítet de la substancia animal generativa deis teixits orgánichs. Hlstógeno.

HISTOGENIA. f Formació deis teixits orgánichs. Histogenla. || Coneixement de la formació deis me- teixos teixits. Histogenla.

HISTÓGRAF. m. Qui 's dedica a la histografía Hlstógrafo.

HISTOGRAFÍA. f. Descripció deis teixits orgánichs Histografía.

HISTOLOGÍA, f. Historia deis teixits orgánichs. Histología.

HISTOLOGISTA. m. Qui 's dedica a la histología. HIstologista.

H1STONOM. m. Qui *s dedica a la histonomía. Histónomo.

HISTONOMÍA. f. Tractat sobre les liéis a que están subgectes la formació y disposlció deis teixits orgánichs. Histonomía.

HISTORIA f. Narrado, exposició de fets passats. Historia. || Contes, fábula. Historia. || Piní. La ta- picería o quadro que representa algún fet historien. Historia. || pl. RAONS, CONTES.

HISTORIA NATURAL. Ciencia que s' ocupa en rego- néixer, distingir, classificar y descriure 'ls éssers na- turals. Historia natural.

historia universal. La que compren tots els temps y pobles del mon. Historia universal.

DEiXARSE D' HISTORIES, fr. Anar directament a lo substancial. Dejarse de historias, de rodeos ó cuentos. II Deixarse de raons. Acabados sean cuentos; vaya el diablo por ruin.

FICarse en histories, fr. Ficarse en coses ardues que no s' entenen ni poden desembolicarse. Metersd en historias.

NO ESTAR PER histories, fr. No estar per brochs o raons. No estar para enredos ó chismes.

HISTORIACA.f. Aum. Historlón.

HISTORIADAMENT. adv. m. D' una manera his- toriada. Historiadamente.

HISTORIADOR, A. m. y f. Escríptor d' histories. Historiador, historiógrafo.

HISTORIAL, adj. HISTÓRICH.

HISTORIALMENT. adv. ni. HISTÓRICAMENT.

HISTORIAIRE. m. HISTORIADOR.

HISTORIAR, v. a. Narrar els fets passats, escriu- re historia.

HISTORIAT, DA. adj. Adornar ab escenes histó- riques. || Ter. Llenguatge o representació exagerades.

HISTÓRICAMENT. adv. m. D' un modo histórich. Históricamente, historialmente.

HISTÓRICH, CA. adj. Lo pertanyent a la historia. Histórico, historial.

HISTORIETA, f. dim. Historieta.

HISTORIÓGRAF. m. Historiador.

HISTORIOGRAFÍA, f. Art d' escriure la historia. Historiografía.

HISTORIÓLECH. m. Qui escriu o sap historiología. Historiólogo. || En sentit de burla, un mal historia- dor. Historiólogo

HISTORIOLOGÍA. f. Ciencia que tracta de la filo- sofía de la historia. Historiología.

HISTRIÓ, NA. s. y adj. Comediant, cómich, pa- llado, volantí, saltimbanquis. Histrión.

HIVERN. m. La estado mes freda del any, que 's comenta a 22 de Desembre y acava a 21 de Marg. Invierno.

NI HIVERN SENSE CAPA, NI ESTIU SENSE CARABAtJA. Ref. Denota que totes les coses teñen llur temps. Ni en invierno sin capa, ni en verano sin calabaza.

28

HOL

HOM

HIVERNACLE. m. invernacle.

HIVERNADA. f. La temporada d' hivern. Inver- nada.

HIVERNADER. ni. Lloch cómodo pera passar 1' hivern. Invernáculo, invernadero. || Lloch pera criar 'hi, en regions fredes o temperades, plantes tro- picals o que sois vi.ien ab una temperatura molt alta. Invernáculo, invernadero.

HIVERNAL. adj. Propi del hivern, pertanyent al hivern. Invernal.

HIVERNAR. v. a. Passar 1' hivern. Invernar.

HIVERNENCH. CA. adj. Pertanyent al hivern. In- vernizo. |1 Mena de fruita que madura a 1' hivern. || Propi del hivern. Invernizo.

HIX. Geog. Caseriu de la Cerdanya francesa agre- gat al ajuntament de Bourg Madame. En la seua igle- sia, del sigle XI, s' hi conserva una antigua pica d' aigua beneita y una Magestat molt notable. La població havía sigut capital de la Cerdanya en els temps mitgevals, fentse célebre péls seus mercats. El rei Alfons I va sejornar a Hix desde 1172 a 1196, en els mesos d' estiu.

HO. pron. Cóm: ho diré. Lo. II ¡Oh! || Indica '1 sub- gecte del qual se fa referencia.

HOBISNE. m. Sistema filosófich de Tomás Hobbes, moralista inglés.

HOC. adv. Ant. Si. || pron. AQÓ. || ENCARA.

HOC CERT ÉS. m. adv. p. u. Certament, en veritat. Si por cierto, cierto.

HOC LOCO. Loe . llatina. En aquest lloch; s' adopta a la conversa en son sentit recte.

HOC OPUS HIC LABOR EST. Expr. llatina. Vetisaqui la dificultat, aquesta és la obra. Equival a Prou fácil és fer propósits d' esmena, mes no ho és l' executarlos.

HODÓMETRE. m. Instrument pera amidar 1' espai recorregut. Hodómetro.

HODOMETRÍA. f. Art d' amidar les distancies re- corregudes. Hodometría.

HOENTS. m. pl. Ant. OYENTS.

HOFMANISTA. ni. Partidari de les doctrines he- rétiques d' Hoffman.

¡HOLA! interj. Que denota novetat y extranyesa. ¡Hola! || adv. De cridar. ¡Hola!

HOLANDA, f. batista. || Aiguardent sense anís.

HOLANDÉS, A. adj. Cosa d' Holanda. Holandés. II m. Idioma d' Holanda. Holandés. || m. Cert tamany de paper quelcóm mes curt que '1 marca major, molt usat en la tipografía. Certa enqua^ernació.

A LA holandesa, m. adv. Al us d' Holanda; s' apli- ca mes particularment a certa mena de cobertes de llibre. A la holandesa.

HOLCIMOS. m. Med. El fetge atacat d' un tumor. Holcimos.

HOLICISME. m. Locució comuna a totes les llen- gües que procede xen d' una meteixa mare.

HOLO. Veu grega que significa tot y s' anteposa a varíes paraules.

HOLOCAUST. m. Sacrifici en que 's consumía al foch tota la víctima. Holocausto. || La víctima que s' ofería en sacrifici. Holocausto. || Met. SACRIFICI.

HOLOCAUSTE. m. HOLOCAUST.

HOLOEDRÍA. f. Min. Cristall holoédrich. Ho- loedria.

HOLOÉDRICH, CA. adj. Que complertes totes les seues cares. Holcédrico.

HOLOFÁNER, A. adj. Entom. Epítet de les meta- morfosis complertes de!s insectes. Holofánero.

HOLOFLÍCTIT. m. Med. Mena de pústula. Holo- flíctido.

HOLOFRÍA. f. Zool. Infusoris poligastrichs que se troven ais bassals d' aigües a poca fondaria.

HOLOGÁSTR1CH, CA. adj. Que 1' abdomen am- pie. Hologástrico, hologastro.

HOLÓGRAF, A. adj For. Se diu del paper o dis- posició, especialment testamentaria, escrita y firma- da de iná del qui la fa u otorga. Hológrafo.

HOLÓMETRE. m. Instrument pera pendre 1' altura angular d' un punt sobre V horitsó. Holómetro.

HOLOMETRÍA. f. Art d' emplear 1' holómetre. Holometría.

HOLOMÉTRICAMENT. adv. m. Segons la holo- metría. Holométricamente.

HOLOMÉTRICH, CA. adj. Pertanyent a la holo- metría. Holométrico.

HOLOPÉTAL, A. adj. Bot. Que 'ls seus petáis sencers. Holopétalo.

HOLÓPOR, RA. adj. Fís. Qu' és tot ell poros. Ho- lóparo, poroso.

HOLÓPTER, A. adj. Que les ales complertes. Holóptero.

HOLOTÓNICH, CA. adj. Med. Propi de les malal- tíes qu' ataquen tot el eos; lo que les hi pertany. Holotónico.

HOLOTURI. m. Zool. Mena de crinoide, dita ortiga de mar, que al tocarla produeíx un dolor molt viu. Holoturio.

HOLOTURIA, f. Zool. Genre de radiaris pareguts a unes masses informes, ab la pell plena de forats. Holoturia.

HOLOTÚRIT, DA. adj. Pertanyent o paregut al holoturi. Holotúrido.

HOM. ni. HOME. || UN HOM. || JO.

JOVE HOM de RIBERA. Mogo de platja. Mozo de pla- ya ó de mar.

PITJOR ÉS HOM DESLLENGUAT QUE CAVALL DESEN- FRENAT. Re}. Manifesta qu' és preferible alguna des- ditxa al descrédit o afront, perqué aquest es irrepa- rable, y aquella pot tindre remei. Quien la fama ha perdida, muerto anda en la vida; sanan cuchilladas, más no malas palabras: más hiere mala palabra, que espada afilada.

QUAN UN HOM SE PENSA ESTAR BÉ, 'LS POLLS LI PI- QUEN. Ref. Denota la inconstanga y volubílitat de les coses terrenes. En este mundo cansado, ni bien cumplido ni bien acabado. || Se sol dir quan algú ha millorat la condició del seu estat y li dura poch. A días claros obscuros nublados.

HOMALOCÉFAL, A. adj. Que '1 cap aplanat. Homalocéfalo.

HOMALÓFIL, A. adj. Bot. Que les fulles planes. Homalófilo.

HOMATGE. m. Ant. HOMENATOE. || SUMISSIÓ.

HOME. m. Animal racional. Hombre. II El varó. Hombre, varón. || Qui ha arrivat a la etat viril, que regularment és deis 25 ais 45 o 50 anys. Hombre. || MARIT. || Qui 'ls requisits convenients pera alguna cosa. Hombre. || Jtint ab alguns substantius, per medi de la preposició de', qui poseeix les qualitats o coses significades per ells, cóm: home de valor, d' honor, etc. Hombre. || SÚBDIT, vassall.

HOME abonat. De crédit. Hombre de crédito.

HOME A HOME. m. adv. CAP A CAP.

HOME APASSIONAT NO VOL ÉSSER CONSOLAT. Ref. Denota que qui está posseit d' una veément ahicció no admet consol. Hombre apasionado no quiere ser consolado.

HOME BRUT: PLEBEU.

HOME casat, BURRO espatllat. Ref. fam. Denota que 1' home quan se casa s' abat molt, perdent la 1 1 í vertat de solter y adquirint noves obligacions. Casa- do y mal di.i todo en un día.

HOME COBART, NO TROVA DONA BONICA. Ref. De- nota que moltes vegades no 's logra lo que 's vol per no atrevirse a demanar'ho. Al hombre osado, la fortu-

HOM

HOM

29

na le da mano; quien no se aventura, no anda ni á ca- ballo ni á muía.

HOME COMANAT AB SES PROPIES MANS. Loe. ant. Vassall qu' ha prestat ¡urament en rao del feut que de son senyor, que 's feia ab bes u óscul a les mans. Hombre juramentado.

HOME D' ARMES. Qui anava a la guerra ab coraga, morrió, llanga y demás armes de ferro, aixís pera ell com r él seu cavall. Hombre de armas.

HOME DE BARQUES: MARINER.

HOME DE BAIX ESTAMENT O DE BAIXA MÁ. Hombre de baja esfera.

HOME DE BARRABAS. Dolent, pervers. Hombre de Barrabás, del diablo.

HOME DE BÉ. Home honrat, que cumpleix puntual- ment les seues obligacions. Hombre de bien ó de hecho.

HOME DE A TOTES PASSADES O DE TOTS QUATRE QUARTOS. Home de a mes no poder. Hombre de bien ó d macha martillo.

HOME DE BIQOT1S. Qui enteresa o severitat. Hombre de bigotes.

HOME DE CENTURIES O D* UN SIGLE. Qui SObreSSUrt entre 'ls del seu teinps. Hombre de un siglo.

HOME DE CONSELL: CONSELLER.

HOME DE CORATGE. Valent, ánimos, géneros y mag- nánim. Hombre de corazón ó de gran corazón.

HOME DE DAGA, TOT SE CONCAGA. Ref. Denota que la por fa portar armes a alguns, no essent aquesta la seua professió. Cargado de hierro, cargado de miedo.

HOME DE DEU. Beneit. Hombre de Dios, santo varón.

HOME DE D1NERS. Rich. Hombre adinerado.

HOME DE DISTINCIÓ. Qui ve de bona familia. Hom- bre de distinción ó distinguido.

HOME DE DUES CARES O DE MALA FE. Met. Fals, traidor. Hombre de dos caras ó de intención.

HOME D' ETAT, vell. Hombre de dias ó entrado en años; hombre mayor.

HOME D' ESGLEAS: Ant. ECCLESIÁSTICH.

HOME D' estat. Personatge u home de cort. Hom- bre de corte ó de Estado. || Polítich, cortesa. Hombre de Estado.

HOME D' EXPERIENCIA. Práctich y versat en les co- ses. Hombre de experiencia.

HOME DE fet. Qui ha proceit constantment ab hon- radesa y exactitut. Hombre de hecho.

HOME DE FONDO O DE TALENT. Qui te gran capaci- tat. Hombre de fondo.

HOME DE FORMA. Judiciós, entenimentat, puntual, exacte. Hombre deforma ó de peso.

home DE FORTUNA. Qui de curts principis arriva a grans empleus o riqueses. Hombre de fortuna.

HOME DE GRAN LECTURA. Literato

HOME DE GUST. Home de bona elecció. Hombre de gusto. || Qui 's tracta bé. Hombre de gusto. || Irón. De mal gust. Hombre de mal gusto.

home D' HUMOR. Home alegre y de bulla. Hombre de humor.

HOME DE LA VIDA AIRADA. El de vida llicensiosa, y '1 que 's precia de valent. Hombre de la vida airada.

home DEL CAMP. Qui 's dedica al art del pagés. Hombre del campo.

HOME DE LLETRES: LLETRAT.

home de MORTA. Ant. Vassall del feudalisme, que no tenía successió. Hombre de mano muerta. HOME DE MALA VIDA. HOME DE LA VIDA AIRADA. HOME DE MANS, DE MUNYECA, DE BRAÓ, etc. Qui és robust, fort y valent. Hombre de puños.

HOME DE MOLTS OFICIS, POBRE SEGUR. Ref. Literal. Quien muchos oficios tiene, de hambre se muere. HOME DE NEGOCIS. Negociant. Hombre de negocios. home de palla. Qui val pera poch. Hombre de paja. || Met. Qui en nom d' un altre emprén algún ne- goci o arrendament. Capa rola, cabeza o testa de hierro.

HOME DE PARATGE. Ant. VEÍ. || Ant. Tots aquells de bons solars qu' ajudaven ais sobirans en llurs conquistes. Hombre de paraje.

HOME DE PASSATGE: PASSATGER. HOME DE PÉS. El sensat o judiciós. Hombre de peso. home DE PlT. Valerós, constant, de gran serenitat. Hombre de pecho. || Fort y atrevit. Hombre de pelo en pecho.

HOME DE POCH MES O MENYS O DE POCH SE ME *N DONA. Home sense importancia. Hombre de poco más ó menos.

home de PRO. L' home de bé, savi o útil al públich. Hombre de pro ó de provecho.

HOME DE PROFIT. HOME DE PRO.

HOME DE SEGONA intenciÓ. El malicies y astut. Hombre de intención.

HOME DE SUPOSICIÓ. Home de distinció, de carác- ter. Hombre de cuenta.

HOME DESDIT NO VAL UN ARD1T. Ref. Ab que's nota al qui no cumpleix la seua paraula o se 'n retracta. Hombre sin palabra, no vale nada.

HOME D' UPA. El de molta suposició o de molta nutoritat. Hombre de copete. || Qui és molt estimat o aplaudit per les seues prendes naturals y obra ab cordura, o gran empleu. Hombre de tamaño.

HOME DE veres O verídich. Home naturalment serio y enemich de bromes. Hombre de veras.

home de vila. Veí d' estament pía d' alguna vila o lloch, a distinció del noble. Villano.

HOME ENAMORAT MAI CASA AB SOBRAT. Ref. Denota que 'ls enamorats regularment son dissipadors, y no procuren estalviar. Hombre enamorado, nunca casa por sobrado.

HOME ESCANYAT. Avaro, mesquí. Hombre menudo, ruin.

HOME espiritual. El dedicat a la virtut y contem- plado. Hombre espiritual.

HOME EXPER1MENTAT. HOME D' EXPERIENCIA.

HOME FET. Qui ha arrivat a la etat adulta. Hombre hecho. II Met. Instruit o versat en alguna facultat. Hombre hecho.

home FRANCH. lngenu, de veritat. Hombre liso, ó llano, francote.

HOME MES VARIABLE QUE 'L VENT O QUE 'L CAMA- lleó. Molt inconstant. Más mudable que el camaleón ó que una veleta.

home PERA POCH. De poch esperit. Hombre para poco.

HOME PERA TOT. Qui aptitut o suficiencia pera desempenyar qualsevulla cosa. Hombre de armas tomar.

HOME PLÉ. Met. Molt savi. Hombre lleno.

HOME POBRE, PLÉ DE TRACES O CARREGAT DE MA- NYES. Ref. Ensenya que la pobresa es comunament enginyosa, y posa en práctica tots els medis possi- bles pera '1 seu alivi. Hombre pobre todo es trazas: la necesidad hace maestro.

HOME PREVINGUT VAL PER DOS. Ref. Ensenya quant serveix la prevenció pera conseguir fácilment lo que se desitja. Hombre prevenido ó apercibido vale por dos. || Ensenya que qui 's prevé a temps porta vensuda la meitat del perill. Hombre apercibido, medio com- batido.

HOME PROPI. Ant. Vassall poseit en propietat, o la persona donada en senyoriu juntament ab la térra, en virtut de lo qual pagava certs tribuís al senyor. Collazo.

HOME ROIG NO 'T FACÍ GOIG; Y HOME ROIG Y GOS PELUT PRIMER MORT QUE CONEGUT. Ref. Denota que tant els homes de aquest peí com els dits animáis so- len ésser dolents de mena. La persona sanguínea y el perro lanudo, primero muerto que lo vea ninguno; de este pelo ni galo ni perro.

HOME VALENT Y BOTA DE BON VI AVIAT S' ACAVEN. Ref. ACAVARSE.

HOME XAPAT. De molt judici. Hombre de peso ó de chapa.

AL HOME BAJÁ DONEULI 'L DIT Y SE 'N PENDRA LA MÁ. Ref. Aconsella que no 's tingui molta familiari- tat ab els malcriats, pera que no 's prenguin mes

30

HOM

HOM

confianza de la que 'ls correspón. Al villano dale el pie y tomará la mano.

AL HOME GELÓS, D' UN MAL FERNHI DOS. Ref. Deno- ta qu' un gelós ab les seues impertinencies dona mo- tiu a que la dona li siguí infidel. Al hombre celoso el cuerno en el ojo.

AL HOME MAJOR, DONARLI HONOR. Ref. Denota '1 respecte que devém tindre ais majors en etat. Al hombre mayor, darle honor.

al home tot L' hi está BÉ. Loe. fam. Denota que els honies poden obrar ab mes llivertat que les do- nes, y no els hi és tan vist. El hombre haga ciento, la mujer no la toque el viento.

AL HOME VELL MUDEULI L' AIRE Y DEIXARÁ LA PELL. Ref. Adverteix quan perillos és mudar de clima quan s' és vell. Al viejo múdale el aire, y darte ha el pelle- jo; al buen viejo múdale el pesebre, y dejará el pellejo.

BON HOME. Met. Sencill. Buen hombre, buen Juan, Juan de buen alma.

DEL HOME QUE DE TU FÍA, FÍA TU QU' ÉS CORTESÍA. Ref. Adverteix que devém fer confianza de qui 'n fa de nosaltres. El hombre que de ti fía, fiate que es cortesía.

DELS HOMES ÉS ERRAR, DE BESTIES PERSEVERAR EN L' ERRO. Ref. Denota que 'ls homes han d' ésser dó- cils a la correcció. De hombres es errar, de bestias perseverar en el error.

DELS HOMES HA FET AUSENCIA, SEGONS DIUEN, LA PRUDENCIA. Ref. Denota quant extesa está la impru- dencia, o que 1' obrar ab imprudencia és molt comú. Todos somos locos, los unos y los otros; si la locura fuese dolores, en cada casa habría voces.

D' UN HOME BEN CUIDAT N' HI PER MOLTS ANYS. Loe. fam. Denota quant condueix el cuidarse y trac- tarse pera allargar la vida. Como te curas, duras; ó el viejo que se cura, cien años dura.

ENTRE HOME Y DONA 'L DIABLE HI BALLA AL MITG. Ref. NI DONA PROP DE VARONS, etc.

ÉS HOME, O ÉS TOT UN HOME. Loe. Denota qu' algú és savi, gran en la seua classe. Es hombre.

ÉS GRAN HOME DEMUNT D' UN BANCH. Loe. fam. HOME DE PALLA.

ÉS L' HOME MES BO QUE HI SOTA LA CAPA DEL CEL, O ÉS EL MILLOR HOME DEL MON O QUE TREPITJA LA TERRA. Loe. Manífesta la molta bontat d' algú. Es lo mejor que sustenta la tierra, ó que calienta el sol.

ÉS UN BON HOME, PERO D' AQUÍ NO PASSA. Loe. Manífesta qu' algú és bó, pero que poca habilítat o alean?. Buen hombre, pero mal sastre.

ÉSSER UN HOME COM CAL. fr. COMPLERT, RESPEC- TABLE.

ÉSSER HOME DE GRAN AFFER. fr. AFFER.

ÉSSER HOME DE COMPTE. fr. COMP7E.

ÉSSER home DE PARAULA. fr. Complirla. Ser hombre de su palabra.

ÉSSER home pera qualsevulla COSA. fr. Pera de- notar qu' algú és capá? de qualsevol atentat. Ser hombre para cualquier cosa.

FER L' HOME. fr. Volguer 'ho semblar; se diu deis nois quan volen fer coses propies deis homes. Hom- brear; hacer del hombre. || Met. Voler igualarse ab al- tres en saver o en altres qualitats. Hombrear; hom- brearse.

FER MES QUE D' HOME. fr. Fer algú mes de lo que d' ell s' esperava. Hacer más que de hombre.

FERSE home. Se diu del Fill de Deu quan s' encar- na. Hacerse hombre; humanarse, humanizarse. || Tam- bé 's diu del noi que creíx y 's va acostant a la pu- bertat. Hacerse hombre.

GRAN HOME, MOLT HOME, TOT UN HOME. El de grans prendes y qualitats. Hombrón, grande hombre.

GUARDA 'T D' HOME MAL BARBAT Y DE VENT ACA- NALAT. Ref. Denota que abdues coses son perilloses o de mala condició. Guárdate de hombre mal barbado y de viento acanalado.

JA És HOME. Loe. Denota qu' algú passa de 1' etat de noi. Es ya hombre.

L' HOME BESA MANS QUE VOLDRÍA VEURE CREMA- DES. S' aplica a qui obsequia y serveix a un altre per necessitat o per forr;a. Manos besa el hombre que qui- siera ver quemadas ó cortadas.

V HOME DE A TOT ARREU ÉS BEN ARRIVAT. Ref. Significa que 1' home de bé, encare qu' estigui en país extranger y lluny de la seua patria, trova amíc s y lo que necessita. Al buen varón, tierras ajenas su patria le son.

L' HOME DEL MAL QUE HA POR, D' AQUELL MORT. Ref. Significa '1 gran cuidado ab que s' lia d' escullir lo que 's vol fer a y efecte de no caure en el me- teix mal que 's vol evitar. El hombre del mal que teme, de ése muere; huyendo del perejil le nació en la frente.

L' HOME DE CONFIAT, PREST ÉS PERDUT Y ACA- VAT. Ref. Denota que qui viu massa confiat de si meteix, per no consultar ab qui sab mes qu' ell, co- met erros que li causen grans perjudicis. No hay quien yerre, sino quien su parecer quiere.

L' home tot lo QUE vol. Loe. Denota que quan algú ganes de fer una cosa, pot íerla, per mes di- fícil que sigui, encare que ab mes o menys perfecció. No falte voluntad, que no faltará lugar.

L' HOME HA DE TINDRE DEU ANYS MES QUE LA DONA. Loe. Aconsella que convé que 1' home tingui algún temps mes que la dona ab qui 's casa. La mujer quin- ceta y el hombre de treinta; á la moza con el moco y al mozo con el bozo.

L' HOME PER L' ENTENIMENT SE DISTINGEIX DEL JU- MENT. Ref. Ab que 's reprén ais homes que no obren conforme a la rao. El entendimiento distingue al hom- bre del jumento.

V HOME PER LA PARAULA Y 'L BOU PER LA BANYA. Ref Denota que 'ls homes queden lli?ats pera cum- plir la paraula, com el bou junyit per les banyes pera llaurar, etc. Al hombre por la pal ~bra y al buey por el asta.

V HOME PROPOSA Y DEU DlSPOSA. Ref. Ensenya que '1 logro de les nostres determinacions dependeix precisament de Deu. El hombre propone y Dios dis- pone.

L' HOME QUAN VOL Y LA DONA QUAN POT. Loe. CASA TON FILL, etc.

L' HOME QU' ESTÁ ENFANGAT BUSCA LI FASSIN COS- TAT. Ref. Denota que qui está compromés en una cosa, voldría fer 'hi entrar ais altres. El que está en el lodo, querría meter a otro.

L' HOME QU' ESTÁ OCIOS, NO VIU AB GAIRE REPÓS. Ref. Manífesta que qui no qué fer, ell meteix se 'n busca en propi dany o no viu tranquil, perqué no lo necessari. El hombre ocioso, no tiene reposo; el hombre perezoso, siempre es menesteroso.

L' HOME QUE 'L VALENT ÉS L' ÚLTIM AL SOME- TENT. Ref. Reprén ais que prometen fer molt quan no hi perill y en arrivant la ocasió s' acobardeixen y no fant res. Antes de la hora, gran denuedo; venidos al punto, mucho miedo.

L' HOME QUE NO SAP SUMAR, MAI SABRÁ MULTIPLI- CAR. Ref. Denota que totes les coses volen ordre y métode, comen?ant pél principi. El que no sabe sumar, no sabrá multiplicar; principio quieren las cosas.

L' HOME QUE NO QUÉFER, PRENGUI VAIXELL O muller. Ref. y altres: SI ESTAR MAL VOLS A TON PLER, VES PER MAR O PREN MULLER. Ref. Denota que el qui está ocios, en qualsevulla d' aqüestes dues co- ses tindrá molt en que ocuparse. Quien no tuviese que hacer, arme navio ó tome mujer.

L' HOME QUE MENJA FEL, NO POT VOMITAR MEL. Ref. BOCA AMARGA, etc.

L' HOME QUE VOL MENTIR, GRAN MEMORIA HA DE TEÑIR. Ref. Que denota ésser molt fácil descubrir al mentider, perqué no pot recordar totes les mentides que inventa, contradientse molt sovint. El mentir pide memoria; más presto se coge al mentiroso que al cojo.

V HOME SIGUÍ DE RABASSA MENTRES LA VIDA 'T FACA. Ref. Denota que a les dones pera casarse mes

HOM

HOM

31

les mou 1' interés que la qualitat del home. Dadme marido rico, siquiera sea borrico.

L' HOME VAL tant COM TÉ. Loe. prov. Pera signifi- car que 's mes o menys cas d' una persona segons qu' és mes o menys rica. Tanto vates como has, ó tan- to tienes, tanto vales.

V HOME VOL LA TRAICIÓ, PERO NO 'L TRAIDOR. Ref. Ensenya qu' encara qu' agradi la traició, perqué és útil al que la solicita, s' aborreix al traidor, perqué ningú pot fiarse 'n. La traición place, mas no el que la hace.

MAI SERÁS HOME PRUDENT, CONTRAPUNTANT A LA GENT. Ref. Denota que '1 qui posa embolichs o con- fusions entre les persones és abominable. Será un so- lemne imprudente, quien desavenga á la gente.

MES VAL MATAR UN HOME QUE POSAR UN MAL COS- TUM. Ref. Dona a entendre quant mal és posar un mal costum perjudicial. No ordenes regla, que ponga mal Juero en la tierra.

MIL HOMES Met. Home molt petit. Arrancapinos, gigante en tierra de enanos.

MITG HOME. Monstre la meitat home. Semihombre, medio hombre. || HOMENET.

NI home tiple NI DONA baixÓ. Ref. Qu' argüeix per la irregularitat de les coses els mals efectes d' elles. Ni hombre tiple, ni mujer bajón, ó ni hombre que hable como mujer, ni mujer que hable como monja.

CAP HOME POT SAPIGUER, SINO DEU, LO QU' HA D' ÉSSER. Ref. Manifesta que sois Deu sap lo qu' ha d' esdevindre. Ninguno puede saber, sino Dios, lo que ha de ser

NO hi home SENSE HOME. Ref. Denota qu' és molt difícil fer fortuna sense cap protector. No hay hombre sin hombre; aquellos son ricos que tienen mu- chos amigos.

NO 'S CONEIX L' HOME PERDUT FINS A TANT QU' ÉS ABATUT. Ref. Denota que quan tenim el bé, no pro- curem conservarlo, pensant que mai ens ha de man- car, y voldríem remeiar'ho quan ja no hi som a temps. Nadie se cree perdido, hasta que se ve abatido; el bien no es conocido, hasta que es perdido.

NO ETS O NO SERÁS home. Loe. fam. Ab que 's tracta de cobart a algú si no lo qu' ell diu o se li proposa. No eres ó no serás hombre.

no tindre home. fr. No tindre protector. No tener hombre, no tener brazo.

POBRE home. Subgecte de poca habilitat o esperit, pero de bon natural. Pobrete. || Miserable, escás y apoca t. Hombre menudo.

portarse COM un home fr. Obrar savia y corat- josament. Obrar como hombre ó como muy hombre.

QUAL L' home tal la ORACió. Loe. Denota que cada parla segons alió de que 's trova afecta t o confor- me al seu coneixement y crianza. Cada uno habla como quien es.

QUAN UN HOME'S VOL CASAR, VIA FÓS HA DE CRIDAR. Ref. Cuando te quieras casar, á rebato has de tocar.

HOME (Tuch del). Orog. En la frontera de la Valí d' Aran ab Franga (2,660 met). || —(TURÓ DEL). Pich mes enlairat del Montseny, a 1,699 met. d' altura al O. d' Arbucies

HOME RULE. Mots inglesos, molt usats, qu' equi- valen a partidaris de govern autonomista, com home rule, vol dir també govern autó- nom de que gosen algunes colo- nies ingleses, y és 1' aspiració deis irlandesos. HOMEBÓ. n. p. Homobono. HOMELLS. Gzog. Nóm antich del poblé d' Omells de Nogaya, prov. de Lleida.

HOME MORT ( Font del). Hi- drog. Al cami de Queralps, el Pas deis Lladres, a la Valí de Ribes, a i' altitut de 1800 met., entre un gros claper de ro- ques, al entreforch ab el c!ot del Borrut.

Segell d' Homells

HOMENÁQ. ni. aum. Hombrón, hombracho, hom- brachón, hombronazo.

HOMENARRO. adj. sup. Vulg. Home gran, molt gros. Hombrazo.

HOMENATGE. ni. Jurament solemne de fidelitat que feien els vassalls al senyor de qui posseíen al- gún feut. Homenaje. || Met. Respecte, veneració, su- missió. Homenaje.

HOMENATGE Personal. Aquell en que '1 qui 'I pres- tava s' obligava a servir personalment al seu senyor. Homenaje personal.

PAGAR homenatge. fr. Servir algú personalment al seu senyor. Rendir homenaje.

HOMENET. m. dim. Hombrecillo, hombrezuelo.

HOMENET DE COURE, VESTIT DE PERGAMÍ. Loe. HOME DE PALLA.

HOMENIL. adj. Ant. Varonil, viril.

HOMENÍVOL. adj. Ant. Varonil.

HOMENOT. adj. desp. MAL HOME.

HOMEÓPATA., m. Med. El metge que cura per la homeopatía. Homeópata. || Partidari de la homeopa- tía. Homeópata.

HOMEOPATÍA, f. Med. Sistema de curar ab les meteixes substancies que produeixen al eos huma fe- nómens análechs ais de les malaltíes que 's volen cu- rar. Homeopatía.

HOMEOPÁTICAMENT. adv. m. Med. Segons el sistema homeopátich. Homeopáticamente.

HOMEOPÁTICH, CA. adj Med. Pertanyent a o propi de la homeopatía. Homeopático. || Fig. Petit, diminuí. Homeopático.

HOMEOPATINAR. v. a. Curar per la homeopatía.

HOMEOPLASTIA. f. Med. Formado de teixits ac- cidentáis, análechs ais del estat normal. Horneo- plastia.

HOMEOPLÁSTICH, CA. adj. Med. Pertanyent a la homeoplastia. Homeoplástico.

HOMEOSIS. f. Ret. Figura que 's comet quan s'as- simila una cosa a un' aitra. Homeosis.

HOMEÓTELEUTA. f. Ret. Figura que consisteix en acabar d' una meteixa manera tots els membres d' un període. Homeoteleuta.

HOMÉRICH, CA. adj. Propi d' Homer, análech o molt semblant al seu estil, escrits o personatges. Homérico. || Gran, épich.

HOMES MORTS (Collada deis). Orog. Montanya que hi entre '1 torrent del Vilardell y la riera de Feytús, a tramontana de Llanas, prov. de Girona; 1,375 met. d' altitut.

HOMEY. m. Ant. HOMICIDI.

HOMEYER. v. a. MATAR. || m. Ant. y

HOMEYERS. adj. HOMICIDA.

HOMICIDA, m. La persona que mata a un' altra. Homicida.

HOMICIDI. m. Mort injusta y violenta d' algún home. Homicidio, asesinato.

HOMICIDIARI. m. Ant. Homicida.

HOMILÉCTICA. f. Coneixement deis autors sa- gráis. Homiléctica.

HOMILÍA, f. Plática que per objecte explicar algún assumpte relligiós. Homilía.

HOMILIARI. m. Colecció d' homilies. Homiliario.

HOMIOSIS. f. Med. Cocció del such nodritiu. Ho- miosiS. || DIGESTIÓ.

HOMO. m. Home a Mallorca y en algúns punts del Llenguadoch. || Veu grega que significa igual y com- pon algunes paraules.

HOMOCENTRE. m. Centre comú de dos o mes cer- cles. Homocentro.

HOMOCÉNTRICAMENT. adv. m. D' una manera homocéntrica. Homocéntricamente.

32

HOM

HON

HOMOCÉNTRICH, CA. adj. Epítet deis cercles que teñen un centre comú. Homocéntrico.

HOMOEDRE. adj. Min. Calificació d' un cristall complert que totes les seues cares. Homoedro.

HOMÓFACH, GA. m. Qui menja carn crua. Homo- fago.

HOMOFAGIA. f. Med. Us de viandes crues. Horao- fagia.

HOMOFOCAL. adj. Lo que un meteix focus. Homofocal.

HOMÓFON, A. adj. Lo que '1 meteix so. Homó- fono.

HOMOFONÍA. í. Acció de cantar ab un unifor- me. Homofonia.

HOMOGAMIA. f. Bot. Creixenqa simultania deis orgues d' abdós sex s d' una planta. Homogamia.

HOMOGÁMICH, CA. adj. Bot. Que les flors uni- sexuals. Homógamo.

HOMOGENIAMENT. adv. m. D' una manera lio- mogénia. Homogéneamente.

HOMOGENEITAT. f. FU. La qualitat d' homogé- n¡. Homogeneidad.

HOMOGENI, A. adj. FU. S' aplica ais cossos de una meteixa naturaleza y propietats. Homogéneo. || Arit. Se diu de les quantitats d' una meteixa mena o deis nombres irracionals que teñen un meteix signe radical. Homogéneo.

HOMOGENIA. f. Origen d' un ésser produit per un o dos de la meteixa especie. Homogenia.

HOMÓGRAF, A. adj. Epítet de les paraules idéntiques en la forma, y diver- ses en el sentit. Homógrafo

HOMOL. m.

Zool. Crustacis

decapodis bra-

quirs, quin tipus

se trova al Me-

diterrani, no

atantsantse mai

a la costa. la semblanga d' una pedra coberta

de productes marins, cobrint tot son eos de tubér-

culs. Homolo.

HÓMÓLECH, GA. adj. Geom. S' aplica ais costats corresponents de figures semblantes. Homólogo. || Lóg. EQUÍVOCH.

HOMOLOGAC1Ó. f. Consentiment tácit de les parts a la sentencia arbitral. Homologación.

HOMOLOGEITAT. f. Qualitat de lo homólech. Ho- mologeidad.

HOMOMÓLECH, GA. adj. Que igual nom que un altre obgecte. Homomólogo.

HOMÓPTER, RA. adj. Entom. Denominació deis insectes d' ales análogues. Homóptero.

HOMOMORF, A. adj. Que la meteixa forma. Homomorfo.

HOMÓNIM. adj. Que un meteix nom. Homó- nimo.

HOMONIMIA. f. Qualitat de lo qu' és homónim. Homonimia.

HOMÓNOM, A. adj. Que igual mida y mesura. Homónomo.

HOMOSFEROÉDR1CH, CA. adj. Min. L' octaedre regular. Homosferoédrico.

HOMS (Joan Antoni). Biog. Notable esculptor mallorquí. Autor del famós St. Crist de ¡vori, trava- llat en 1694 pera '1 convent deis dominichs de Palma. La itnatge de St. Joseph portant a Jesús per la niá, existent a la iglesia de St. Miquel, de Palma, obra

Homol

d' ell, és considerada com la mellor figura del sant que existeix a la illa; aixis com el sen autor és tingut pél mellor esculptor mallorquí del sigle xvil. Va mo- rir a Palma en 1748.

Y BALLE (GASPAR). Biog. Esculptor mallorquí del sigle Xin, fill del artista famós Joan Antoni. Tra- vallá els grans relleus de les claus deis archs de la iglesia de Sta. María del cami, a Mallorca. Va morir a Palma en 1750.

Y PICORNELL (GASPAR). Biog. Esculptor mallor- quí. Deixeble de son pare Gaspar. Travallá a Ibiga alguns retaules pera la catedral, els ornaments de 1' orga, y la capella de St. Tomás en el convent deis dominichs. De retorn a Palma va ésser catiti deis se- rraíns; mes varen rescatarlo. És autor del St. Miquel que corona el campanar de sa parroquia de Palma (1704). També és d' ell la capella del Cor de Jesús a les caputxines de Palma. Els seus dos filis Jaume y Pau, derrers artistes de la familia, varen morir joves abans del 1835.

HOMOYÓPTOTE. m. Ret. Figura que consisteix en acavar tots els membres d' un període pél meteix cas. Homoyóptote.

HOMOYOTELENTON. m. Ret. Figura consistent en la consonancia de les terminacions de cada un deis membres d' un periode. Homoyotelenton.

HOMOYOTOMÍA. f. Med. Escarificació del pala- dar y de les amigdales. Homoyotomía.

HOMOYOTÓMICH, CA. adj. Med. Pertanyent o relatiu a la homoyotomía. Homoyotómico.

HON. adv. ONT.

HONDÓN. Geog. Caseriu del terme de Monóvar, prov. d' Alacant. || DE LAS NIEVES. Poblé de la prov. d' Alacant, bisb. d' Oriola, part. jud. de No- velda; és a la vora de la riera de Tolomó y 3,670 han. || —DE LOS FRAILES (el). Caseriu del terme de Hondón de les Nieves, prov. d' Alacant.

HONÉSSIM. n. p. Onésimo.

HONEST, A. adj. Decoros, decent. Honesto. ¡| Cast, virtuós, modest. Honesto. || Parlant del preu, just, raonable. Honesto, justo, razonable. || n. p. Honesto.

HONESTAMENT. adv. m. Ab decoro, ab decencia. Honestamente.

HONESTAT. f. y

HONESTETAT. f. Compostura, modestia, decoro. Honestidad. || Puresa contraria al vici de la luxuria. Honestidad, castidad.

HONOR, m. Respecte que 's deu a algú. Honor. || Estimació, fama, Honor. || Honestetat y recato de les dones. Honor. || Aplauso, obsequi, celebritat d' al- guna cosa. Honor. [| Valor deis homes. Honor. || Ant. PREDI, FINCA, PROPIETAT. || pl. Dignitats, cárreclis o empleus. Honores. || Títol y facultat de poderse algú anomenar com si tingues un empleu que no té. Ho- nores.

A TOTA VOSTRA HONOR E COMPLACENCIA APA- RELLAT. fr. Ant. De usted atento seguro servidor.

FER HONOR, fr. Il-lustrar, fer memorable, com: Vir- gili fa honor al sigle d' August. Hacer, dar honor.

PORTAR HONOR, fr. Honrar, respectar. Honrar.

HONORABLE, adj Digne, mereixedor d' honra y respecte. Honorable. || Ant. Tractament que 's do- nava ais mercaders. Honorable.

HONORABLEMENT. adv. m. Ab honor y Ilustre. Honorablemente, honoríficamente, honradamente.

HONORAR. v. a. HONRAR.

HONORARI, A. adj. Lo que dona honor. Honora- rio. || m. Sou d' honor, paga, salari. Honorario. || Qui lionors d' un empleu o dignitat sense exer- cirlo. Honorario.

HONORAT. m. Nom propi d' home. Honorato. || p. p. de HONORAR.

HOP

HOR

33

HONORAT DE SANTA MARÍA. Biog. Ecclesiás- ticli de 1' ordre carmelitana, que va néixer a Limoges (Mitgdía de Franca) en 1651 y va morir en 1729. Va fruir de prestigi a Tolosa, y fou enviat cóm a mis- sioner a les escales llevantines. Va escriure algunes obres teológiques, y a son retorn a Franca va ésser provincial y visitador general de la seua ordre. HONORI. ni. n. personal. Honorio. HONORIFICACIÓ. f. Ant. V acció y efecte d' ho- norificar. Honorificación.

HONORÍFICAMENT. adv. m. Honradament, ab ho- nor, ab distinció. Honoríficamente. HONORIF1CAR. v. a. HONRAR. HONORÍFICH, CA. adj. Lo que dona honor. Ho- norífico.

HONRA, f. Llustre, esplendor, dignitat. Honra. || Castetat. || Bona opinió, fama. Honra, honor. || Alerce o gracia que 's o reb. Honra. || Pundonor. Honra || utilitat, SERVEi. || pl. Funerals. Honras, exequias.

HONRA Y PROF1T, NO CABEN DINS D' UN BOLSICH. Ref. Denota que 'Is empleus d' honor y distinció no solen ésser de inolt de son. Honra y provecho no ca- ben en un saco.

FER honres, fr. Fer demostracions d' apreci. Ha- cer honras. || Fer els funerals pera 'ls difunts. Hacer honras.

ESDEVÉ LA HONRA A QUI NO LA MEREIX. Ref. Que adverteix que les mes de les vegades logren les for- tunes y bens d' aquest nion els que menys ho merei- xen. Al más ruin puerco la mejor bellota.

MES VAL HONRA QUE diners. Ref. Denota que la bontat y bona opinió son preferibles a les riqueses. Mi hacienda me llevarás, mi fama me dejarás.

MES VAL MORIR AB HONRA, QUE VIURE AB DESHON- RA. Denota quan dolent és perdre la bona opinió u honra. Quien la fama ha perdida, muerto anda en la vida; más vale morir con honra, que deshonrado vivir. QUI CARA VEU, Cara HONRA. Ref. Cara á cara ver- güenza se cata.

HONRADAMENT. adv. m. Honestament. Honra- damente.

HONRADESA. f. Bona conducta, rectitut, bontat. Honradez.

HONRADÍSS1M, A. adj. sup. Honradísimo. HONRAR, v. a. Respectar, reverenciar, adorar. Honrar. || Afavorir, manifestar agrado envers els in- feriors Honrar. || Autorisar, condecorar, donar cré- dit y estimado. Honrar. || Exaltar ab alabances. Honrar.

HONRARSE. V. r. SERVIRSE, APROFITARSE. HONRAT, DA. p. p. Honrado. || adj. Qui mira per la seua honra y reputado. Honrado || fincat, ACAU- DALAT.

HONRÓS, A. adj. Lo que honor. Honroso, ho- norífico. || Honest, noble. Honroso.

HONROSAMENT. adv. m. HONRADAMENT. HONROSÍSSIM, A. adj. sup. Honrosísimo. HONRETA. f. dim. Punt d' honor, tocudería. HONT. adv. 11. ont. || Ter. arañes, font. HONTA. f. Ant. AFRONT, VERGONYA, DESASTRE. anar A HONTA. fr. Ant. Anar avergonyit. Ir aver- gonzado.

HONTAR. V. n. Ant. DESHONRAR, AVEROONYIR. HONTAT. p. pas. Avergonyit. Avergonzado. HONTÉS, A. adj. Ant. Deshonrós. HOPA. f. Mena de sotana usada antiguament, y adoptada ara cóm a símbol de infamado.

HOPALANDA, f. Túnica de vestir que s' usava en les derreríes del període mitgeval y ais comencos del sigle XVI, y que va ésser el distintiu d' alguns cá- rrechs oficiáis. Venía a ésser a mena de gramalla, y

DIC. CAT.-V. II. 5.

era de distint color segons la dignitat del trajo. || Fam. Qualsevulla vestimenta qu' envolta M eos, sía prou ampie o massa folgada.

HOPLITA. f. Min. Pedra piritosa molt bonica. Ho- plita. || Pedra coberta d' una capa metálica. Ho- plita.

HOPLÍTIDES. f. pl. Arq. Les estatúes de dones armades que 's posen a alguns frontis d' edificis. Hi- plítidas.

HORA. f. Cada una de les 24 parts del día natural o del espai de temps en que '1 sol passa dues vega- des pél meridiá d' un punt. Hora. || El temps deter- minat y a propósit pera alguna cosa. Hora. || L' es- pai de 12 a 1 en que 1' Iglesia celebra '1 misteri de la Ascenció. Hora. || L' espai de camí que 's passa en una hora. Hora. || Instant, cóm: a l' hora d' espirar. Hora || pl. Llibre del ofici de la Mare de Den. Ho- ras. || La prima, tercia, sexta y nona en 1' ofici diví. Horas.

HORA BAIXA. Loe. Hora avanzada, adelantada.

HORA daurada. V afortunada. Hora dorada, feliz.

HORA DE bona paraula. fr. Ant. Al toque de ora- ciones.

hora DE completes. Hora de completas.

hora del seny del avemaría. fr. Al toque del Ave- maria.

HORA DELS primers POLLS. fr. Ant. A la matinada. Al primer canto del gallo; al apuntar el alba, la alba.

HORA nona. Loe. ant. Les tres de la tarde, hora en que dinaven els reis d' Aragó. Las tres.

HORES CAnÓniques. Les diferentes parts en que está dividit 1' ofici diví. Horas canónicas.

HORES MAJORS. Les matines, laudes y vespres del meteix ofici. Horas mayores.

HORES MENORS. La prima, tercia, sexta, nona y completes. Horas menores.

A bon HORA. m. adv. Fam. met. Dejorn. A buen hora.

A BON O A TAL HORA TJ IXI 'L SOL Y A BON HORA T llevis. Expr. Se reprén al que arriva tart o cambia les hores quan parla. A tal hora te amanezca.

A HORA DE despertada, fr. Al despertar.

A LA bona HORA. fr. Buenamente, en buena hora.

A la HORA. Loe. Al temps que s' ha senyalat. A tiempo

A LA HORA DEL SENY DEL LLADRE. Loe. A la hora en que 's tocava la campana d' avís pera que tothóm se recullís y 's tanques a casa. A la queda ó á hora de la queda ó de queda.

AL HORA. m. adv. Juntament, a un meteix temps, de un plegat. A un tiempo, juntamente.

ABANS D' HORA. m. adv. Intempestívanient, abans de la ocasió oportuna. Antes con antes.

ANS D' HORA. Ter. Moya. Aviat.

aleshores. m. adv. En aquell temps, en aquella ocasió. Entonces.

ALESHORES D' ARA O A AQÜESTES HORES O EN aquesta HORA. m. adv. En aquesta hora. A la hora de la hora.

ARA ÉS HORA, QUE 'L PASTOR DORM. Ref. QUAN LA MARE NO Hl ÉS, etc:

ARP.ivar la HORA. fr. Estar pera morir o haver mort. Llegar la hora ó la postrer hora.

A TAL HORA. m. adv. Tart. A tal hora.

A TOT HORA o A TOTES HORES. m. adv. Continua- nient. A todas horas, á cada hora.

CONTAR LES HORES. fr. Esperar ab ansia V instant en que s' ha de fer o ha d' esdevindre alguna cosa. Contar las horas, no ver la hora.

D' HORA. Loe. Ab temps, aviat, desseguida. Tem- prano; á buena hora.

DESDE aleshores. m. adv. Desde aquell temps. Desde entonces.

DEU HORES. El inenjar que solen fer els travalla- dors entre 1' esmorsar y'l diñar. Bocadillo.

GUANYAR HORES. fr. Arrivar els correus abans de lo regular. Ganar horas.

34

HOR

HOR

EN BONA HORA. Está bé, aixís sigui. Enhorabuena. FORA D' HORA O A HORA INTEMPESTIVA. Deshora. Fuera de hora.

la derrera HORA. m. adv. La hora de la mort. La última hora.

MATAR HORES. fr. Met. Ocuparse en alguna cosa pera fer mes curt el temps. Engañar el tiempo.

NO DORM TOTES LES HORES QUE SON. Loe. De- nota qu' algú cuidados de molta considerado. No duerme cuando quiere.

NO SAVER LA HORA. fr. Estar molt próxim a succeir alguna cosa. Esperar por momentos. PASSAT D' HORA. Ter. Moya. Tart. QUARANTA HORES. Les demandes publiques que 's fan exposant al Santíssim per quaranta hores en tres díes. Cuarenta horas.

siguí la ENHORABONA. Loe. Ab que "s concedeix o's dona per suposada alguna cosa. Sea en buena hora.

TANTES HORES TANTS REMÉIS. Rcf. Aconsella espe- rar de Deu el remei pera niolts mals, puig no 's des- cuida d' enviarlo aviat quan convé. De hora á hora Dios mejora ó Dios mejora las horas; 24 horas tiene el dia y Dios las puede mejorar; después de la tempes- tad, sale el sol y viene la serenidad. TOTA HORA. m. adv. Sempre. En todo tiempo. VINDRE LA HORA. fr. Cumplirse '1 plac,o senyalat o el temps determinat y a propósit pera alguna cosa. Llegar ó llegarse la hora. HORACI. m. Nóm propi d' home Horacio. HORAC1Á, NA. adj. Relatiu a Horaci. Oda. HORADADA. Geog. Caseriu del terme d' Oriola, prov. d' Alacant.

HORARI, A. adj. Pertanyent a V hora. Horario. || ni. L' águila deis rellotges que senyala les hores. Ho- rario.

HORDI. ni.(V. ORDI). HORFE. f. ORFE.

HORFEIS. m. Min. Roca composta de feldespat y ull de serp. Horfeis.

HORFELS. m. Min. Roca de feldespat, segons al- guns; segons altres una pedra foguera. Horfeis. HORICÓ. m. HORITSÓ. HORISÓ. m. HORITZÓ.

HORITSONTAL. adj. Pertanyent al horitsó. Hori- zontal. || Paralelo al horitsó. Horizontal. CERCLE HORITSONTAL. Círculo horizontal. HORITSONTALITAT. f. Qualitat o estat de lo qu' és horitsontal. Horizontalidad.

HORITSONTALMENT. adv. m. D' un moJo horitsontal. Horizon- talmente.

HORITSÓ. m. Cercle máxim que divideix la part visible del cel de la que no ho és, y per pols el cénit y '1 nadir. Horizonte. || Cer- cle aparent que limita la nostra vista, y divideix la térra y 'ls cels en dues parts desiguals, de les quals la que :s veu es la mes pe- tita. Horizonte sensible ó apa- rente. || La part del cel que li- mita la vista al nostre alentorn. Horizonte.

HORLA. f. Náut. Les fustes que per fora del costat de la ñau atra- vessen de popa a proa pera re- forc. de les posts. Cinta. HORLA. f. ORLA. HORMEIG. n. a. Eina, ferra- menta, enginy.

HORMINI. m. Bot. TÁRRECH. ||

Els antichs grechs atribulen a

aquesta planta la virtut d' inspirar un amor violent.

Pertany a les gamopétees superovariades, familia

Brot d' hormini

de les llabiades corresponenta a la mena salvia ver- benaca. És molt extesa la seua producció a les illes Balears. Horminio.

HORNABLENDA. f. Min. Un deis noms del anfíbol. Hornablenda.

HORNSTEÍ. m. Min. Varietat de feldespat. Horns teín, hornsteíno.

HORÓGRAF. s. Qui 's dedica a la horografía. Ho rógrafo

HOROGRAFÍA. f. Art de fer rellotges de sol. Ho- rografía.

HOROGRÁFICH, CA. adj. Pertanyent a la horo- grafia. Horográfico.

HOROLOGIÓGRAF. m. Intelligent en horologio- grafía. Horologiógrafo.

HOROLOGIOGRAFÍA. f. Descripció deis rellotges. Horologiografía.

HORÓMETRE. m. Qualsevol instrutnent que ser- veixi pera amidar el temps. Horómetro.

HOROMETRÍA. f. Art d' amidar el temps. Horo- metría.

HOROMÉTRICH, CA. adj. Pertanyent al horóme- tre y a la horometría. Horométrico.

HORÓPTER. m. Opt. Ratlla recta tirada pél punt ont concorren els dos eixs óptichs. Horópter.

HORÓSCOP. m. Pronóstich sobre V esdevindre de algú per la inspecció del estat del cel al moment en que neix. Horóscopo.

HORRA, adj. Xorch, estéril.

HORRENDAMENT. adv. m. HORROROSAME.NT.

HORRENT, DA. adj. Lo que per la seua grandesa causa espant u horror al véure'ho u oir'ho. Horren- do, horrífico. || Extraordinari, prodigios. Horrendo.

HORRI. m. adv. A DOJO. || Ter. ant. GRANER.

en HORRI. Loe. adv. PER AQUÍ EN ALLÁ. || Sense cui- dado.

HORRIBLE, adj. Espantos, horrible, fort, horro- rós. Horrible. || Lleig, torpe. Horrible. || Horrores de aspecte. Horrible.

H3RRIBLEMENT. adv. m. Espantosament. Horri- blemente.

HORRÍFICH, CA. adj. HORRENT.

HORRIPILACIÓ. f. Extremiment d' horror. Horri- pilación.

HORRIPILAR, v. a. Esgarrifar, fer horror. Horri- pilar.

HORRISSONANT. adj. Que un so horrorós. Ho- rrísono, horrisonante

HÓRRIT, DA. adj. Horrendo.

HORROR, m. Aversió, aborriment. Horror. || Por molt gran, espant. Horror. || Abundor, munió, cóm: horror de gent. Horror.

HORRORISADAMENT. adv. m. D' una manera horrorisada, sentint horror. Horrorizadamente.

HORRORISAR. v. a. Causar horror. També s' usa cóm recíproch. Horrorizar.

HORRORISME. v. r. Agafar horror.

HORRORITSAR. v. a. Horrorizar.

HORRORITSAT, DA. Pié d' horror. Horrorizado.

HORRORÓS, A. adj. Lo que causa horror. Horro- roso. || L'etgíssim. Horroroso.

HORROROSAMENT. adv. Ab horror. Horrorosa- mente.

HORT. m. Tro? de térra en que s' hi planten ver- dures, Uegums y arbres fruiters. Huerto. II Lo de dins de casa. Hortal.

HORT Y vinyer DE BARCELONA. El terri ori d' aques- ta ciutat en que s' hi compreníen. les finques de les parroquies de la meteixa, y de Sant Martí de Pro- veníais, Sant Vicens de Sarria y Santa Ataría de

HOR

HOS

35

Segell d' Horta (Barcelona)

Sans, sufraganta de la de Santa María deis Rcis o del Pí. Huerto y viñedo de Barcelona.

DESPRÉS DE MORT, NI VINYA NI HORT. Ref. Después de muerto, ni viña ni huerto.

MIRAR AL HORT Y A LA VINYA. fr. MIRAR GUERXO. || MIRAR AL PLAT Y A LES TALLADES.

¿QUÉ vens del HORT? fr. Pre- gunta que 's fa a qui no está enterat d' algún succés d' actua- litat que crida niolt 1' atenció de tothom.

VINDRE DEL HORT. No Sapiguer

res de lo que passa.

HORTA. f. Gran extensió de térra de regariiu en la que hi ha niolts horts. Huertas.

HORTA. Geog. Poblé del plá de Barcelona, que avui forma una de les grans barriades de la capital, a quin centre hi és unida per medi de un tranvía eléctrich. || Vlla de

la prov. de Segell d' Horta

Tarragona, (Tarragona)

b i s b a t de

Tortosa, part. jud. de Gande-

sa, és entre montanyes, a la

vora del riu Algas, y 2,582

habi/ants.

HORTAL. m. Hort voltat de parets.

HORTALEJO. Geog. Caseriu del terme de Jérica, prov. de Castelló.

HORTA LIQA. f. Verdura deis horts. Hortaliza.

HORTENSIA, f. Bot. Plan- ta umbelífera que 's conreua ais jardins pera ador- no. Hortensia. || Nom propi de dona. Hortensia.

HORTES (Cap de les). Hidrog. Cap de la prov. de Alacant, a llevant de la capital.

HO RTET. m. dim. Huertecillo. II Lo que 's fa al peu de les monta- nyes ab la térra que deixen les ai- gües. Hocino.

HO RTÍCOLA. adj. Pertanyent a la horticultura. Hortícola.

HORTICULTOR. m. Que 's dedica a la horticultura. Horticultor.

HORTICULTU- RA, f. Part de la agricultura que tracta del conreu deis horts. Hor- ticultura.

HORTIGÜELA. Geog. Caseriu del terme d' Alpuen- te, prov. de Valencia.

HORTOLÁ. m. Qui cuida deis horts. Hortelano. || Ornit. Aucell pardo pél llom, ab clapes negres, el ventre rogench, y '1 cap negre. Hortelano.

EL GOS DEL HORTOLÁ QUE NO LLADRA NI DEIXA LLA- drar. Ref. El perro del hortelano que no come las ber- zas ni las deja comer.

Segell d'Horta y Fant Genis d' Agudells

Brot d' hortensia

Segell de

Sant Llore nc deis

Hortons

HORTOLÁ (Cosme Damiá). Biog. Relligiós, orientalista y escriptor. Nat a Perpinyá 1' any 1493; mort a Vilabertran en 1568. Era molt fort en coneixements del llatí, del grech, del hebreu y del siriach. Posseía la Ilógica, les ma- temátiques, metafísica, física y éti- ca. També va cursar per afició, la medicina, üesprés de estudiar á Girona, Alcalá y París, va anar a doctorarse de teología y dret ca- nónich a Bolonia. Va ésser niolts anys director de la universitat de Barcelona, per ell millorada. Ha- vía estat rector de Sellent desde 1' any 1556 al 1561 y abat de Vi- labertran desde '1 1564 fins al mo- rir. Obligat per Felip II, 1' any 1550, assistía al Con- c li de Trento, ont Huí son talent. És autor de I' obra Exposición del libro de los Cánticos (Barna. 1580 o 83) que 1' ha fet inmortal.

HORTONS (Sant Lloren? deis). Geog. Poblé de la prov. y bisb. de Barcelona, dist. jud. de Sant Fe liu del Llobregat; 902 habitants.

HORTS (Els). Geog. Poblet del díst. munpal. de Serdinyá, depart. deis Pirineus Orientáis. || Poblet del terme d' Albanyá, prov. de Girona. || SANT VI- CENTS DELS. Poblé de la prov. y bisbat de Barcelona, part. jud. de Sant Feliu de Llobregat, a la vora del riu d' aquest nom: 3,800 hab.

HOSANA. f. Rell. Himne que 's canta a la festa deis Rams. Hosana. || Alegría, plaer, goig. Hosana.

HOSCA, f. Mossa o trencat que 's fa ais instru- ments de tal). Mella.

HOSCAR. v. a. Fer hosques. Mellar.

HOSCAT, DA. adj. Mellado.

HOSPEDATGE. m. Posada, aculliment. Hospeda- je, hospitalidad, hospicio, hospedamiento.

HOSPICI. m. Casa ont recullen y mantenen ais po- bres. Hospicio. || Ant. HOSPEDERÍA, HOSPEDATGE.

HOSPICIÁ, NA. m. y f. Pobre que viu al hospící. Hospiciano.

HOSPITAL, m. Casa piadosa y caritativa ont ad- meten els malalts pobres pera curarlos, etc. Hospi- tal. || Al/7. Lloch ont recullen els ferits. Hospital. || El deis ótfens. Hospital de huérfanos. || El de nia- sells o de Sant Llátzer. Hospital de leprosos. || El deis pelegrins. Hospital de peregrinos.

HOSPITAL DE SANTA CREU TAL HI VA QUI NO S' HO CREU. Ref. NO DIGUIS D' AQUESTA AlüuA NO BEURÉ, etc.

AL HOSPITAL PER DESFILES O A BUSCAR DESFILES. Loe. Contra Ms que demanen a un altre lo que a aquest li falta. Al hospital por hilas o mantas; que no puedes, llévame á cuestas.

MOLTS SE'N VAN AL HOSPITAL PER NO VEURE 'L SEU CABAL. Ref. Indica els perjudicis a que está subgecte qui descuida els seus interessos deixantlos al cuida- do d' altres. Hacienda, tu dueño te vea.

SEMBLAR O ÉSSER UN HOSPITAL, fr. Se diu de la casa ont hi ha niolts malalts. Estar hecho un hospital.

HOSPITAL. Geog. Caseriu del terme de Viella, prov. de Lleida.

HOSPITALARI, A. adj. S' apli- ca a qui sol donar aculliment gra- tuit, y en especial a les relligions que teñen per institut la hospi- talitat, cóm: la de Sant Joan de Deu, de Sant Llátzer, etc. Hospi- talario, hospitalero.

HOSPITALER, A. m. y f. Qui cuida del hospital. Hospitalero, SegelldelHospitalet hospitalario.

HOSPITALET. Geog. Poblé de la prov. y bisb. de Barcelona, part. jud. de Sant Feliu de Llobregat; és

36

HOS

HOS

Segell d' Hostafranchs

a la vora d' aquest riu, molta industria, estació de F.-C. y 4,851 hab. || Poblé de la prov. de Tarra- gona, ab 355 hab. |] Població emplazada a 1,460 me- tres, en el camí de Aix-les-Thermes a Andorra. || Vei- nat del terme de Bagá.

HOSPITALETS (Pía deis). Orog. Pía a uns 1,900

metres d' altitut, a la vora del Ter y prop del neixe-

ment d'aquest riu, al NO. de Setcases, prov. de Girona.

HÜSPITALITAT. f. Virtut que s' exercita ab els

pobres y pelegrins recuüintlos y donantlos nienjar.

Hospitalidad.

HOST. m. Ant. Exércit en cam- panya; part d' aquest meteix exér- cit. Hueste.

HOSTAFRANCHS. Geog. Case-

riu del terme d' Aranyó, prov. de

Lleida. || Antigua barriada forana

de Barcelona que forma part de

aquesta ciutat, a la qu' está unida

per tres tranvíes.

HOSTAL, m. Casa ont donen

aculliment y menjar pagant, aixís com també a les

cavalcadures que porten els que hi paren. Mesón,

posada, hostería, hostal. II CASA, PAlau.

DORMIR AL HOSTAL DE LA ESTRELLA, fr. Met. DOR- MIR AL RAS.

AL HOSTAL Y AL BODEGÓ PAGA A DISCRECIÓ. Ref. Que denota que en aquestos paratges s' ha de pagar lo que vol 1' hostaler o bodegoner. En venta ó bodegón paga á discreción.

AL HOSTAL DEL ARRUPIT BEN PAOAT Y MAL SERVIT. Ref. QUI MES HI FA, MES HI PERT.

HAVER MENJAT EN SET HOSTALS Y BEGUT EN DEU tabernes. Loe. prov. fam. Ab que 's pondera que algú molt coneixement del mon y obra ab tota sagacitat y bellaquería. Saber de toda costura ó haber corrido las siete partidas.

semblar un HOSTAL, fr. Estar la casa desarreglada o haver'hi massa concurrencia. Estar la casa como un mesón.

HOSTAL. Geog. Caseriu del terme de Biosca, pro- vincia de Lleida. || NOU DE llerca. Caseriu del dist. iminpal. de Argelaguer, prov. de Girona. || —del mestre. Llóch agregat a Catí, prov. de Castelló de la Plana. || —NOU. Llóch agregat a Morella, prov. de Castelló de la Plana.

HOSTALATGE. m. Preu que 's paga pél temps que s' ha estat al hostal. Hostalaje.

HOSTALER, A. ni. y f. Qui hostal. Mesonero, posadero, hostalero y ventero, si es en algún camí O despoblat.

HOSTALERA HERMOSA MAL PERA LA BOSSA. Ref. Sig- nifica que 's repara poch a fer g sto en els hostals qui- na mestressa es maca. Huéspeda hermosa, mal ¡abolsa. HOSTALERÍA. f. Ant. Paratge de molts hostals. Mesonaje. || Ant. HOSTAL.

HOSTALET. m. dim. Mesoncillo. HOSTALET (L'). Geog. Llóch agregat a Santa Eu- laria de Ronsana, prov. de Barcelona.

HOSTALETS. Geog. Lloch del terme de Puzo', prov. de Valencia. || Caseriu del terme de Sant An- tolí, prov. de Lleida. || Caseriu del terme de Tost , prov. de Lleida. || —DEL TERME DE BALENYÁ. Ca- seriu del terme de Balenyá, prov. de Barcelona. || (ELS). Caseriu del terme de Sant Esteve de Bas, prov. de Girona. || Caseriu agre- gat a Sant Martí Sarroca, pro- vincia de Barcelona. || —(ELS). Segell d'Hostalrich Caseriu agregat a Llers, prov. de Girona. HOSTALRICH (Raimon d'). Biog. Abat perpetual de Poblet desde 1' any 1221 fins al 1224, en que va

passar a regir la mitra del bisbat d' Elna, morint'hi a 1' any 1227.

HOSTALRICH. Geog. Vila de la prov. y bisb. de Girona, part. jud. de Santa Colonia de Farnés; és a la

Vista d' Hostalrich

vora del riu Tordera, estació de F.-C. y 1259 hab.

HOSTATGE. m. Ant. PENYORA.

HOSTATJAR. v. a. Donar hostatge. || ACULLIR.

HOSTE. m. Qui s' hostatja o és hostatjat a casa de un altre per algún temps. Huésped.

HOSTE DE MOLTS DÍES CANSA. LOC. L' HOSTE ÉS CÓM EL PE1X MENUT, etc.

HOSTES V1NGUEREN QUE DE CASA 'NS TRAGUEREN, U HOSTES VINDRÁN QUE DE CASA 'NS TREURÁN. Ref. Reprén al qui vol manar a la casa d un altre. De fuera vendrá quien de casa nos echará; vinieron puer- cos del monte y echáronnos de la corte.

COMPTAR SENSE L' HOSTE. fr. Procedir o fer cál- culs sobre alguna cosa, sense mirar o atendré a les circunstancies de que aquella depén. Hacer las cuen- tas sin la huéspeda.

ÉSSER hoste A CASA. fr. Met. Esser'hi poch. Ser huésped en casa.

L' HOSTE ÉS CÓM EL PEIX MENUT, QUE AL CAP DE TRES DÍES put. Ref. Denota lo molt que cansen y fastiguejen els hostes quan massa temps que se Ms té. El huésped y el pez, días tres, mal huele si más es; el huésped y el pez á tres días huele.

HOSTEJAR. v. a. Ant. hostilisar.

HOSTELL. m. Ant. HOSTAL.

HOSTELLER, A. m. y f. HOSTALER.

HOSTELLERÍA. f. HOSTAL.

HOSTER. m. HOSTALER.

HOSTESA. f. Ant. Dona qu' está allotjada per al- gún temps a la casa d' un altre. Huéspeda.

HOSTIA, f. Víctima, lo que s' ofereix en sacrifici. Hostia. || Forma de sense llevat, pera '1 sacrifici de la missa. Hostia. || El eos de Crist Senyor nostre en el sacrifici de la creu Hostia. II En el sacrifici in- cruent del altai el eos de Crist Senyor nostre, que está per un modo inefable baix les especies de pa y de vi. Hostia. || La usada al cloure cartes. Oblea.

HOSTIARI. m. Capseta ont s' hi guarden les hos- ties sense consagrar. Hostiario.

HOSTICI. m. El tribut que pagava '1 vassall al se- nyor en temps da guerra.

HOSTICH. m. El punt de les fortificacions exposa- des al vent.

HOSTIER, A. m. y f. Qui hosties. Hostiero. ¡| pl. El motilo ab que fan les hosties. Hostiero.

HOSTIGAR, v. a. Perseguir, molestar. Hostigar.

HUJ

HUM

37

HOSTIGAT, DA. p. p. Hostigado.

HOSTIL, adj. Enemich, contrari. Hostil. || Lo que pertany ais enemiclis. Hostil.

HOSTILIZAR, v. n. Fer nial ais enemichs. Hosti- lizar. || S' usa també cóni recíprocli. Hostilizar.

HOSTILICAT, DA. p. p. Hostilizado.

HOSTILITAT. f. Dany que a la guerra 's fa ais ene- michs y a llurs terres o efectes. Hostilidad. || Mil. Comengar la guerra atacant a 1' enemich. Hostilidad.

HOSTILMENT. adv. m. D' una manera hostil. Hostilmente.

HOSTOL. m. Ant. ESTIL.

HOSTOLES (Valí d'). Orog. Valí de la prov. de Girona, per la que corre la riera de Pallerols.

HOU. n. p. Eovaldo.

HOY. ni. Ant. HORROR, ABORRIMENT, AVERSIÓ, ODI. |] FÁSTICH, ASCO.

FER HOYS. fr. FER FÁSTICHS, FASTIGUEJAR.

HU, U o UN, UNA. adj. Sol de la seua especie. Un, uno, único. || La persona que 's cita indetermi- nadament. Uno. m. unitat.

de L' hu. fr. Ter. Moya. Expressa la superioritat de algu a persona o cosa; equival a de primera.

TOT És hu. Expr. irbn. S' usa pera denotar qu'una cosa és totalment diversa y fora del cas que's parla. Todo es uno; lo mismo es lo uno que lo otro.

HUBERT. m. Nóm propi d' lióme. Huberto.

HUBERT DE L' ESPINE. Biog. Viatger explora- dor asiátich del sigle XVI, que va néixer a Avinyó. L' any 1542 va embarcarse pera 1' illa de Candía, caient presoner deis turchs, venentlo a un comer- ciant de Tartaria, que '1 va revendré a un deis dig- nataris del gran Kan. Recobrada la llivertat, va retor- nar a Franca, publicant la relació deis seus viatges.

HUCH. m. Nóm propi d' home. Hugo.

HUCH. Biog. Nóm y a voltes cognóm de la familia deis comtes d' Empuries, entre 'ls sigles X al xin. Essent comtes independents encunyaren moneda, quins exemplars abunden poch. Varen sostindre gue- rres ab els comtes del Rosselló, ab els de Barcelona y ab el vescomte de Rocabertí. Han historiat aqueixa familia 1' autor cátala Tabemer en sa Historia de los condes de Empurias y '1 francés Jaubert de Passa: No- tice hislorique sur la ville et le comté d' Empurias («Me- moires des antiquaires de France», tom. V.) || Nóm de molts guerrers célebres catalans de la Etat Mitja.

HUECH. Ter. arañes. FOCH.

HUELLA. Ter. arañes. FULLA.

HUERTA (Gaspar). Biog. Pintor valencia, nat a Segorb envers 1660 y mort en 1747. Deixeble predi- leite de Jesualda Sanchís. Artista mediocre, mes, travallador actiu y perseverant, va reunir un bon ca- pital, repartit entre 'ls pobres en son amor per la caritat. A Segorb, a Caudiel y en el museu de Valen- cia existeixen distints quadros pintáis per ell.

HUGA. f. Mena de caputxa.

HUGONAU. m. HUGONOT.

HUGONOT. m. Mot pera designar ais sectaris de Calvini. Hugonote, calvinista. || irrelliGiós, IMPÍO.

HUGUET ( Jaume). Biog. Pintor barceloií poch co-

negut de mitjans del sigle xv. És autor del retaule de

la verge a Sant Pere de Vilamajor (1416) y del de

St. Martí de Montnegre, al bisbat de Barcelona (1 479).

HUÍ. Ant. AVUI.

HUIRÉ (Sant Pere de). Geog. Lloch del dist. mu- nicipal de Sant Lloren; de Campdevánol, prov. de Girona.

HUIT. m. VUlT.

HUIX. m. HOY.

¡HUIX! Interjecció de menyspreu.

HUJA. f. Fatiga, molestia.

HUJAR. V. a. FASTIGUEJAR.

HUJAT. p. p. CANSAT, FASTIGUEJAT.

HUJÓS, A. adj. MOLESTOS.

HULÁ. m. Nóm d' una familia asiática introduida a Europa.

HULE. m. ENCERAT, 4.

HUM. m. Ter. arañes. FUM.

HUMA, NA. adj. Cosa d' home. Humano. II Met. Tractable, compassiu, cortés. Humano.

MES QUE HUMA. Superior a lo huma. Sobrehumano.

HUMANAL, adj. HUMA.

HUMANAMENT. adv. m. Segons la condició y na- turalesa humana. Humanamente. || Afabletuent, be- nignament. Humanamente. I| Usat ab negació, signi- fica segons les torces humanes, cóm: humanament no se pot fer. Humanamente imposible.

HUMANAR, v. a. Fer huma. Humanar.

HUMANARSE, v r. Ferse home. Se diu sois del Fill de Deu. Humanarse, humanizarse, encarnarse.

HUMANAT, DA. p. p. Humanado.

HUMANISTA, m. Qui professa les lletres humanes. Humanista. ||Versat en lletres humanes. Humanista.

HUMANITARI, A. adj. FILANTRÓPICH. || HUMA, 2.

HUMAN1TARISME. ni. Sistema o doctrina huma- nitaria. Humanitarismo.

HUMANITAT. f. La condició deis homes, la natu- ralesa humana. Humanidad, filantropía. || Afabili- tat, benignitat. Humanidad. || Fam. Corpulencia del home. Humanidad. || pl. Lletres humanes: gramática, retórica, historia y poesía. Letras humanas, huma- nidades, bellas letras, buenas letras. || El conjunt deis éssers racionáis que poblen la térra.

HUMAT. ni. Quím. Combinado del ácit húmich ab una base. Humato.

HUMBOLDTILITA. f. Min. Silicat d' alúmina y de cal;. Humboldtilita.

HUMBOLDTITA. f. Min. Silicoborat de calg. Humboldtita.

HUMECTAR, v. a. p. u. y

HUMEDEIXER. v. a. humitejar.

HUMEDAR. v. a. Ant. humitejar.

HÚMEDA. Ter. arañes, dintell.

HUMEJAR. Ter. arañes. AFEMAR.

HÚMER. m. Anat. Os parió, irregular, cilíndrói- dich, que forma 1' ormeig del brac, extenentse desde el muscle fins al colze. Húmero. || Entra en la com- binado de varies paraules anatómiques.

HUMERAL, adj. Anat. Pertanyent al os húmer. Humeral. || Muscle que mou el brac. cap dalt. Hu- meral.

HUMERAU. Ter. arañes. GOLFA.

HUMICH, CA. adj. Se diu d' un ácit que 's creu que ha ais íems. Húmico.

HUMIL. adj. Modest, sense superbia. Humilde. || Vil, despreciable. Humilde. || Innoble. Humilde.

AB TOTS HAS D' ÉSSER HUMIL, NO TANT QUE 'T TIN- GUEN PER vil. Re}. Denota que la sumissió y humili- tat no han de degenerar en baixesa. Quien mucho se baja, el culo enseña.

HUMILIACIÓ. f. Abatiment. Humillación.

HUMILIANT. p. a. Lo que humilía. Humillador, humillante.

HUMILIAR. v. a. Reprimir, subgectar. Humiliar, abatir.

HUMILIARSE. v. r. Fer actes d' humilitat. Humi- llarse. || Subgectarse a un altre. Humillarse.

HUMILIAT, DA. p. p. Humillado.

HUMILÍSSIM, A. adj. sup. Humildísimo.

HUMILITAT. f. Virtut que 'ns fa obrar conforme a la nostra poquetat. Humildad. || Baixesa de neixe- ment. Humildad. || Sumissió, rendiment. Humildad.

38

HUM

HYSS

HUMILLADOR, m. Lloch de devoció ab alguna creu o imatge a la sortida deis pobles. Humilladero.

HUMILMENT. adv. ni. Modestament, ab sumissió, en actitut de prech. Humildemente.

HUMIT, DA. adj. Molí, que humitat. Húmedo.

HUMITA. f. Min. Substancia diáfana, negrosa y resplandent. Humita.

HUMITAT. f. La condició de lo humit o un poch mullat. || Lo que conté aigua. || mollena.

HUMITEIG. m. Acció y efecte d' humitejar.

HUMITEJAR. v. a. Humidejar alguna cosa arrui- xantla o posantla entre coses mullades. Humedecer.

HUMITEJAT, DA. p, p. Humedecido.

HUMOR, m. Substancia líquida del eos animal. Hu- mor.H HUMITAT. || Geni, complexió natural. Humor. || Met. Disposició pera fer alguna cosa. Humor. || pl. La sanen, bilis, etc., que mantenen la vida. Humores.

HUMOR ÁQÜEU. adj. Opt. Humor deis ulls, que sem- bla aigua. Humor ácueo.

HUMOR CRISTALLÍ. Opt. L' humor espés que forma el globo deis ulls y en el qual s' hi refracten els raigs de la llum: la seua configurado varía la vista en llarga o curta, clara o fosca. Humor cristalino.

humor salat. Med. Malaltía de la pell, enrojintla y fent picor. Empeine. || Ter. HERPES

humor vítreu. Opt. L' humor transparent deis ulls. Humor vitreo. || Such viscos que ix de les plan- tes y animáis. Aguaza.

HUMORS FRETS. Med. Malaltía escrofulosa que 's manifesta al coll de la persona. Humores ó tumores fríos, traperanos, lamparones, sinfadenitis de niños.

AGAFAR O TROVAR DE BON HUMOR, fr. Trovar a algú en disposició de concedir lo que se li demana. Hallar de buen humor ó de buen gesto.

CARREGARSE D' HUMORS. fr. Acudir un humor espés a les juntures de les carnes de les cavalcadures, pri- vant el moviment d'aquelles parts. Aporrillarse.

ESTAR DE MAL HUMOR, O NO ESTAR D' HUMOR, fr. Met. No estar alegre, estar anguniós. Estar climaté- rico, de mal humor, ó de mal gesto.

GASTAR BON HUMOR, fr. Estar molt alegre, content. Gastar buen humor.

remoure humors. fr. Alterarlos. Remover humores.

HUMORADA, f. Cas o ditxo graciós. Humorada.

HUMORAL, adj. Med. Pertanyent ais humors. Hu- moral.

HUMORAT, DA. adj. Qui humors. Humorado.

ESTAR MALHUMORAT. fr. ESTAR DE MAL HUMOR.

HUMORISME. m. Med. Atribuir les malaltíes a mo- dificacions deis humors. Humorismo. || Gracia, sáti- ra fina en el parlar o escriure.

HUMORISTA, m. Med. Qui professa I' humorisme. Humorista.

HUMORÍSTICH, CA. s. y adj. L' individu que té'l geni alegre, y també les gracies y humorades que promouen a riure. Humorístico.

HUMORÓS, A. adj. Med. Que molt d' humor. Humoroso.

MAL HUMORÓS O MAL HUMORAT: MALHUMORÓS O MALHUMORAT.

HUMOROSITAT. f. Med. Abundor d' humors. Hu- morosidad.

HUMUS, m. La capa o crosta superficial de la térra. Humus.

HUN. m. adj. L* individu o lo relatiu a un poblé sármata, que feu conquistes a Europa. Huno.

HÚNGAR, RA. adj. El natural de o pertanyent al regne u' Hungría. Húngaro.

¡HUPA! interj. S' usa pera animar o animarse mu- tuament a alear, remoure, enderrocar, etc., un ob- gecte pesant. ¡Hupa! ¡hape! || Veu ab que 'ls nens demanen que se 'ls pose ais bracos, etc. ¡Hupa!

HURA. f. adj. Carbuncle, mal grá que surt al cap y que sol ésser perillos. Hura.

HURACÁ. m. Mot castellanisat. Vent impetuós, de forca extraordinaria, que en cátala s' anomena tra- montana, y altres denominacions també. Huracán.

HURAULITA. f. Min. Mena de pedra molt sem- blanta al piróxen. Huraulita.

HURCA. Ter. arañes. FORCA.

HURÍ. f. Hermosures celestials que Ms mnssulmans creuen ésser al paráis pera recompensar la y su- missió deis creients. Hurí. ||Dona hermosíssima. Hurí.

HUROLITA. f. Min. Fosfat de magnesia grogúench rojos, traslúcit y vidrios. Hurolita.

HURONITA. f. Min. Mineral grogós verdench, que se composa de sílice, alúmina, óxit de ferro, cals y magnesia. Huronita.

HURQUETA (Port de la). En la ratlla fronterica de 1' Ariége ab la Valí d' Aran (2,550 met.)

HURTES les), m. adv. Á LES palpentes.

HÚSAR, m. Soldat de cavallería lleugera. Húsar.

HUXER. m. Criat de palau que guarda la porta. Ujier.

HUY. adv. Ant. AVUI.

DE HUY AVANT. m. adv. Ant. D' AVUI EN AVANT.

HUYT. m. numeral. Ant. VU1T.

HUYTANTA. m. num. Ant. VUITANTA.

HUYTAVA. f. Ant. OCTAVA.

HUYTUBRI. m. Ant. OCTUBRE.

HYMENEAT, DA. adj. Ant. CASAT.

HYSERN Y MOLLERAS (Joaquim). Biog. Metge notable. Nat a Banyoles 1' any 1804, mort a Madrit en 1883. Fill del metge Joan, de Banyoles. Acavada la carrera va guanyar la cátedra d' anatomía de Ma- drit, en quina escola després va ensenyar fisiología, per primera volta a Espanya, fent les llissons practi- ques ab viviseccions. L'any 1848 publicava son Uibre La filosofía médica reinante, ab la qual va proclamar la doctrina homeopática en la R. Academia de Ma- drit. Convertit a la homeopatía, va ésserne un após- tol desde Madrit, fundant primer 1' Academia y fu- sionantla després ab la actual Societat Hahnema- niana, de la que n' era president vitalici. Les dues obres senes: La doctrina homeopática, sus dogmas fundamentales, su extensión y su propagación en todas las partes